Ingrid Bellman "Magnolias....primavera.
Nanit, als q passeu per aki...
.
avui, avui ha estat dia de contradiccions, dia de desconcerts, bé això ho està essent fa uns dies ja..., un dia amb incongruències, fets sorprenents, agradables, altres agradables xo saps q no et convenen, tristos, entranyables, amics amb paraules encoratjadores i dels quals ni esperaves un bondia....això és tant precios i valuós x mi ara mateix!
Estic escoltant Coldplay, "viva la vida"... x això...xq no hi ha cap altra manera de mirar-ho com em diu un amic, q ho ha recollit "prestat" d'una molt bona amiga comuna.
.
Nika Katsalidis, collar plata pulida, el trobo exquisit i modern
.
Potser q us pregunteu a què ve l'encapçalament del comment d'aquest post...ara va:
.
jo fa temps q vaig començar a treballar, a treballar molt, a desgastar-me x causes totalment perdudes, estúpides i sense sentit i molt menys valuoses...més tard vaig entendre q allà on treballava, el q es valorava no era el treballar, sino més aviat unes paraules molt importants en el món en el que vivim: ESTRATÈGIA, POLÍTICA, DIPLOMÀCIA, TRAICIÓ, I HIPROCESIA, i finalment el q treballa, q aquesta també cal q hi sigui és clar, sino qui fa la feina, q s'ha de fer també eh, tu!!!!!
.
En tot aquests procesos he anat gastant tota l'energía de la que disposava i molta més, amb "lo qualo m'he quedat amb números vermells", i ara el que estic fent és intentar recuperar a l' Annna i a l'energia, per tornar-la a fer aquella guerrera/lluitadora i valenta, pas a pas....
Però, com q és pas a pas, i detallet a detallet i il.lusió rera il.lusió i resultat, rera resultat, i maó sobre maó podeu pensar q és feina lenta, amb molta paciència , perseverància i paciència, cosa q els que em coneixen de veritat, i essen àries, saben que no en vaig sobrada...
.
Ingrid Bellman, "Magnolias"....primavera!
.I ves a saber xq avui ha estat resum d'un conjunt de dies contradictoris!!!! venia de dies enrrera....
.
LLavors, jo em pregunto:
.
Perquè no et poden fer un regalet i donar-te punts, quan t'esforces i restar-te'n quan la cagues, seria més fàcil i congruent, no??????
Doncs no! et donen peixet i quan tu estas ja, pensant: mira hi ha alguna cosa q em surt mig bé, mig bé, ehhhh!
no us penssessiu q és cap xollo!!!! xo a tu et fa feliç per moments q és l'únic q jo vull, rés més, bé, si, i cert equilibri, certa pau, xo això és qüéstió de treballar amb tu mateix, xo amb aquesta mica de peixet q us dic no és fa tan difícil.....i sóc conscient com ja us he dic cent-mil cops q el treball l'únic q el pot fer ets TU MATEIX!
.Doncs llavors, "se jode el invento y tornem-'hi" a la puta realitat!!!!! Ni peixet, ni òsties!!! A tornar treballar mica a mica..... i esperar la propera!
.
Em pregunto en moments de lucidesa o de gilipollesa:
.
- Sóc jo sola q no tinc ni uns dies d'equilibri, de tranquiliat, d'estabilitat....i quan pensaves que postser havien arribat et diuen que no hi ha lloc per tu en la vida d'aquesta persona, és massa plena de feina i problemes?
- Sóc jo sola q no tinc ningú al costat xq resultat q : ets massa bona tia, ets una gran amiga, xo no per ser la seva parella?
- Sóc jo sola q als dos dies de conèixer algú surt corrent i només es veu la pols q deixa?
Ei! prefereixo això, q aguantar un penco, eh! sta clar.....
- Però, llavors q queda, convertir-te en una dona-florero q diu a tot q si, i li fa pensar a la seva parella q és el rei del món, quan no sap que la que porta els pantalons és ella?
I només pel fet de contestar-li a tot: SI VIDA! Si AMOR! SI CARI! ( Brrrrrrrrrrrrrr......)
.
.
Em plantejaré fer un reset, jejejej! A veure si cola..... que? amiguets meus m'hi veieu?????????, a veure com ho veieu això:
- Em convertiré en una noieta, q dui q si a tot, simpàtica com unes castanyoles q riu sense parar, sempre ben vestideta a punt per presentar-la a qualsevol lloc, repentinada, pulida, planxada i amb les ungles sempre fetes!!!!
- Serà aqta la solució o millor acabem la feina amb l' Anna autèntica, amb el temps q calgui, q torni a ser una tia autentica, especial, diferent, a la seva manera i el que vulgui q es quedi i el que no, que passi de llarg, q si és així ja no cal perdre-hi el temps q no la mereix, claríssim!!!
.
- Ho he pensat bé, i és l'ópció q més em convenç, potser és la q em portarà més temps, xo és lo que hi ha, el cava més bo i el vi més preuat és el que està més temps dins les tines, sota terra.... i de pas em trec una llicenciatura amb incongruencies, i demès!
.
Avui si q us he fotut una pallissa eh, un petonàs x aguantar-la!
el meu agraiment,
annna
take care
:)))))) xD
.
P.D. us puc ben assegurar q tinc moments de completa sensatesa,eh! el què q aki em puc desfassar una mica i avui em venia de gust, i al qui no li sembli bé, doncs....enlloc d'un ptnet, dos d'una noia especial!!!!
.
6 comentaris:
Hi Anna, es impressionant el teu post, es evident que has fet una feina d’uniforme, d’aquestes que no val sortir del camí perquè t’atropellen i no parent a mirar-te que t’ha passat.
"Qui cau a terra s’aixeca amb l’ajuda del terra",es així de cru però no hi ha mes,ànims tens molta gent que t’estima.
Joan:-))
Saps Joan, q entre la feina d'uniforme i la q habia fet anteriorment em van deixar més aball q el terra..., llavors nomé queda q com més aball no pots arribar (a són els autèntics inferns) et toca, començar a currar, per tirar amunt, mica a mica, dia a dia, poc a poc, hi ha un parell d'inonvenients i és q tinc poca paciència i necessito veure els resultats "ja". I és ven clar, q és incompatible amb el camí q estic fent, xo he fet millores considerables, i m'he n'he adonat amb el temps, i d'anima!!!
I sobre tot a tota la gent q tinc a meu voltant,q amb aqt daltabais emocioanl he vist qui valia i qui no, i m'ha servit de molt i això si q no té preu: tenir un a veu al teu cosat q t'escolta,q et renya, q t'anima i q plora tb, amb tu igual q tb i riu!
Fins aviat
una abraçada
annna:))))
Hola guapinya, com que el que t'havia de dir t'ho he dit amb un meilito, només entro per dir-te hola, jeje!
Un petonet.
He fet millores considerables, i m'he n'he adonat amb el temps, i d'anima!!!.
Molt be, pls pls, tu no d’anedons però estic gaire be segur que si et traguessis les ulleres de sol del tot veuries la llum que mica a mica t’arriba, segur.
Podria ser que tinguessis un caràcter fort, forjat amb una vida solitària de fa anys, masses anys?, no ho se pregunto.
Una abraçada .
Joan :-))
Joan, pots estar ben segur q el meu caràcter abans era fort, ara també, xo amb l'edat he après a ser més tolerant i pacient, conto fins a deu, i no me'n penedeixo gens.
Ara el què he de posar en pràctica és el fet de treure'm les ulleres de sol, per veure-hi ben clar.
Tue hem coneixes, eh?
No és just, jo a tu no i ets del meu entorn, xq coneixes l'Alba, la Laura....el parapent.....
asiau, fins aviat!
Anna jo no he parlat mai amb ningú del teu entorn, dono la meva opinió a d’altres blogs, però lo que tu escrius es com un llibre obert, es com si jo li digues a la amiga teva que te vertigen que el seu metge es un animal, ¿aquí se li acut jugar a ser House esbrinant una malaltia “rareta” , a una persona que acaba de patir un gripas???, lo mes fàcil es una inflamació del nervi auditiu i per dir això no vol dir que sigui metge,
Ara tinc en projecte posar-me a fer un blog però ara tinc que pirar cap a Granada per feina no per “saetas” i vaig de cul, perquè el vespre tinc que ser a casa.
Perdona si m’expresso masa ràpid, de vegades això es un inconvenient perquè el receptor es pensa que bols dir les coses d’una altre manera.
Apa siau i molt bon diaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Petons.
Joan.
.-))))
Publica un comentari a l'entrada