Moments del meu petit Món! annna

dilluns, 9 de novembre del 2009

VERTÍGEN!

Mandelbrotia (blogspot) facebook wall photos

Hi!

Com steu?

Jo molt bé després del cap de setmana, ha anat tot molt bé, he fet vida social, he treballat en les meves cosetes que fan que m'ho passi molt bé i m'omplen molt i he estat amb la meva family.
Es pot dir que ha estat un cap de setmana força complert. També hi ha hagut estones per pensar, per estar amb mi, per llegir i escoltar música...si molt complert. Potser ho fa que ja ha arribat l'hivern i estem més a casa, recollidets.
En lo d'estar més amb mi, escoltant música i pensant una mica m'he adonat que hi ha moments que em ve una mica de vertígen en veure que ara mateix estic passant un molt bon moment, i és que no aconseguiexo recordar quina va ser la última vegada que havia estat tant bé, tant tranquila, tant relaxada i tant alleugerida d'angoixes i maldecaps, de pressions i de cabories.

Ara ho veig tot molt més clar, diàfan, molt més positiu i amb més facilitat per resoldre-ho tot, encara que sigui difícil o complicat, li veig sortida d'alguna manera o altra. Doncs davant d'això ara tinc una mica de vertígen, de que desaparegui de cop i volta i torni l'època fosca, complicada i duríssima que acabo de deixar enrrera i espero sigui per sempre més, ja que faré tot el possible per què així sigui, mirar endavant, sempre, en positiu perquè les coses també t'arribin en positiu i poder-les viure de manera positiva.
No vull, de cap manera tornar enrrera, no vull tornar viure ni un sol dia com cap dels que he viscut malament fins ara, si està al meu abast voldria que fossin com els d'ara: tranquils, amables amb i amb tota la gent que m'estimo ( i que és molta, i també la que m'estima a mi, i que també és força i que m'ho ha desmotrat fa poc temps).

Uiiixxxsss, aquest post ha estat terapèutic avui, xo ja feia dies que aquesta mena de sensació em rondava. Una mena de por, xo no ben bé por, de que quan una cosa és massa bona la pots perdre, xo no té que ser així de cap manera sino que es pot quedar amb mi per sempre més i més si la vaig cuidant com una floreta, anar-la regant, regant xq vagi creixent i florint,dia a dia!!!

Desitjo que també a tots qui passeu per la mirada tingueu bones sensacions dia rere dia, sempre i no tingueu massa dies foscos, de borrasca que dic jo!!!



Fins la propera!
Una abraçada,
annna ;-))

3 comentaris:

joan ha dit...

Quan una cosa es massa bona (de fet mai es massa o mai es poc), si estem de mala sort la podem extraviar, però no perdre.
Molta sort.
:-)))Joan

GEMMA ha dit...

Que xulo el que expliques Anna, m'alegro per tu. Segur que t'ho has currat, res és gratuït. Petons i a disfrutar això i el que vingui.

Els colors de la imatge són molt alegres, m'han cridat molt l'atenció, sàpigies que de seguida t'he fet un clic en la meva llista de blogs.

annna ha dit...

Joan, espero no perdre mai una cosa bona, si està a la meva mà!
També, molta sort!

Gemma, si que vull pensar q és fruit de feina feta...x això ho gaudexo més!!
M'alegro molt que t'agradi la imatge que he penjat avui al blog, és una canya oi!! és d'un treball amb obres d'en Duchamp, Newton i Rothko,digitalitzades. També és d'el blog d'en mandelbrotia.
Fins el proper click,
un petó!!

annna :))