PASSIÓ

El passat dia 31 de juliol, a la nit vaig anar a un concert.

Feia molt temps que tenia l'entrada, per cert molt cara!

El que jo no m'esperava era els nervis que em van anar venint a mida que s'acostava el dia del concert...

Ja havia anat a d'altres, i d'artistes que m'agraden moltíssim, però aquest en concret era la primera vegada que el veia: en Ben Harper.

L'adoro. M'encanta. La seva música em transporta a un estat de benestar proper al nirvana.

Em direu que sóc una exagerada, però les tres hores que va durar el concert van ser sublims.

El tio va estar magnífic. Al principi em vaig espantar una mica perquè anava molt de seriós i professional, però es va anar escalfant i ho va donar tot!

Ens va fer flipar a tots i vam acabar als seus peus; literalment!

Va haver moltes anècdotes... va fer broma sobre el seu nom. Podiem dir-li Benito! això va exaltar encara més els ànims del públic que va estar intercanviant frases en anglès amb ell, tot i que ell demanava que li parlèssim en espanyol, que havia d'apendre espanyol.

Va començar amb Feel love i Happy in the sun, molt seriós... segueix amb Burn to shine i Don't give up molt més animat i ja més escalfat!

Suzie blue va servir perquè la banda fes els seus solos i Atlantic city per homenatjar a Bruce Springsteen.

Diamonds va seguir la última tanda, per acabar amb Forever una màgica nit de lluna plena
I esperar la propera vegada que el tornem a tenir en concert.

Fins la propera mirada,

annna :*