Moments del meu petit Món! annna

dissabte, 9 de maig del 2009

TÉ TOTA LA RAÓ! ARA, ÉS DIFÍCIL....




a la foto voladors a la duna de Pyla ( França )

.

.
Llegim un momentet:

"No nos atrevemos a muchas cosas porque son difíciles,
pero son difíciles porque no nos atrevemos a hacerlas. "

Lucio Anneo Séneca


Avui:

Nois així comencem avui: filosòfics... xo una veritat com un temple!!!, no, com una catedral!
Almenys per mi, sóc una cagadubtes... q ara blanc, q ara negre, q ara gris...fins que m'emprenyo amb mi i dic s'ha acabat blanc, o negre!!!! i punt!
Ara he decidir unes quantes coses, xo hi han lligams, per diferents bandes, i coses oficials q no puc deixar penjades així com així, m'enteneu no? burrocràcia i demés...
Llavors, una cosa va lligada amb l'altra si marxo molt temps seguit xq vull una casa aki, per anar pagant lloguer?

Si em quedo, a Berga no, segur...fora será lluny...i he de trobar un incentiu, q és la joieria, ja he mirat als llocs on puc anar si hi han escoles, si que n'hi han, molt bé, molt bé!! això ja mola!!!

També estic molt interessada i fa dos o tres anys en un curs de personalshopper...ja se, ja se....em direu baja mariconada!!!!!!!!!!! Doncs no, xq alhora de fer aquesta feina no em costa gens, les meves coleguilles abans d'un "evento" per simple que sigui passen per casa a "passar revista".
Em direu, primer s'hauria de veure com va vestida ella!!!!!...si, xo es dona el cas que on visc i el que faig no ho requireix, ni jo gaudiria d'anar vestida com a mi realment m'agradaria...

Imagineu-me un matí a espais amb talons de pam, pantalons pitillo, camisa estampada i americana de pell...que??? Riure, xo riure, riure, .... eh?

El Gran VALENTINO, il CAVALIERI
.
I com que Berga, tot i que vulgui semblar una ciutat no deixar de ser un poble que ha crescut, els carrers són altament perlillosos per jugar-te el pelleju anant amb sabates de disseny altament d'ultra-moda!!!!!

Així, que des q vaig entrar a "cal mosso" la meva vestimenta es va adaptar a la dels meus estimats: alguns,i odiats altres companys, en pantalons cargo, camises , samarretes i jaqueta de pell, igualet q els meus companys d'unitat (és clar, per no desentonar.....).
No podies anar amb sabatetes de taló, pantalons de marca, últim model, i americana, xq així vaig acabar jo escorcollant una cort de vaques, buscant una .....deixem-nos d'històries, és pura anècdota per aquest moment! ARA!!.
Ah! oblidaba la motxil.la per portar tot el material bèlic que no vaig haver de fer servir mai, gràcies a dèu, sino m'obren un expedient q em cau el poc pèl q llavors portava!!!! ja que estava a investigació. I una muda, xq si que sabies on començaves a treballar xo mai sabies on acavabes, quan, com i amb qui... una odisea, de conte!!! ARA!!
En resum segons comentaris de mes germanes: vestida com els nens, feta una pòtula!!!!!!! en avís pels sopars que celebrabem de tant en tant, jo crec q estaven acollonides fins que em veien baixar del cotxe.

Llavors respiraven tranquiles....je je je je ....



Jo, després de la transformació post-mmee, i la veritat és q no n'he trobat cap full-equip, m'he de posar les piles!!
.
Avui si que m'he n'he anat "els cerros de Ubeda" que diuen, xo ha anat així". És diumenge i els diumenges ja se sap, poca cosa, atapeïda i tranquila i si pot ser sense massa soroll. I parlant de soroll, i del que no et deixa dormir: Amb això vull dir els paramotors que t'esguerren l'únic dia que pots dormir a la setmana, aki a casa meva....ja que la resta sembla un polígon industrial camuflat en un barri tranquil i de tranquil re de re d re d re....al contrari!!!!!
traylers, carregant i descarregant, amb la música corresponent a cada conductor i la seva edat: rap, hip-hop, rock català de 3a regional, nens amb pistoletes de balins, galls descontrolats horariament, gosset que juga amb perol d'alumini tota la nit, porquets, trujes, ànecs i demès...i lo fort és que dec ser jo la única que ho sent xq ningú més es queixa o ningú més té pebrots de dir res????
.
Vaaaaa...........RELAX:

Ingrid Bellman: spring's here, now!
.
Ara suposo que ja he retornat al títol del post; la raó: hem de fer les coses, tot i que ens resultin difícils, les hem de fer i en això entra DECIDIR, m'enteneu oi????? i jo ara he de decidir moltes coses, tot i que m'hagi passat quasibé de tot fins ara fa poc, hi m'hagi costat molt i molt, i sigui dur, ho ha estat dur...xo serà una rera l'altra, poc a poc i valorant tots els pros i contres i intentant ser el més objectiva possible! i valenta possible, q ho sóc, xo està amagadet....
.
Quasibé res, DECIDIR, buaaaaaaaaa!!!!!
.
Cal que quedi clar que no estic en un punt de: que faig, que vull, que necessito, on vaig, pujo, baixo???....ja no.... ja ha passat!!!!

Fins aviat macos!


annna:)

.

13 comentaris:

joan ha dit...

“Ens atrevim a fer moltes coses perquè son difícils, però en realitat no ho son, perquè les fem”

Joan.. XXI D.C.

Anònim ha dit...

Anna, bona la visió del Joan... de fet no deixa de ser una versió de l'ampolla mig plena o mig buida, no?
Jo penso que, tenint en compte els antecedents i el camí recorregut fins el moment, el més important i alhora positiu de tot plegat és la premissa del "a poc a poc, mesurant els passos a prendre i aleshores decidir en conseqüència"... Reina, un cop arribats aquí, tranquil·la amb el que passi, encertat o no serà el que hagis decidit tu i no per un "arrebato" sinó com a conseqüència d'una acció ben madurada... el marge d'error és natural en els humans.
Vinga, que això sembla que comença a reflotar... com es diu a pagès "Tu Pit i Collons"!! encara que crec que et serà mes fàcil el primer que el segon, jejeje!!
Un petonet bonica!

annna ha dit...

Joan, les coses sempre les podem fer....toto es pot fer. Cal posar-shi...i no sempre ens hi veim en cor, xo una person aguanta molt, i molt, i ....

annna ha dit...

Hola Anneta, tens raó...primer les coses d'han d'anatlizat, sobrepesar, mirar pros contres, i consquüencies.
Jo abans això no ho tenia gens en compte....
Ara és el primer, tot i la ve imprevisibiliat, i descontrol i indepedènica desmesurada, ara és el que faig...x poder assumir les conseqüencies dels meus actes, si tinc el més petit dubte que em pot "tocar i enforsar", queda descartat d'entrada.... sino es prova i si surt bé, way i si surt que no, ja el teni a d'entrada...que més vull!!!

annnna:)pt

Mireia ha dit...

doncs si, Anna, crec que l

Tonina ha dit...

La meva mare sempre diu que el "no" ja el tenim, que cal anar a cercar el si. tirar cap endavant i no tenir por és important. Les coses quan es fan de forma reflexionada i segura, ens van bé, i si no, com tu dius, ho deixem estar i ale, aquí no passssa res!!!!!Això és la vida, xapó!!
Una abraçada

annna ha dit...

Joan, ja t'he donat la raó en un bon principi....l'home pot fer tot el que es proposi, o tot el que la vida li vagi posant davant.

annna:)

annna ha dit...

Hola Mireia, crec q tots estem d'acord amb aquest encapçalament d'en Joan.
L'únic q algunes vegades a la vida, no tens la fo´ça suficient per portar-les a terme, rés més, xo ja arriba el moment quan és hora!

pt
annna:)

annna ha dit...

Tonina! aquest és el meu lema, el NO ja el tinc per davant, ho vaig apendre quan havia de demanar algo a mon pare i estava "acollonida", llavors pensava: i que? el NO ja els tens, només et pots guanyar el SI!!!!

Tb, afageixo que quan s'està mlt cansat (i no d'anar a córrer, sino de vivències) les coses costen més de tirar endavant, xo amb temp i treball i constància...es pot

annna:) pt

GEMMA ha dit...

Vinga Anna, a decidir doncs!! I ja saps que prendre una decisió implica eliminar opcions, però tu endavant amb la teva resolució, que no s'acaba el món. Molta empenta, tu pots! Petons

Alba ha dit...

Jo crec, Anna, que a la vida com més difícil és aconseguir un somni més ho valorem "a posteriori" i més ens queda a dins nostre per sempre. La força mental és l'eix de qualsevol somni. (i tu dic jo que a vegades en cursa ho engegaries tot a rodar!). Ànims i força amb la teva decisió!

annna ha dit...

Nanit Alba, quina alegria, tenir-te x aki, ja m'agradaria tenir la meitata de la força mental q tens tu...ja l'havia tinguda...ara només em tok tornar-la a recuparar...em pensava q seria un pèl més fàcil...jo només t'envejo la que tens quan ets a meitat de cursa i enlloc de llençar la toballola, encara li fots més canya!! això és tenir força mental!!!

un petonàs i a veure si ens veiem alguna estoneta, ciao!!!!!

annna ha dit...

Hi!Gemma, si, ara toca decisions, el q passa és q m'he tornat lenta, espero que ara sigui lenta pero segura..., ultimament ha estat així, i ha funicionat, espero encertar, i si no tornar-hi, q no passa res, tenim molt per endavant! No vaig sobradeta, xo tinc temps i ja és molt!
Un petó!