dimarts, 1 de novembre de 2016

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la típica festeta q pertoca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar en cadira de rodes...no sé q hagues preferit, jo personalment. 
Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, l´esquiva subtilment!
A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa company. 
Son records. 
Nhi han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de l´enrrenou.



En algun  lloc daki deuen ser, o més amunt... he triat l´aigua xq és un espai I estat perfecte x mi i on em buido x dins I m´omplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens miren i cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! 
Doncs nooo: xiquet! Quatre nenes preciosos!

Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte que cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x aquests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.
Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn: la casa, fer de secre, nosatres  quatre impecables,  tapa impecable sempre, supertreballadora, pendent sempre del seu home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment: ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...en tenia una col.lecció infinita!

 


Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire, per anys i anys! 
La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 
amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador q evidentement no era cap santet, ni monjo de misa! 

Això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb ell, per al q fos! 
No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a aki la menda, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...ara cada 
cop més, més semblant a mon pare.


 

El què em dol més de tot és que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex, els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!. -:)
Haguessin stat d'allò més feliçosi eren dos nens i bessons...Somni pendent de mon pare!!!

Ell ja ho va intentar!!! Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes.. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. 
Fent un goig d´escàndol...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!

Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!
A la dreta i ros com un alemany, en Marc!
A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: calvados! 
Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 




 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar... et preguntes a què ve ara, aquests sentiments "retrògrades"...e inesperats, potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze, l'activitat era frenètica, a full tot el temps! 
I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! 
Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, altres escriuen poesia, navegava apassivada mirant blogs, de fotografia, lectures molt especially, he fet bijuteria, cosetes en joieria, en manualitats i customitzar peces de roba, i jo q pensava q no tenia paciència!!!!
I ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...
Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 




No ho sabia fins fa poc q sentia tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. 
A la gent aqtuests temes, o no els agraden, o no saben com agafar-se´ls x parlar-ne obertament, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyia, enel cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics I  també persones q taprecien i estimen molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 
A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps a preu molt alt i car amb gent q no ho mereix!



Ja per acabar...q va tocan! 
Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant, al costadet per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!

Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, amb els meus angelets q em cuiden allà on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bò o dolent, sempre s'apren, et fa creixer com a personett! 
I segui, ho intentar-ho,  pel mateix cami amb bons valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘