dimecres, 30 de juny de 2010

ALLÀ




ALLÀ

Somriure,
allà
respirar,
allà
caminar,
allà
viure,
allà
parlar,
allà
renovar-se,
allà
emocionar-se,
allà
plorar,
allà
riure,
allà

on?

arreu...


Ens trobem per aquí,


annna:)

dilluns, 28 de juny de 2010

FRED


Damien Hirst

Hola,


...i de cop t'adones que el telèfon no sona tan com abans... penses que no passa res, que és una temporada, que no té importancia.

Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a
ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola
va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.

Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.

Anna, Menorca Es Canutells

D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.

I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.

Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).

Ens trobem per aquí.

annna :)

dilluns, 14 de juny de 2010

VAQUES SEQUES

Hola a tots,

Quant temps feia eh!
Doncs d'aqui bé l'encapçalament, vaques seques
...us creureu que no trobava cap tema del qual pogués fer-ne un post? Té nassos la cosa!
Cada dia al matí em llevaba mirant al cel, mirant la llum del sol, el color dels arbres, de l'herbra, dels camps, de tot el que em rodejava...buscava sensacions que em transmetessin aquests colors, aquestes vistes i res!
Llavors, en les fotos, en els collars, en les feines que feia, en lectures, i tampoc, no conectava...

En canvi, a vegades llegeixo escrits de persones que sembla que ho facin amb una ma a la galta i l'altra, sense que els costi res, de bé que els queda. Bé, no cal oblidar que hi ha d'haber gent per tot! No penso que sigui tant fàcil, eh! d'aquí en surt l'ofici d'escriptor, és clar!
Però si en alguna època aixó d'escriure no se t'ha donat malament i ara no ho pots fer ni sobre un pot de detergent la veritat, fot una mica


Sort que tinc l'esperança que és un mal passatger i podre tornar a ser una mica més productiva, tot i que sigui de sobre banals.
Un dia em llevaré i l'olor del cafè em transportarà a un món màgic que serà davant la pantalla del pc i explicaré amb tota mena de detalls meravellosos la marca que de cafè que ha obrat el miracle o bé alguna cosa semblant!

I no deixo de mirar al cel, al sol, els camps, olorar les flors, els arbres, la natura i observar allò que m'envolta encuriosida i expectant.

Ens trobem per aquí

annna :)