Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 30 de desembre del 2009

DIES

Ana Tuya, imatge


Ja fa dies que no escric res...
Ja fa dies que tinc el meu blog una mica aturadet...
Ja fa dies que no estic inspirada...
Ja fa dies que no tinc coses a explicar...
Ja fa dies que no tinc ganes d'explicar...
Ja fa dies que fa dies...

Vull que s'acabin aquests dies...
També vull que s'acabi el Nadal...

Fins aviat a tots ;-))

dissabte, 19 de desembre del 2009

LA GRATITUD

Ana Tuya, foto

"EL SECRET DEL BENESTAR ÉS LA GRATITUD,
QUE OBRE LES FINESTRES AL SOL DE
L'ABUNDÀNCIA INFINITA"

Swami KRIYANANDA

Ens anem trobant per aquí ;-)



Annna, clauer cintes ras tons roses

;-))

annna

dimecres, 16 de desembre del 2009

GUERRA

Daniela Magli

Catlet Marsall (1880-1959)
LA ÚNICA VICTÒRIA ÉS LA DE LA SOLIDARITAT.


"El Militar diplomàtic que va treure
a Europa de la pobresa de la post-guerra
bé ho sabia.
Les guerres mai es guanyen,
només es perden
".


Militar, diplomàtic i humanista, ho va veure molt clar des del principi: la única manera de treure als diversos països europeus del desdgast i de la desolació, després d'haver passat la cruel més vivència de la història, era ajudar-los a reconstruir-se en les seves infraestructures, en la seva economia, en el seu desenvolupament, xo no amb fins aïllats i suficients, sino com a mitjans suficients, sino com a mitjans coordinats al servei d'un benefici major: alentats per una comunió internacional de bens, despertar a una esperança nova en un futur millor.

;-)))

divendres, 11 de desembre del 2009

ROTHKO

Mark Rothko

En Mark Rothko, em captiva...


Anna, cuir marró amb abaloris, perla i cristall marró

Fins una altra mirada...

annna;-))

dimarts, 8 de desembre del 2009

LA VIDA

Annna, cuir ploma, collar-cinturó.

"A TRENC DE FOSCA"

No sempre és cert
que allí on acaba el mar
comença el vent,
que allí on acaba el vent
comença el bosc,
que allí on acaba el bosc
hi ha on pou profund
on cap veu no hi ressona.
Vinguts d'enlloc,
hi ha mots que solquen l'aire
i esdevenen perennes,
xifres i enigmes
que no dissol cap pluja,
i l'espasí de foc
dels dies alts,
l'angoixa i la tendresa.
Dispersa i vehement,
la vida és l'abegot
que brunz un sol instant
i es perdrà dins la tarda,
no el riu, solemne i dòcil,
que lliurarà les aigües a una mar
que el faci perdurable.

Miquel Martí i Pol
"Crònica de Demà" 1976

diumenge, 6 de desembre del 2009

JAZZ

Kiff Sllemmons, "Samples" necklace

Dos genis del jazz i el blues, Jerry Gonzalez i Chano Dominguez en els escenaris d'actualitat:



En Jerry Gonzalez en el primer clip comparteix escenari amb la resta de companys de grup de Calle 54.


Un altra petit tresor:



En Chano Dominguez va ser l'estrella del Festival de Jazz de Barcelona en la seva última edició.

El algun proper post més perles musicals interessants.

Fins aviat,

annna;-))

dissabte, 5 de desembre del 2009

ESCALFOR


Santo Domingo, platges.

Hola a tothom,

Una imatge val més que mil paraules...

aquí tenim temperatures baixes...
aque
sta imatge ja té uns dies, és d'un viatge a república dominicana.
Uns dies meravellosos, difícils d'oblidar, amb gent encantadora i molt hospitalaria.
Vaig conèixer una onege que està fent una feina molt interessant amb nens sense casa, quasibé, ni familia, Niños del Camino es diu.

Una colla de gent que està fent una feina molt interessant i amb molta empenta. Una feina que cada dia demana esforç, energia i esperança per poder continuar amb l'objectiu de donar un nou dia de projectes als nens que formen el futur i present de Niños del Camino, i tota la resta de institucions que treballen pel benestar dels nens sense entorn en molts llocs del món.

Annna, cuir negre amb abaloris blau, negre i swaroski transparent.

Continuem per aqui amb temperatures més baixes que les de la foto de dalt tot esperant el ple hivern que ja quasibé és aquí, ens trobem per aquí...

annna;-)

dimecres, 2 de desembre del 2009

"NTUMBA"

Alex Bustillo, Suzanne wall photos

"El Periódico"
02-12-2009

"Encara li agrada que li diguin "Ntumba", "a qui l'ànima li puja i li baixa".
L'hi va posar un africà quan als seus inicis de cooperant Felicitas Ibáñez (Manresa, 1965) uns dies es deprimia i uns altres tocava el cel. Va sortir de Madrid a principis dels 90 amb la intenció de canviar el món.
Ara només aspira a no canviar ella.
És la responsable d'Àfrica de Metges del Món.
El seu llibre "Misión en África" (Ediciones B) recull la seva experiència a Angola, el Congo i Sierra Leone."


He triat aquest article només perquè hi han dos puntets que em recorden una mica a dues característiques del moment que estic vivint ara mateix:


un és que les meves emocions semblen una muntanya russa, amunt i avall, amunt i avall tot el dia...,


l'altra és que l'únic que tinc clar també, és que no vull canviar de com he arribat a ser a l'edat que tinc.

Sóc fruit d'un conjunt de vivències, de circumstàncies, de l'experiencia de la vida, dels aprenentatges, del dia a dia, del que m'han ensenyat persones del meu entorn i tot això m'ha portat a ser com soc ara.
Només vull continuar així i si pot ser millorar per fer-me millor la qualitat de vida a mi i als que m'envolten, anar encaixant cada vivència al seu lloc, i portant-ho tot amb molta tranquilitat, que és així com es fan les coses bé.!!!

Amb això penso que l'efecte "Ntumba" ja anirà minvant i la vida serà molt més tranquila, afable, i cada cosa tindrà el seu lloc, especial i únic, que és com ha de ser per poder viure amb tranquilitat, tot i que sempre hi han èpoques en que hi ha una mica de moviment no cal oblidar-ho, sino segur que també ens aborririem!!.



Fins ben aviat estimadets!.

annna;-))

dimarts, 1 de desembre del 2009

IL.LUSIONS


Gad Berry, Paradise.


Hola a tothom,

avui el post serà curtet crec, més que res xq no tinc massa a explicar o potser xq tinc ganes d'explicar i no sé per on començar...

la veritat és que ha arrivat el fred juntament amb una mica de baixada del meu tò vital i això fa que tingui ganes d'explicar coses xo q no em surtin del tot, coses que tinc a dins meu xo se'm fa pujada que surtin fàcilment i això en mi es ben extrany perquè normalment em solo expressar força (més bé o més malament...) i ara fa uns dies que no em surten les frases, ni els comentaris, ni cosetes que abans em costaven poc de dir.

Ara en canvi m'encallo, no sé com dir-ho!!

No és que vagi perdent les il.lusions no, ni que ja no estigui tant bé com estava, tampoc, sino que em noto més cansada que de costum, més pesada,
menys activa i menys predisposada a fer coses, a sortir, a anar amunt i avall com he estat fent últimament. .


He de confessar que això em fa una mica de besarda, xq crec que potser s'acava una bona època que he viscut i ja en comença
una de més fosca, més atapeïda, vamos... una de "borrasca" que dic jo!!!


Kay Sechimaki

I no vull pensar això, no!



vull pensar que les meves il.lusions estan intactes, estan vives, que tot i que ara em trobi un xic malament, amb més mal d'esquena del compte, fent menys coses de les que hauria de fer i evitant la vida social, cosa que no hauria de fer (quants condicionals en una sola frase!!!) només serà un petit tram, uns dies, per recuperar energies, per acostumar-me al hivern, al fred, potser, deu ser això?

és clar!!! i aviat com nova, altra cop a sortir, a saber què dir, i fer alguna altra activitat física de les que em convidria fer i que ara mateix no estic fent!!!


Ens trobem per aquí...



annna;-))