dilluns, 19 de setembre de 2016

NOU ENCÍS


NOU ENCÍS

Holaaa! de nou...!

Han passat uns dies, poquets en relació a lo acostumat!
Ja, està bé! Hi de fet la qüestió ha estat que el blog és vell I sha quedat caducadet,
I jooo q feia mil q no lutilitzava, doncs ens hem tingut els nostres més i menys.
Però res greu! Ara, jo soc tranquileta I pacient I així ho hem solucionat, més bé
que malament!

Aki, era on volia anar a parar jo!
Abans...de fet fa anys ben mirat, jo de paciència: zerouuu! total, enllestit de seguida
i poques histories. I estic parlant en general, de tot: feina, casa, amics, coneguts,
parelles, converses, inicitives, etc. en resum q poca paciéncia I fora enredos I sense mika
de diplomàcia...paraula desconeguda, francament!



Amb el temps, les andanades, les petites histories sentimentals viscudes, el tracte
amb la family, amb els amics q han quedat I/o resorgit duna època duríssima de borrasca, 
he après a valorar la meva persona, el meu equilibri (molts anys anhelat), les persones 
estimades I q mestimen del meu entorn...I un efecte interior l'inconscient q ha sorgit
com a sistema de seguretat personal! Jo en dic intuició!!!
Mha salvat dun munt de disgustos, decepcions I menyspreus...tot I així sempre deixo
opcions a segones oportunitats!

Ara mateix, dec passar ja x la desena o oncena opció! A un nou encís, arribat no se 
ben be com...ni de quina manera....I de fet sóc jo q ho visc així em sembla, per laltre
no sóc res més q un móbil més a lagenda en vista als fets, altre cosa és el q pugui pensar
o sentir aqta persona, innaccessible totalment!
Per tant, lencís, igual q els anys, també ha evolucionat...amb lo qual vull dir q en tant
bon punt posi en perill alguna de les coses valorades e importants x mi: desapareixera!!! 
S'en diu supervivencia! 
I molt dur xq no hi ha res pitjor q esperar un "Bon dia", "Bona nit" q saps q no arribaran😔
Una llàstima xq quan aconsegueixes trobar algu amb qui hi rius, mooolt, hi parles, mooolt, 
xo quan ell decideix es el SEU moment, es una pena! Però crec q en el fons hiha una gran persona amb un cor enorme! Potser fer it alg vegada...nose...xo gran!


Lo més fort és q no és el primer cop, però a  diferéncia, laltre persona està en el seu pitjor
moment de la vida...I lluitant x sobreviure al dia a dia...
Les nostres llarguissimes converses I moooolts riures I ell com a regal, em van rectornar la
Il.lusio x viure, x somriure, x ser feliç, x llevarme I sortir I q el sol macaricies la cara 
suaument. Regal de valor incalculable, xo tambe mha aïllat de la seva vida...no vol 
arrossegarme de nou a una nova borrasca en la q jo no hi tinc res a veure. Generós!

Jo explico sempre, el què passa o no...llavors el q no entenc I em fa rebo tar a la llarga es
el silencio..pot amb mi. Jo ho entenc tot, xq ho he viscut quasi tot...llavors nomes cal ser valent
I parlar, tant en nois com en noise I en qualsevol situació. Tooot és més senzill I planer, al 
contrari sacaba en incomunicacio, malentesos, males interpretacions I un nou encís, viu o no, 
existent o no, desapareix...junt amb altres coses precioses.

Bé, per aqt vespre ja nhi ha prou....ja vaig dir què abocaria les meves filosafades de segona 
al blog: pokissima o cap persona el llegeix actualment😌😌😅!!!
Nanit amorets!
Be happyness😘😘




2 comentaris:

Separat a Barcelona ha dit...

T'he llegit jo. Bé, t'ha llegit més gent. Aquest és el drama del món actual: no estem sols enlloc.

annna ha dit...

Ondia! Perdona x trigar en contestar!
Pero el blog es vell i ja va mika malament...i en no veure en pantalla l'escrit del post pensava q no es veia!
M'alegro, de veritat q no sigui aixi i l'hagis llegit!
I sobre tot q hagi arribat a algu! I mes gent, segons dius...!
Es q aqt mon actual sesta convertint en una especie de selva, xo crec q tenim la sort de tenir al voltant personetes q ens valoren i estimen!
Tot i que x moments ho dubtem...

Asssies, x haver passat x aki! Sempre seras benvingut i aixo dona ales x seguir penjant! L'havia deixat abandonadet, pobre blog meu, amb lo fidel q m'ha estat sempre!
Fins aviat!
🙏😉