Moments del meu petit Món! annna

dilluns, 13 d’agost de 2012

GELAT



En la seva forma més simple, el gelat o la grema gelada és un postre congelat fet de llet, nata o natilles combinades amb saboritzants, edulcorants i sucre. En general els productes utilitzats en la seva elaboració són: sucre, edulcorants, nata de llet, ou, fruites, xocolata, fruits secs, iogurt, aigua mineral i estabilitzants.

Li van donar el nom de sharbets, que significa beguda, d'on prove la paraula sorbet, emprada avui en dia.
Va ser Marco Polo qui va introduir a Europa les fórmules apreses en els seus viatges per la preparació de gelats, i durant molt temps, pels pocs mitjans de que es disposava van ser menjars de reis.

A aquests primers gelats d'aigua els van seguir els de llet, que van començar a popularitar-se quan el 1660 el italià Procopio va obrir a Paris el Café Procope.



El gelat no només satisfà tots els nostres sentits sinó que també és una bona font de vitamines, minerals, carbohidrats, proteïnes, fibra i lípids.

Deliciós i refrescant, el gelat és un plaer que ens fascina a tots. Menjar-lo és una experiència de la que disfrutem al màxim, però més a més ens aporta una gran quantitat de nutrients i és part d'una alimentació correcta.
Conté ingredients com llet, fruita, nous, xocolata i hi ha diferents tipus de gelat: gelat de crema, de gel, de llet, de iogurt...

En el procés antic d'elaboració es feia una barreja de llet, sucre, nata i algún estabilitzant. Aquesta barreja es congelava, agitant-la durant el procés per prevenir la formació de grans cristalls de gel. Tradicionalment, al temperatura es reudeix ubican la barreja en un recipient, que es submergit en una barreja frigorífica de gel molt i sal. La sal disminueix la temperatura de fusió del gel, absorbint així una major quatitat de calor alliberat per la crema, gelant-la durant el procés.

El 1913 es va inventar la primera màquina continua de fer gelats als Palacios del Mantecado.



Fins la propera mirada,

annna :*

divendres, 3 d’agost de 2012

PASSIÓ



El passat dia 31 de juliol, a la nit vaig anar a un concert.
Feia molt temps que tenia l'entrada, per cert molt cara!
El que jo no m'esperava era els nervis que em van anar venint a mida que s'acostava el dia del concert...

Ja havia anat a d'altres, i d'artistes que m'agraden moltíssim, però aquest en concret era la primera vegada que el veia: en Ben Harper.
L'adoro. M'encanta. La seva música em transporta a un estat de benestar proper al nirvana.
Em direu que sóc una exagerada, però les tres hores que va durar el concert van ser sublims.

El tio va estar magnífic. Al principi em vaig espantar una mica perquè anava molt de seriós i professional, però es va anar escalfant i ho va donar tot!
Ens va fer flipar a tots i vam acabar als seus peus; literalment!

Va haver moltes anècdotes... va fer broma sobre el seu nom. Podiem dir-li Benito! això va exaltar encara més els ànims del públic que va estar intercanviant frases en anglès amb ell, tot i que ell demanava que li parlèssim en espanyol, que havia d'apendre espanyol.

Va començar amb Feel love i Happy in the sun, molt seriós... segueix amb Burn to shine i Don't give up molt més animat i ja més escalfat!
Suzie blue va servir perquè la banda fes els seus solos i Atlantic city per homenatjar a Bruce Springsteen.
Diamonds va seguir la última tanda, per acabar amb Forever una màgica nit de lluna plena
I esperar la propera vegada que el tornem a tenir en concert.




Fins la propera mirada,

annna :*