dimarts, 1 de novembre de 2016

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la tipica festeta q per toca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar n cadira de rodes...no se q hagues preferit, jo personalment. Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, lesquiva subtilment!
A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa companyia. Son records. Nhi Han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de lenrrenou.



En algun  lloc daki deuen ser, o mes amunt...he triat laigua xq és un espai I estat perfecte x mi I on em buido x dins I momplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens  miren I cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! Doncs no: xiquet! Quatre nenes precioses!
Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte q cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x a quests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.
Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn 
la casa, fer de secre, no tros quatre impecables,  wapa, supertreballadora, pendent sempre del seu 
home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment:ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...colecció infinita!

 



 Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire,  per anys i anys! La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 
amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador
q evidentement no era cap santet, això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb 
ell, per al q fos! No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a la menda en  aspecte, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...


 

Em sap greu que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex,  els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!.
Haguessin stat d'allò més feliçosi eren nens i bessons...Somni pendent de mon pare !!!

Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. Fent un goig espantós...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!


Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!
A la dreta i Ros com un alemany, en Marc!
A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: clavades! Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 



 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa 
interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar! Et preguntes a que ve ara aquests sentiments 
"retrògrades" potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze,  l'activitat era frenètica, a full tot el temps! I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, jo tb abans, altres escriuen poesia i ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...
Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 




No ho sabia fins fa poc q sentit tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. A la gent aqtuets temes,
o no els agraden, o no sabentcom agafar sels x parlar even oberta entertain, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyiaa, en
el cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics  I persones q ta precise, tagradin i algunes testimes I tambe per altre banda taprecien, i testimen, molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 
A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps molt preu at amb gent q no ho mereix!



Ja per acabar...q va tocant! Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant a,b a,or et per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!
Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, Amb els meus angelet said q em cuiden alla on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bo o dolent, sempre s'apren, et
fa creixer com a personeta! I seguir pel mateix cami amb bons  valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘