Moments del meu petit Món! annna

dimarts, 1 de novembre de 2016

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la típica festeta q pertoca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar en cadira de rodes...no sé q hagues preferit, jo personalment. 
Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, l´esquiva subtilment!
A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa company. 
Son records. 
Nhi han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de l´enrrenou.



En algun  lloc daki deuen ser, o més amunt... he triat l´aigua xq és un espai I estat perfecte x mi i on em buido x dins I m´omplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens miren i cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! 
Doncs nooo: xiquet! Quatre nenes preciosos!

Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte que cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x aquests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.
Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn: la casa, fer de secre, nosatres  quatre impecables,  tapa impecable sempre, supertreballadora, pendent sempre del seu home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment: ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...en tenia una col.lecció infinita!

 


Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire, per anys i anys! 
La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 
amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador q evidentement no era cap santet, ni monjo de misa! 

Això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb ell, per al q fos! 
No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a aki la menda, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...ara cada 
cop més, més semblant a mon pare.


 

El què em dol més de tot és que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex, els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!. -:)
Haguessin stat d'allò més feliçosi eren dos nens i bessons...Somni pendent de mon pare!!!

Ell ja ho va intentar!!! Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes.. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. 
Fent un goig d´escàndol...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!

Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!
A la dreta i ros com un alemany, en Marc!
A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: calvados! 
Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 




 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar... et preguntes a què ve ara, aquests sentiments "retrògrades"...e inesperats, potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze, l'activitat era frenètica, a full tot el temps! 
I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! 
Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, altres escriuen poesia, navegava apassivada mirant blogs, de fotografia, lectures molt especially, he fet bijuteria, cosetes en joieria, en manualitats i customitzar peces de roba, i jo q pensava q no tenia paciència!!!!
I ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...
Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 




No ho sabia fins fa poc q sentia tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. 
A la gent aqtuests temes, o no els agraden, o no saben com agafar-se´ls x parlar-ne obertament, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyia, enel cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics I  també persones q taprecien i estimen molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 
A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps a preu molt alt i car amb gent q no ho mereix!



Ja per acabar...q va tocan! 
Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant, al costadet per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!

Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, amb els meus angelets q em cuiden allà on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bò o dolent, sempre s'apren, et fa creixer com a personett! 
I segui, ho intentar-ho,  pel mateix cami amb bons valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘



dilluns, 5 de setembre de 2016

RETROBADA

RETROBADA.

Hola estimadets, no se si recordareu...fa uns anys aquest blog funcionava més o menys regularment..

Així, com soc jo! Funciono, sense horari establert exhaustiu, excepte compromisos, obligacions, tractes, trobades, gestions, aficions, viatges, o altres obligacions varies, llavors soc o'clock, on time!




Bé, a lo q iba!.... He flipat en veure els anys q han passat des de lultim post al blog, uns tres...jo, d'aquests tres en puc dir q han estat uns dels tres pitjors de tota la meva vida!!!

També dels q n'he après mès i millor de tots!
Sempre q saprèn algo es abase de disgustos o dosties...pots triar d'ambdues coses! Si fa no fa com el fet d'aprimar se sense fer dieta, ni esport😜!!
Lultim post parlava de la primavera...ara stem a setembre...fot una calor asfixiant!


Per mi ha estat un estiu....com ho diria... Alliçonador! He sortit, força, he conegut gent, xq stava totalment aïllada i encara em dura i m'hi trobo còmode, aixo d'ara del rollo de sortir de la teva zona de confort, doncs eso...aixo estic fen jo...sortir-ne amb l'ajut de gent q fa mil anys q conec i m'han estes la mà molt generosament i els ho agraeixo amb tot el meu cor i altres  persones noves a la meva vida que d'entrada observen, vigilen, et ronden, fan algun apropament...lleu, pero el fan! Et proposen algun tipus d'aficio comú q tinguin amb tu...i tu q stas a la defensiva total t'hi negues d'entrada: jo x vergonya. Sempre!

Pero mes endavant tho planteges i penses q la vida son moments q passen i cal aprofitar i acceptes. Jo no soc conservadora, no tinc por a viure, viure una historia, un moment, un instant...ho prefereixo a tot lo que he perdut mentre he estat al banquillo veient la vida passar, no era la meva posició de joc habitual!

Seguint amb el tema caça i captura protagonista dels últims mesos: un parell de dies de xerradetes i de sobte desaparició del mapa, sense cap mena d'explicació raonable ni motiu q ho justifiqui...be, jo com crec q no es ni problema meu ni m'importa aqta persona continuo amb la meva vida tranquila i calmada dia rera dia!
Per cert q aquest estiu de calmada no n'ha stat gens: la family malalta, intervencions quirúrgiques i complicacions varies tot alhora...pero la festa ja em va! No problem!😉!
Pero aquests fets s'han anat repetint...llavors ja et planteges q el problema realment es teu i lhas de gestionar be i resoldrel...xq algun daquets personatges si q et toca mes enllà q la façana q portes, mes q res xq jo soc legal i sincera x naturalesa i em fot mandra anar x ahi amb montatges personals xq no m'afecti res. En mi, lo q hiha es lo q es veu...a les bones de puta mare...a les males: out of my life, puerta! I jaaaa!



Aixi q ara q be l'hivern i dona x entretindret ja tindré feina, una mica mes x intentar esbrinar quina es la qüestió o sensació q creo o dono als xiquets xq no s'apropin ho quan ho fan surtin fugint sense donar ni una sola explicació.
O bé et tractin tant bruscament, o fotente canya, com posante a alguna mena de prova a veure fins on aguantes andanades i gracietes....espècie de repte o distracció en moments daborriment🔥🔥🔥!!!
Aixi tare distreta i continuaré amb el meu treball interior, molt mes important q aquesta parida, evidentment, pero esta clar q tambe forma part del dia dia i tard o dhora et sents atreta x algu.

Espero anarvos explicant cosetes...sense tant de rollo com avui!!! Q tampoc es tracta d'això, clarìssim! I tambè hi haurà altres temes i histories...com sempre! Us hi espero!😘😘