Moments del meu petit Món! annna

dimarts, 30 de juny del 2009

MÚSICA, SENSE NO ES POT VIURE!!!!

Una miketa de U2, ja estan aki, a punt i alguns privilegiats els veuran en "vivo i directo"!!! enhorabona!Segur que estan de sort i no els fa una tormenta d'estiu de les típiques que ens fa a Berga i voltants en aquesta època, matí sol calorós, tarda trons i pluja aixi que si es traca de fer alguna cosa interessant, ja sabem l'hem de fer al matí, nois!!!




Misia, d'un extrem a l'altra, eh!!! ja sabeu que sóc una mica imprevisible, diferent i extremista, i els meus gustos tant musicals com en relació a altres aspectes de la meva vida són bastant extrems, diferents i peculiars, amb l'edat he après a moderar-los, a no ser tant exalatada, ni tant impulsiva, xo el què no he canviat és les ganes de ser de ´"mires amples", no hi puc fer res, de res, i en algun a ocasió ho he intentat i inevitablement hi he anat tornant, quasibé sense adornar-me'n, lo qual vol dir que SOC AIXÍ!!! per sort o desgràcia dels que m'envolten!


En Bebo Valdés i el Cigala...fantàstica: Làgrimas Negras!! Avui us estic maxacant a música,eh! i a més a quina més estrambòtica...xo per mi són unes de les més emocionants i entranyables, i si pogués encara en colocaría alguna més...xo tampoc cal atabalar al personal amb estil i desquiciar-lo d'aquesta manera tan vil!!!! xo segur que alguna us faria el pes! segur que si! a més és tot conegut, no hi ha res de nou ni desconegut per tant no us ha de sorpendre per res, si més no tant sols són records de dies ja passats, que ens porten a dies millors, o pitjors, sentiments passats i vivències entranyables. M'agraden i per això us ho he volgut fer saber i sentir!!

Una abraçada a tuti!!

annna:))

.

7 comentaris:

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Hola reina!
Que musical que estàs últimament, jeje, ja va be!
Jo no entenc perquè has d'intentar canviar res de la teva manera de ser, cadascú és com és, no?? Altre cosa és que intentis controlar o educar certes parts de del teu caràcter, crec que això és part de la maduresa, però d'aquí a canviar la manera de ser hi va un oceà!!

I, per mi també és vital la música, de fet a casa en sona tot el dia, i de tot, tant és rock, clàssica, pop (amb censura...jejeje), rock dur, tradicional...en fi, una mica de tot, ja veus.
De moment combrego amb t amb els U2, sobretot amb el més vell, i amb Bebo i el Cigala, la Misia em carrega una mica, i la Mariza va com va, la que has penjat avui m'encanta.
Apa, alguna estona has d'explicar la teva aventura amb l'Atlas, ok??
Una besada, que diu la Tonina!

annna ha dit...

Ai, anna, crec que m'he explicat malament en relació a intentat canviar coses del meu caràcter. Tant sols vull "rebaixar" el to i la forza en que ls deixo anar,i les que puguin fer mal a algú, aquestes si, la resta no m'importa gens com estan, senzillament, perfeccionar-les una mica, per tal de fer la convivència amb mi i amb els algres molt més agradable.

En relació a l'Atlas, ara ja va millorant, no tinc agulletes, estic molt més animada, q no vol dir q demà el meu humor estigui sota mínims, xo ja faré el possible x sobre-posar-m'hi!!! xo molt millor d'aquelles ditxoses agulletes que es notaven tot i sense tocar-teles óndia!!!! ara tot és questió de paciència i anan fent!!!!
ptnt makisima!!!!

annna ha dit...

Nois, aqts comments esborrats, no us podeu arribar a imaginar la curisositat que desperten, je jejeje!!! a mi és clar, eh! q soc com soc!!!

nanit annna!!!
gràcies pels teus commments, els necessito cada dia!! i te'ls agraeixo!!!! disculpa les faltes....psso d'accents i dieresi.... et remember!

Anònim ha dit...

El comment esborrat es meu, ja saps com soc, quan l'he llegit he vist una falta que se m'ha escapat, i em fa posar nerviosa, jeje...cadascú és com és, jejeje!!
Un cop corregit i tornat a penjar, n'he vist una altre...ja passo de tornar-hi, en fi, una és com és, no ens disculparem a hores d'ara, oi?? jijiji!!
Un tonet reina, i bona nit!

annna ha dit...

Ui, jo si els hagués de tornar a fer i repetir, se m'acabaria la paciència.
Veus aquesta és una de les coses que he d'apendre a "relaxar" per poder fer els escrits més agradables als ulls i sentit dels altres...escrit massa depressa i no li dono importància a segons quines faltes, gràcies per un bon consell, com aquest!!
una megabraçada!! anneta!

joan ha dit...

Un bon periodista o similar no es mesura per les faltes que fa ( això ja s’arregla), lo que no s’ha arregla es el talent.

Joan :-))