Moments del meu petit Món! annna

dilluns, 14 de maig del 2012

AMISTAT


Avui m'he donat comte que estic en crisi, una redundància en aquests temps.
Potser no és tant greu com sembla en principi, potser m'ho penso jo.
Un mateix sempre veu les coses més grans i exagerades del què són en realitat, o tal com les veu un altra des de fora.
La qüestió és que ja fa un temps que estic observant un fenòmen una mica peculiar en relació al personal i les seves relacions interpersonals, cuantes repeticions!!

Està basat en la crítica a altri, estic amb tu: critico a l'altre. Estic amb l'altre, segurament et critico a tu i així successivament.
Al principi no entenia que persones que sempre surten juntes a sopar, a passejar, de vancances, que parlen mútuament i de temes força profunds i gens vanals, doncs que quan estaven amb mi es criticaven, feien comentaris de mal gust i sovint faltant al respecte. Això si, quan es troben actuen com si no passes res de res: normalitat absoluta.
Aquí és quan jo no entenc res i em ve de nou: em costa d'empassar.
Ha anat passant el temps i algun cop, he d'admetre, fins i tot i he caigut jo en algun comentari "altruïsta". M'ha fet sentir bruta i traidora.


Em pregunto jo si el funcionament de la societat és aquest, mig es fot de l'altra mig diuen...
Si és aquest el funcionament, jo no vaig gens bé, pertanyo a un altra planeta i per això en aquest tinc alguna dificultat en temes de relacions socials.
No és la primera vegada que observo aquesta espècie de fenòmen social: tots ens critiquem però tots som amiguets, vaig pensar que era jo que no estava en el lloc adequat... però una vegada més es repeteix la història i ara estic seguríssima que no és problema de la meva ubicació!


Nomès em pregunto com s'ha de fer per anar tirant endavant sense entrar en polèmiques, sense embrutar-te, i sense sentir-te traït.
Suposo que fer com fins ara, no entrar en temes calents, tenir un criteri propi, una manera de ser ferma, uns objectius marcats i ser fidel a tu mateix i no deixar mai de respectar a l'altra.


Fins la propera mirada,

annna :*


6 comentaris:

Anònim ha dit...

salutacions anna;
tranquil · la no has descobert res de nou, simplement t'has de Sentir bé amb tu mateixa i amb les decisions que prens, rectificar és de savis sempre tenim aquesta oportunitat, el que comentes és interessant en aquesta societat que es fomenta l'reciclar o millor dit és utilitzar i llençar això s'extrapola a les persones sense tenir en compte que es pot fer mal amb un simple comentari despectiu, si això és així en el cara a cara imagina't el que hi ha darrera de xarxes socials que és una finestra oberta a la casa de tots, jo sincerament no et veig com una persona que té fòbia a relacions socials jo diria que estas decebuda mes bé de tipus de persones, la paraula amic s'utilitza amb molta facilitat d'aquí que es confiï en excés les intimitats a gent que no té el do de la discreció que ha de tenir aquest amic veritable, els que critiquen quan un no està present és perquè tenen més mancances que un mateix ja ho diuen ... mal de molts consol de tontos, algunes vegades generat per enveges, no cal desesperar en això la societat de sempre ha estat així no és un invent actual, els que som inconformistes voldriem que fos viu i deixar viure o com deia el poeta romà Horaci "carpe diem" viu el moment, no ho malgastis en rucades, no és problema de la teva ubicació per a res, és qüestió de respecte per les altres persones tema que es practica molt poc en la nostra societat actual.

una abraçada

annna ha dit...

Hola Anònim,
Benvingut de nou a la mirada.
Estic d'acord amb tot el que escrius en el teu comentari... i no se si és bo o és dolent, tu!
Perquè acceptar que el funcionament d'aquesta societat nostra és el de jo et critico a tu i tu em critiques a mi però tots fem veure que no passa res, jo ho porto força malament!
I mira que fa temps que intento acceptar-ho i continuar amb la meva vida com si res no passes, eh!
Hauré d'insitir, mirar endavant, deixar-me d'histories i com ja dic en el post no faltar al respecte als demés ni a mi.

* Ostres, per cert: m'ha caigut alguna bronca pel post, pel tema vull dir... que si va per algu en concret, que si és massa incisiu, que si no se que.... buff, quina polseguera!

Una abraçada, Anònim!

annna

Anònim ha dit...

bé anna això ja t'ho podries pensar que passaria això, el teu cercle d'amics més proper tothom es pot sentir al · ludit, els pensaments profunds sempre tenen això que algú se sent al · ludit, ara ets en el centre del huracà .... però ja saps ... les tempestes passen i arriba la calma, no et preocupis.
una abraçada sincera!

annna ha dit...

Bona tarda,

últimament estic força empanada i moltes coses que ja hauria de donar per fetes em sorprenen... he d'exercitat més el meu cervellet perquè fa un temps que el tinc en stand by.
És per això que m'ha vingut de nou la polseguera, no per res més.
Al llarg de la meva vida he estat motles vegades en "zona de guerra" i n'he sortit ben parada, així que aquesta vegada no serà una excepció!!!

Fins la propera, Anónim! Bon cap de setmana.

Una abraçada, be happy!

Anònim ha dit...

el teu cervell funciona perfectament, de vegades cal tenir-ho en pausa o en stand by com dius tu una paraula tan informatitzada que es tant de moda, pensa una cosa que parlin de tu és una bona forma de publicitar-te i tranquil · la no es montara cap guerra per això , aquesta paraula que ja no hauria d'existir en el nostre vocabulari.

bon cap de setmana
una abraçada

annna ha dit...

Hola,
lo del cervell ho crec perquè penso que el vaig pressionar massa durant uns anys, i molt jove i ara necessita estar en pausa, per recuperar energy.

Lo de "zona de guerra" no ho volia dir en sentit que se'n montes una ara, no!!
Volia dir que al llarg de la meva vida hi havia estat molts cops i que ja hi estava acostumada. Només això.
Els moments que estem vivint ara són massa durs i difícils per aplicar aquesta paraula a segons quines expressions, tens raó!

Bon diumenge, maco!

annna :*