dilluns, 20 de desembre de 2010

MARTÍ I POL



TOT EL QUE PUGUEM DIR

Tot el que puguem dir, germans, serà tan bell
com el més bell record de la nostra infantesa
perquè viure és alçar-se per damunt de les coses
amb un gest desimbolt de puresa excessiva.

Tot el que puguem dir, germans, serà tan pur
com la proximitat de la dona estimada,
tan intens com la nota més discordant o el gust
més atrevit, tan dens com la tristesa.
.
Però no ha de distreure'ns del lentíssim combat,
del progressiu combat de la nostra existència,
car el que puguem dir constitueix un món
tremolós i concret, un conreu de paraules
que ens aferren a tot amb una força viva,
un constant desencert, un llarg ressò de planys,
i a la llum no hi arriben sinó aquells que ignoren
la veu de tot en un lent assalt al silenci.

Del silenci a la llum hi ha una sola frontera.
.
"Si esbrineu d'un sol gest"
Miquel Martí i Pol.
.
.
Us desitjo Molt Bones Festes.

dijous, 16 de desembre de 2010

ESTIL YSL


YVES SAINT LAURENT
Neix a Oran al 1936 i mor a Paris el 2008.

Als 18 anys va entrar a treballar a la Casa Dior, d'aprenent.

Als 21 va ser anomenat successor de Dior, davant la seva propia sorpresa...

La primera colecció, de l'any 1960, Lignee Trapéze, va ser un èxit instantani.

La imatge i el logotip (les inicials de l'empresa YSL superposades) es van encarregar al disenyador gràfic Cassandre el 1961 i encara estan vigents.




Les seves coleccions dels anys 60 destaquen per la incorporació del smoking al vestuari femení i la incorporació del prêt-à-porter com a linea comercial completa, de fet va ser el primer creador d'alta costura que va fer una colecció d'aquesta nova categoria de moda.



Els seus disenys no deixaven mai indiferents als crítics, les seves coleccions sempre provocaven crítiques d'algun tipus. El 1971 una colecció va ser criticada perquè enaltia el temps de l'ocupació nazi, segons la crítica.

Les exigències de complir amb les coleccions d'alta costura i prêt-à-porter van derivar amb problemes amb alcohol i drogues, i amb estres.

.



.





D'això se'n va resentir la categoria del prêt-à-porter que va anar quedant relegada a segon terme ja que va quedar en mans d'ajudants de Yves Saint Laurent.

Pierre Bergé que en una etapa fou el seu company sentimental, l'acompanyà fins que va morir



Va treballar en la decoració d'obres de teatre com Cyrano de Bergerac.

Y també formava part del seu imperi el perfum més venut del món: Opium.



Van reunir una important colecció d'art: Frans Hals, Cornelis de Vos, Ingres, Picasso, Giorgio de Chirico, etc. Fins el punt de dedicar coleccions senceres a artistes com Mondrian, Picasso, Braque.









Es va retirar de les pasareles el 2002, decebut amb el món de la moda.

El 2008 va morir a Paris.


Es va fer una subhasta de tots els seus bens, ja que segons va manifestar el seu excompany al no ser-hi ell ja no tenia sentit mantenir l'imperi o els bens de YSL.




Fins la propera mirada ;))

dissabte, 20 de novembre de 2010

CAMÍ


Camino, el camí és estret, llarg, costerut, no veig el final però segur que porta a algún lloc bonic.
Està envoltat d'arbres alts, verds, humits, fan ombra.
El terra és plè de fulles caigudes, donen llum amb colors marrons, vermellosos, preciosos, acompanyen el meu caminar pacient, suau, tranquil, no vaig ràpid per no perdre'm res del meu
entorn.
M'envolta la natura, m'ha aclaparat com si d'un somni es tractes, els colors, la llum, la olor, els sons dels ocells, m'ha transportat a un temps on jo era molt més jove i no tenia pes damunt les espatlles, no tenia pes damunt els ulls per obrir-los i mirar a tot arreu, ara però, aquest pes el puc portar perquè em serveix per ser més sabia, per saber més, per haver viscut més, per haver plorat més, per haver rigut més, per haver sigut més feliç, per haver conegut més de les persones, per haver conegut més de mi.
Per caminar cada dia un pas més, del camí.




Fins la propera mirada,

annna

dilluns, 8 de novembre de 2010

OJALÀ


Kiff Slemons

De la red...

Mai és massa tard o massa d'hora per ser qui vols ser.
No hi ha límits de temps, comença quan vulguis. Pots canviar o quedar-te igual. Aixó no té regles.
Treu-li tot el millor al teu pitjor moment.
Ojalà li treguis lo millor.
Ojalà puguis veure coses que et facin aturar.
Ojalà puguis sentir coses que mai hagis sentit.
Ojalà coneguis persones amb punts de vista diferents.
Ojalà visquis una vida de la qual et puiguis sentir orgullos.
I si no és així, ojalà tinguis la força suficient per començar de zero.

De la película " El curioso caso de Benjamin Button"

Tant de bò fossim capaços de no perdre de vista les petites coses importants del nostre dia a dia...

Fins la propera mirada,

annna;)

dimecres, 3 de novembre de 2010

ENRRERE

DJ Berger "Smoked"

Vaig mirar enrrere...
no hi eres, ja no hi eres
amb la boira havies desaparegut del camí.
Quan vaig arribar a casa,
la teva maleta no era a l'armari,
la teva roba no era al calaix,
la teva olor no era a l'aire,
no hi eres, ja no hi eres...



.
Ens trobem per aquí,
annna ;)

dimarts, 26 d’octubre de 2010

MIRES

imatge: Margarida Graset


Si em mires
fes-ho des de dins teu.
.
Si em mires
fes-ho càlidament
fes-ho amb força
fes-ho amb tendresa.
.
Si em mires
fes-ho amb la veritat
fes-ho amb la llum
fes-ho amb la claror.
.
Si em mires
fes-ho amb tot
fes-ho per tot
fes-ho per mi
fes-ho tu amb mi.
.
Ens trobem per aquí,
.
annna ;)

dilluns, 20 de setembre de 2010

AIRE FRESC


Cloo Potloot "Passion for colours"
.
Ell s'acosta per darrera
noto la seva escalfor,
el seu alè al meu coll
la seva pell al meu tors.

Passa aire fresc i ens ajuda.
La mà a la meva cintura
amb força, amb pressió
em fa saber que em vol.

Passa aire fresc i ens ajuda.
La seva llengua al meu coll,
el recorre amb paciència, suau
s'allarga el temps, jo em perdo
en un món immens.

Passa aire fresc i ens ajuda
Dos cossos que s'anhelen
Sona l'avís de sortida d'un vol
a l'aeoroport.
Ell se'n va.

Passa aire fresc i jo li dic fins aviat.
Ell em somriu i em besa càlidament.
Tornarà i l'aire fresc ens ajudarà.
.
Ens trobem per aquí ;)
annna

dissabte, 18 de setembre de 2010

AMIC

DJ Bergeer (Facebook)

Hola,
Hola tu!
Te n'han parlat alguna vegada d'allò que si tens problemes pots comptar amb els amics?
Osti si, a mi els meus sempre m'ho diuen, compta amb mi, eh!
Doncs no t'ho creguis: és com la poli, que quan els necessites no sempre hi són.


P.D. també potser que no s'assabenti que el necessites.
.
annna
;)

diumenge, 12 de setembre de 2010

AIRE

:: Dasha Friedlova, font: Facebook.
.
Arriba, entre les cames.

T'alça la faldilla.

Es fa cami entre la camisa

Suau t'acarona la pell, amunt

el braços noten el seu pas, indulgent

el coll se sent embolicat, tebi

fins el punt en que la cara, negitosa, esperant

es troba alliberada de qualsevol destorb:

l'aire fresc t'ha alleugerit, netejat, t'ha alliberat del neguits del moment.
deixa uns moments de pau per poder paladejar fins...fins....
el proper glop d'aire.
.
.
ens anem trobant...
.
annna;)

dimecres, 8 de setembre de 2010

DESITG O ESPERANÇA

Puresa: zàfirs, no sempre tenen tonalitat blavosa.

hola,


OH DESITG: ANEL.LAT,

SOMIAT, TENUE, DOLÇ,

ESTIMULANT, ARROGANT A VEGADES,

TOT PLEGAT, JUST PER TENIR-LO

SEMPRE:

VIU I MANTENIR-LO INTENS, CAPTIVADOR I

I AMB LA NOSTRA ÀNIMA A LA SEVA MÀ.
.
.
..P D. malauradament podem ser captivats per un munt incontrolat de desitgos, peró són els que ens fan moure el món, els que ens fan caminar cada dia i lluitar per l'amor de la nostra vida, la feina de la nostra vida, escriure la novela, per la maqueta q voliem.... i tot alló anhelem de la nostra vida .DESITG O ESPERANÇA?






Ens trobem per aquí


annna ;)

dissabte, 4 de setembre de 2010

SABER


Hola,


Passejava un dia d'aquests, d'estiu.


Feia molta calor.


Feia molt sol.


No sabia on anava.


No sabia on volia anar.


No sabia l'hora que era.


No volia saber perquè no sabia res.



A l'endemà vaig sortir.


Feia calor.


També feia molt sol


Peró sabia on anava


I també sabia perquè hi anava.



Ens trobem per aquí ;

annna

diumenge, 1 d’agost de 2010

AGOST



Hola,


Tot comença per un somriure.

l'altra persona te'l torna.

es crea un bon feeling,

l'aire no s'enrrareix,

l'aire és fresc,

la resta de la gent sembla desaparèixer,

no se sent el soroll ambiental, claxons, crits,

a ell no li sona el mòbil,

a ella tampoc perquè l'ha posat en silenci...

a ell l'esperen a l'ofina,

a ella als jutjats per nose que...

ell pensa que això no és normal,

ella pensa que no pot estar passant-li a ella,

passen segons,
.
passen minuts,

s'allarguen intemporalment,

que fara ell?

que fara ella?
ell marxa cap a l'oficina capcot,

ella marxa cap als jutjats decepcionada,

quan ella arriba als jutjats ell l'està esperant a les escales. Ella somriu alegre.

FI


Què maco és l'estiu que permet que passin coses com aquestes, trobades sense sentit, mirades dolces que porten a un cafè amb una conversa que porta a un dinar i potser a res més però has viscut uns instants d'l.lusió infantil que no te la pot robar ningú.

I com tot aixó, els avis que poden sortir cada dia amb al seva cadira a l'entrada de la seva caseta de colónia i fer-ta petar quan aixó no ho poden fer en tot l'any, i estant rodejants del seus nets ja que els pares treballen i els han de cuidar amb el rebombori que porta tot aixó.


I moltes coses són les que a l'estiu hem d'aporfitar per poder enfrontar-nos a la tardor amb energia i viure-la amb il.lusió: caminar, trobades i sopars a la font amb els amics, festes majors, teatres, excurcionetes a BCN per alguna exposició que tampoc està malament , els típics vespres que comences amb una cervesa i tanques el bar, qui no ho ha fet això??? i lo bé que s'està en aquella hora... i un munt de coses més, i està clar: el treballar que està per aquí el mig que ho fa de mig mal portar xo també té lo seu aixó de perseguir una migdiada!!

Desitjo que passeu molt bones vacances aquests que les heu començat!


Ens trobem per aqui :)


annna

dijous, 29 de juliol de 2010

PASSAT


Steph Levigoreux

Hola,

Mires enrrera.

Si és un dia clar veus vivències agradables, dies feliços, experiències positives, viscudes amb tota la teva gent, amics, familiars, parelles, persones que ara ja no formen part de la teva vida i altres que les recordes amb molta estimació però que no les veus fruit de les circumstàncies.

En aquests dies això et dona energía, molta energía. Et fa sentir eufòric i reconfortat amb el teu passat, et dona una sensació de tranquilitat i de no haver perdut el temps.

Tot i que hi ha persones que sempre tenen aquesta sensació: la de d'estar perdent el temps!

Si resulta que és un dia més fosc i no recordes aquestes vivències del passat, o bé recordes les que no són positives, aquelles que no t'aporten res agradable, ni reconfortant, ni energia positiva no et queda rés més que sobreposar-te, lluitar i lluitar per cada dia veure un dia clar, amb llum, amb sol, amb color per poder créixer com a persona, com a persona sana amb tots els seus valors i poder ser una miqueta més feliç que el dia anterior, i l'anterior....

L'estat de tranquilitat, d'equilibril, que per mi és el més buscat, només es pot aconseguir lluitant dia a dia en petites coses que son tant insignificants que a vegades quasibé ens passen inadvertides, doncs res, que cal estar atent per poder veure i "sentir" bé tot allò que tenim al voltant en cada moment del dia perquè no formi part del nostre passat sense viure-ho.

.
Ens trobem per aquí,
.
annna:)

diumenge, 18 de juliol de 2010

EMOCIONS

Zhang Jinga

Hola,

moltes vegades no sé com començar el post, aquest cop ho faré pel dret, com sóc jo.

La imatge que penjo, que la trobo preciosa, per cert, m'ha fet rumiar una mica. Com definir una imatge sense tenir coneixements de cap tècnica pictòrica, històrica o de l'autor de la mateixa, lo qual el remet a la teva opinió i prou. Cosa perillosa perquè et pots posar en una situació un pèl delicada, però ja he dit més amunt que vaig pel dret jo.
A mi em remou un munt de sentiments molt diversos i molt profunds tot i no poder definir-los exactament.
I parlant de delicadeses:




Ens trobem per aquí,

annna :)

dilluns, 5 de juliol de 2010

AVUI



Es Canutells, Menorca

Bona nit,

Avui m'he llevat d'hora.
S'estava bé, no feia calor i el sol lluïa esplendorós il.luminant tot el què més tard patiría la seva escalfor.
M'he fet el café amb llet, que bò, si...és que si no me'l prenc no sóc jo. L'he de fer tant bon punt em llevo, d'altra manera sembla que no pugui arrencar, que em falti alguna cosa i ja em direu tant sols un cafè amb llet.
He passat per la dutxa, ràpid i m'he vestit, havia de marxar cap a Manresa, bufff quina mandra!! sort que m'acompanyava ma germana i no s'ha fet tant pesadet.
Continua fent sol i ja escalfa més, serà un dia calurós avui...
Som a Manresa i ja he fet tots els encàrrecs que havia de fer...per cert, que mereixo una bronca perquè eren encàrrecs endarrerits de fa anys, escandalós, un desastre, millor no comentar-ho ni entrar en detalls, el cas és que ja està fet.
Hem arribat a Berga altra vegada just per anar a recollir els meus nebodets a col.legi i cap a dinar, quina calor està fent...
Jo després de dinar ja estic ko i vaig pensant en algunes de les ventatges que es tenen vivint com jo, poder veure el sol com el veig jo, cada dia d'una vida independent, lliure, plena i a millorar sempre com la que gaudeixo jo i encara a vegades em queixo... segurament soc injusta o poc objectiva, no valoro el què tinc al voltant o a quí, les abraçades, el saber dir un gràcies, una paraula maca en un moment dolç.
Potser és la calor que ha fet avui...

Ens trobem per aqui,

annna;)

divendres, 2 de juliol de 2010

AIGUA


AIGUA:

SUAU,

CLARA,

VELOÇ,

FRESCA,

NOVA,

INODORA

VIVA,

SEMPRE VIVA.





Ens trobem per aquí,

annna :)

dimecres, 30 de juny de 2010

ALLÀ




ALLÀ

Somriure,
allà
respirar,
allà
caminar,
allà
viure,
allà
parlar,
allà
renovar-se,
allà
emocionar-se,
allà
plorar,
allà
riure,
allà

on?

arreu...


Ens trobem per aquí,


annna:)

dilluns, 28 de juny de 2010

FRED


Damien Hirst

Hola,


...i de cop t'adones que el telèfon no sona tan com abans... penses que no passa res, que és una temporada, que no té importancia.

Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a
ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola
va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.

Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.

Anna, Menorca Es Canutells

D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.

I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.

Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).

Ens trobem per aquí.

annna :)

dilluns, 14 de juny de 2010

VAQUES SEQUES

Hola a tots,

Quant temps feia eh!
Doncs d'aqui bé l'encapçalament, vaques seques
...us creureu que no trobava cap tema del qual pogués fer-ne un post? Té nassos la cosa!
Cada dia al matí em llevaba mirant al cel, mirant la llum del sol, el color dels arbres, de l'herbra, dels camps, de tot el que em rodejava...buscava sensacions que em transmetessin aquests colors, aquestes vistes i res!
Llavors, en les fotos, en els collars, en les feines que feia, en lectures, i tampoc, no conectava...

En canvi, a vegades llegeixo escrits de persones que sembla que ho facin amb una ma a la galta i l'altra, sense que els costi res, de bé que els queda. Bé, no cal oblidar que hi ha d'haber gent per tot! No penso que sigui tant fàcil, eh! d'aquí en surt l'ofici d'escriptor, és clar!
Però si en alguna època aixó d'escriure no se t'ha donat malament i ara no ho pots fer ni sobre un pot de detergent la veritat, fot una mica


Sort que tinc l'esperança que és un mal passatger i podre tornar a ser una mica més productiva, tot i que sigui de sobre banals.
Un dia em llevaré i l'olor del cafè em transportarà a un món màgic que serà davant la pantalla del pc i explicaré amb tota mena de detalls meravellosos la marca que de cafè que ha obrat el miracle o bé alguna cosa semblant!

I no deixo de mirar al cel, al sol, els camps, olorar les flors, els arbres, la natura i observar allò que m'envolta encuriosida i expectant.

Ens trobem per aquí

annna :)

dimarts, 20 d’abril de 2010

TAMARA DE LEMPICKA


Tamara de Lempicka, de nom Maria Górska, Maria Górska, (Varsovia, 16 de mayo de 1898 -Cuernavaca, 18 de marzo de 1980) fue una pintora polaca que destacó por la belleza de sus retratos femeninos, de pleno estilo art decó.
En 1927, Kizette en el balcón recibe el primer premio en la Exposición Internacional de Burdeos.
Se hace famosa entre la burguesía neoyorquina y expone en varias galerías estadounidenses y europeas. En 1933 viaja temporalmente a Chicago donde trabaja con Willem de Kooning y Georgia O'Keeffe
En 1960, Tamara cambia de estilo, pasándose al abstraccionismo.
El 18 de marzo de 1980, Tamara de Lempicka muere en Cuernavaca (México).


Su obra se basa en retratos femeninos. Siguiendo el estilo del art decó, pinta mujeres etéreas, aunque a la vez férreas; son sus mejores ejemplos, junto con los desnudos. Sus influencias principales son Botticelli, Bronzino, el retrato manierista en general, y el Cubismo.
Madonna se inspiró en esta pintora para su video musical Vogue de 1990. También aparece un cuadro de Tamara en el de Open your heart, de la misma cantante.


Fins la propera visita :-))

annna

dissabte, 10 d’abril de 2010

COLORS

David Newton, "health, tons, colours and medical"


dels colors com a canals d'energia.
Rodeja't de colors alegres i armoniosos.
Inspíra'ls mentalment.
Evita colors foscos, bruts o depresius. La varietat
aconseguirà que portis una dieta equilibrada."

Swami Kriyananda

Fins la propera trobada!

annna -:))

dijous, 25 de març de 2010

PRIMAVERA


Hola a tots,

Feia dies que no escribia res eh! ja em disculpareu eh, és que això a vegades no és tant fàcil com un es pensa!

No arribes i et plantes davant l'ordinador i et surt qualsevol cosa per explicar, bé a mi no em passa...he estat uns dies que per una cosa o altra ha anat d'aquesta manera i mira que el meu blog ha quedat abandonadet el pobre!!

Jo ja i penso ja, i en algun moment ja se m'acut alguna coseta que penso: mira! aixó et podria anar bé per algun post, però res, de res....

A mi el què em fa més por és que s'ajunti el "paron" de l'hivern amb algun "paron" de primavera i això si que seria imperdonable.
Perquè ara arriba la primavera i ho trastoca tot, ho altera tot, ho capgira tot i a tots volguem o no. Almenys a mi!


Annna, collar de cadena i peces de bijuteria variada.

Bé, el cas estarà en intentar evitar-lo i portar-lo el millor possible, tot plegat ja ho sabem i si és així ja en tenim molt de guanyat.

Ja estic fent alguna coseta perquè no m'agafi desprevinguda del tot: he tornat a anar a nedar tot i una lesió que tinc i que em fa un mal que és fa notar cada dia, per qüestios tècniques ara nomès hi puc anar a certes hores però més endavant penso passar-me més estona a les instal.lacions i cuidar-me per tenir també el caparró ben cuidadet.

Ja us aniré explicant com va tot plegat!
Ens trobem per aquí ;-))

annna

dissabte, 6 de febrer de 2010

HIVERN

Annna, amsterdam

Amb aquest hivern m'ha passat que he fet una petita aturada al meu blog...
potser ha estat el fred, la pluja, la manca de sol...
o potser tot plegat ha fet que el meu to vital hagi baixat una mica i amb tot això han passat uns dies que no hi ha hagut cap novetat al blog, cap post, cap escrit... fins i tot he pensat en parar uns dies per qüestions tècniques per dir-ho d'alguna manera, però al final he pensat que el meu pobre blog no mereixia això, sino un petit esforç per part meva i una empenteta i aquí està l'últim post: una vegada més explicant cosetes que, com diu un amic meu, sembla que ja tots visquem junts de tanta confiança que fan.
Però com que me n'he sortit de penjar aquest post, penso que també me'n sortiré de penjar-ne més i més sovint i que no torni a passar el que ha passat ara, que han passat un munt de dies sense donar senyals de vida!!.


Annna, collar de cadena, cinta de ras i peça de plàstic

Ens trobem per aquí ;-)

annna

dissabte, 16 de gener de 2010

ARMONÍA

Annna, aigua

El secreto del bienestar es
el amor impersonal, que produce
en el cuerpo perfecta armonía.
El amor se desarrolla solo, cuando
renunciamos al mezquino amor
por nosotros mismos.

Swami KRIYANANDA


Annna, collar pom-pom's blaus i swaroski transparent

Ens veiem per aquí ;.))

dilluns, 4 de gener de 2010

FESTES

Annna, collar cinta de ras negre i arandeles

Hola,
estem al final de les festes de Nadal.
Jo ja en tinc ganes, si tinc ganes que hagin passat.
Només falten els Reis.
Aquestes m'agraden perquè tinc dos nebodets i m'encomanen la il.lusió que els fa el dia de Reis, els regals, els nervis, la innocencia, aiii, si la innocencia!!!

Marina Maribari, imatge
Em transporten a una època en la que jo tampoc sabia quí eren els reis, i pensava en les coses que havien de fer per poder arribar a portar regals a tots els nens del poble, i del món, innocent de mi!! però molt pitjor va ser el dia que vaig descobrir
qui eren realment, quina desil.lusió més gran, déu meu! pensar
que tot havia estat un engany per part del pares, bufff!


I a partir de llavors crec que va ser com un canvi que ja mai més les coses són iguals, com si creixessis de cop i deixessis enrrera una etapa de la teva vida que mai més tornaries a recuperar i amb ella un munt de coses que mai més tornaries a viure de la mateixa manera.

Bé, el cas és no és tant greu, que de regals ni continuen havent igual!!!! tot i saber qui els fa...

Espero que aquest Any Nou 2010 sigui molt generós amb tots vosaltres.

annna ;-)