Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 24 d’abril del 2013

METGE





Hola de nou,


Com està provant la setmana?!?!?!
La meva està sent un rollo!

No faigs els deures, no em concentro... estic absent i em costa parar atenció a petits detalls que fins ara no tenia ni idea que requerien atenció per tenir-los presenta.

Vaig fer una visita al meu metge de capçalera... una pèrdua de temps!! Està més pendent de la seva jubilació que dels malalts! Per no entrar en detalls escabrosos per ser el lloc on ens trobem.
Mai li he mostrar ni tingut massa confiança, de fet

Si és un pur tràmit encara en surts ben parada però si la consulta va mes enllà estas totalment desamparada.
No surts amb cap diagnòstic, diguem-ne: adequat. Tot es redueix a vanalitats sense cap relació amb la dolència que t'ha portat a fer la visita. 
Ès com viure una estona kafkiana durant un dia normal i corrent.

Estem obligats tots a tenir mútues d'assegurança privades per sentir-nos ben atesos???
O bé, espero a que es jubili i prego per tenir un bon substitut en cas que n'hi posin algun... O penso amb positiu i amb paciència, anar provant sort amab les visites i esperar que algun dia en surti aliviada i tranquila.

Suposo que els últims canvis financers i socials no ajudaran massa a la millor gestió sanitària.

En resum, no tenim opcional... be no masses! Crec que toca aguantar-se i demanar salut per poder evitar aquests tràngols.

Fins la propera mirada,

annna -:)

dissabte, 20 d’abril del 2013

UN MÉS







Hola a tot@s!

Ha arribat la primavera i amb ella el meu aniversari... ja fa uns dies, el 21 de març.
Ja sóc gran!
En faig quaranta-set. 
A vegades em demanen l'edat i he de pensar... quants en tinc?!?!?!
Deu ser el meu estat de nirvana permanent que fa que no ho tingui massa clar.
Em fa l'efecte, almenys en el meu cas, que passen els anys però no es marquen barreres en cadascun d'ells. Jo potser vaig fer un punt i seguit al fer els quaranta, però en positiu, ha estat una bona evolició... gens traumàtica. He de fer esment en que no vaig patir cap mena de crisi, igual que tampoc la tinc en aquest últim aniversari.
De fet, mai li he donat importància al tema de l'edat. He estat rodejada de gent molt més jove que jo i n'hi han de més edat que la que em noto jo.
Està clar que el tema de l'edat és tant relatiu com la resta de sentiments inherents al ser humà, tot és qüestió de saber encaixar i digerir per poder continuar endavant amb l'experiència adquirida, viscuda.
Continuar amb il.lisió i energia per viure el dia a dia i ser feliços, nosaltres i els del nostre entorn.
Un any més, un dia més. Amb il.lusió. Donant gràcies.

Fins la propera mirada, be happy!

annna :)