Moments del meu petit Món! annna

dimarts, 26 de setembre del 2017

HO ESTIC FENT BÉ?!


EM PREGUNTO SOVINT...



Emmanuelle Guillouette 
FB

Hola a tothom!
I molt benvingut@s per aquí!

Avui, i no sé ben bé perquè, m'ha vingut aquest pensament al cap...
Bé, ja fa un temps que noto una miketa de coses, però sempre penso que sòc jo, que  m'empano sola.
Però ara m'ho miro amb distància i resulta que nops!!! No sòc pas jo soleta que me la lio parda!

Avui sonaré una mica "mala" potser, per algú, per al club d'aquells que tot i sense voler vaig fent "faig amics".😊

Tot i així va de que...
... Que em dona la sensació que no sé si  cuido prou la meva gent, nuuseee, que hauria de ser-hi més, més constant poster...

Serà una ventada de les meves, però també són cosetes que una va veient i notant.
Absènsies, oblits, missings, etc.! ...

Ohh! veees, potser també que jo vull que estiguin per mi i demano massa... que també pueee seeé!!! 
Jo solo ser-hi sempre quan em necessiten, però el que no vull és convertir-me en un psicóleg a full time, de gratixxx i que quan ho necessito jo no hi hagi ningú... que ja mho conec de fa temps!!!
Als mancats d'afecte ja ens passen aquestes coses, no són pas tant raretes!! 😊😊
Altres tenen altres puntassos! 
Que aquí ni cristu es lliure de res, ehh!! Girades, toooots en tenim, i el que digui que  no....mieeeente, mieeeente!!! 
I amb el temps li fotrà un mal a algún lloc, de c....!!!

Que consti que no ho visc pas malament, ni molt menys, ehh!💪
Estic molt tranquileta, i que duri! Amb el meu món ben organitzadet, que no diu que no hi hagi alguna borrasca de tant en quan... però s'espera a la calma, no poblemo!!!

Tant sols està sent un detall del qual m´he adonat, i és que tot i sense voler m'adono de més coses de les que voldria, tot i viure força a la lluna. 
És una de les meves "característiques"! Estar sovint a la "parra"...
I me l'he fet meva, aquesta "característica", per viure molt millor del què vivia, francament! 
S´hi està força bé!



anna-carri.blogspot.com

Ja intento arribar a tothom, a tot@s... xo el què passa a vegades que llavors no em queda energy per mi, i queda malament que digui això, ja ho sé, fatal...!!

I com les personetes sóm molt egoïstes, força bastant, suposo que això es deu pagar...
Si no hi ets "al moment", ja deixes de comptar, m'imagino que funciona així! Digoouu!😯
És que força sovint, no l'entenc  al personal jo...

LLavors, jo, faig un raonament dels meus, d'aquells de "survivor"!
I ve quan penses: si tant fàcilment "obliden", "desaparèixen" del mapa, del teu món, de fb, d'Ig, de whats, de donar senyals de vida... realment hi "han estat" mai?!?!?
Ohhh! Eren conveniències seves, interessos i pico...?!?! Pos seeh!

Entonsseesss, tranki Annna! No poblemooo!!!
Ja estas bé com estàs, i amb quí estàs, que són els de sempre!💙

De fet, es ben bé que tinc ganes de xerrapeta... que em deia un amic meu!
Perquè això que estíc explicant ni em ve de nou, ni em fa massa res de res, com a molt em reafirma moltes coses del funcionament del personal i de la meva manera de pensar i no em descobreix res que no sapigués.

Al contrari, em deceb, això sips!!! 
Que és lo únic que ara encara em pot arribar a passar... en algún cas molt concret. 

Poca gent arriba molt lluny, ni molt dins meu, ara.
Arriben, si, a la primera linea de mar, a la sorra, on arriben les onades, poden veure, l'efecte, l'anar i venir, els somriures, el tarannà, i les estones de xerrera... deixar que les onades arribin més enllà és un pas que com tothom, en té més cura. 
Jo, ara, també.



anna-carri.blogspot.com

Però en el fons, sóc oberta i ara dic això i si a l'altra banda i hi ha algú amb qui tinc bon feedback, cal tenir en comte que tinc una intuició bruuuuutal!👀👀👀, doncs, si és així el que acabo de dir... no és tant "radikal" com sona... "dependeeee... dependeeee"!!!

Bé, ja m'he desfet del nus que tenia sobre lo de cuidar o no a la gent que conec, o millor dit, que roda al voltant de la meva òrbita, o del meu món... poster tampoc arribaria per tot, aquesta és una alta, que no som tant "warriors" com pensem, ni podem amb tant com pensem, tampoc!!😶😶

I ara tenia un moment free per fer-ho...! He aprofitat per treure-m'ho de dins.

És que, digueu-me rareta!! 
Jo, sinó parlo, en este cassuuuu, escric!😅 posss, ho vaig portant dintre i em fot, ara ja en general i en relació a tot! 
Prefereixo, tot i que dolgui, una conversa, deixar-ho anar, que m'ho deixin anar, i ja taaaa! Enllestit! 
Ja curarà.
És com una "tirita"... una tibadeta, fot mal, però d'un cop ho has enllestit.
I llavors, tothom amic i tranquilitat. Puc tornar a l'equilibri i la calma, amb un temps per passar el doloret, però la vida és així. I de totes aquestes coses s'aprèn.
I a més en pot resultar un bon amic/ga. I un amic val un món...!

Per avui... ja he tornat a explicar coses meves...
Podré fer un llibre per "fascìculos", i més ara a la tardor, oi que és el temps en  que et venen de tot i més del que et puguis imaginar en col.leccionables!!!😄

Fins a la propera mirada, bunicusss!! :*



dilluns, 18 de setembre del 2017

EQUILIBRI

SEMPRE BUSCAT...



Recull Emmanuelle Guillouette.FB

Hola gent!
He trigal poc en tornar a treure el cap...!
I és que el meu blog i jo som força amics i des de fa anys. Ha viscut, molt, anades i vingudes. Tempestes, soleiades i moments molt ways de converses amb mi... i amb gent que estava per aquí fa temps enrrera i ara ha anat desapareixent, això el #mónblog ja ho té!

Ha viscut tot el recorregut, d'anys, uns quants... no pocs! de la meva anhelada cerca del què jo més volia: l'equilibri, la tranquilitat, la pau, la calma, i deixar enrrera daltabaixos, andanades, i borrasques eternes que m'havien acompanyat al llarg de tota la meva vida... involuntàriament!
I és el més fort de tot!!!!
Que des d'un bon principi, vaig entrar a la centrifugadora d'una empenta!😏



blog: anna-carri.blogspot.com

Un cop ets dins, la centrifugadora, és tal la força, la inèrcia que ja pots lluitar per anar contra corrent, per intentar sortir-ne, per intentar fugir de la força que t'atrapa... no pots!

I el programa de la maquineta, creus i estàs segura que no s'aturarà mai... però tens sempre una esperança, penses: desprès d'aquest moment, d'aquesta tempesta, ho farà, s'aturarà. 
Podràs afluixar el ritme, respirar a fons, no tenir l'estòmag en un puny, tranquilitzar-te i somiar amb relaxar-te i viure... viure, assaborir moments i viure, si, viure la teva vida tranquila!

I nops! 😔
Sempre, en venia una altra darrera, i una altra més... que et feia trontollar constantment, durant anys! 
I cada una més hardcore que l'altra, com si fos un repte que haguessis de superar... pel sol fet d'intentar viure la teva pròpia vida... em sonava iguales a superar una cursa d'una pista americana, jo ho vivia axí, tal cual de heavy i de repte. 
Just d'aquesta manera, tant clar i tant dur.


Google/FB

Pensareu que exagero... és normal!
Vist des de fora i sense conèixer ni saber... pensareu: esageraaaa, estaaa!💬
Jo ara, des de la distància i amb lo que més volia i anhelava ja amb mi: pau, calma i tranquility, no ho veig gens exagerat... més aviat al contrari.

Continuo recordant-ho com si ho hagués viscut una altra persona, ho veig en tercera. 
Com si me n'hagués distanciat tant que ja no em pogués fer mal, ja ho tinc en una capseta, ben païdet, assimilat, i arxivat... i poster, de ben segur que no és tant així! 
La vida és viva...! 

Si us soc sincera, i amb el cor a la mà, no sé com he arribat fins aquí, fins ara.
Tal i com estic, bé.
Amb qui tinc al costat, bé, també.
Amb mi, amiga.
Fent, intentant fer el millor que puc, també, bé. Tot i que no sempre surti tant bé... 
I amb la xaveta mig a lloc 😉... a banda del que pensi la penya!

Nomès de recordar, a estones, moments, dies, mesos, històries, mogudes, daltabaixos, també grans moments com no, també molts bons moments ehh, tampoc no us penseu... hi han moments de glòria per aquí enmig d'aquests anys! Moments, cert que no masses, que mhan ajudat a no renunciar incosncientment. 
Ahhh!!! No vindré ara aquí a fer-me la víctima que tot déu pringa a la seva manera... i molt més que jo xD!!!!

Tot el que ha passat i he viscut durant aquests... penso que ho ha viscut una altra persona. S'em fa tot una mica estrany, veient-ho, ara, amb distància i amb calma.
És la sensació que tinc, ho visc i sento així, si. 
I creieu-me, i eraaaa, i eraa!
Ho he portat gravat a foc, al cor, a l'ànima, al cos, a la pell, als sentiments, al cervell...





anna-carri.blogspot.com

Però el karma, el destí, la vida o el collons sigui, un bon dia, desprès d'haver lluitat un món sencer, haver baixat a l'infern, haver-hi viscut un bon temps i arribar a la conclusió que encara no toca quedar-t´hi... 
... #nosesapasperquè un día es fa clar, i t'adones que ets lliure. I pots i vols volar.

Que ja tens llum, que ja veus llum, i que tens ganes de seguir-la.


anna-carri.blogspot.com

I jaaa, la centrifugadora ha aturat el programa. Tu pots sortir i deixar la inèrcia que et 
portava, i ara la portes tu a ella.

Ara, el temps passa, tranquil, pausat. L'equilibri. La calma.

Bé, això de pausat... ho deixo en una "teoria", no soc persona "pausada"... més aviat al 
contrari. 
Bé, no sé com explicar-ho!!! Oixnnss...

Aparentment no sóc cap belluget ni rés semblant, però per dins... Oiiixns! 
Per dins un volcà!
Aquest volcà... he après, minimament, a mantenir-lo adormit i tranquil a no ser que el sotmetin a irreverents e insistents provocacions...llavors, on fire! ⚡⚡

De fet em refereixo a què no solo parar massa quieta al mateix lloc, molt temps i m'agrada.
Tampoc demano als demès el que jo no ofereixo, la indepedència és un altre valor important per mi. 

Aquest tema...deixem-l´ho per una altra estoneta...! 😉



anna-carri.blogspot.com

Aquesta és la meva Tranquilitat. 
El meu Equilibri.
Especial. Si. 
Diferent. Si. 
Com jo. Si

Tranquilitat d'ànima. 
Tranquilitat de cervellet. 
Saber que demà no t'espera, segura, cap tempesta... ja venen soles, si cal. 
La vida és així! 
Ja les vas entomant, tal i com venen de "fàbrica".

I per això lluitaré sempre. 
Cuidaré no posar-ho en perill per rès. Si cal! A cap preu.
M'ha costat una vida, la viscuda fins ara, conseguir allò tant desitjat i anhelat.
Difícil d'aconseguir. 
Com per malgastar-ho en segons què que no valgui prou la pena. 
Que hi ha coses que la valen!
Sempre, si! Vivint cada moment que la vida em posi davant, ara, i no aturada, veient-la passar.
Esuu! Lu que digoou sempre: live de moment! life's now! Forever!✊



anna-carri.blogspot.com
Ruta 66 Green Valley Free. 
Pure Life. Life's now.

És molt valuós per mi, quasi tot està per darrera, menys viure l'ara... és fa difícil pensar, actuar i dir això per algú més, ja ho entenc.
Fer anys et posa les piles... supuso que ja us en n'heu adonat!! 
Per sort també aprens moltíssim, i llavors ja és la òstia! 
Tot i que continues pillant igual... però ho veus venir una mica més... i deixes, deixes que passi, vius!

Però, com cadascú som un món o més...i ara ho dic rient, gent!!! Podeu pensar que ho sobrevaloro, oitant!
Quan no ho has tingut mai a l'abast, és lo més desitjat! 
Lo més desitjat... sempre actuem igual, veees! 😊😊


annna

Això seehh! Sobre tooot!!!

No serè jo, maaai, qui digui rès sobre si o no, o si és important o no per algú mès, això que acabo d'explicar-vos... referint-me a les prioritats de cada u de nosaltres.
Són sagrades per mi, per sobre de tot hi ha la llibertat e independència de cada personeta, de tots i  cadascu de nosaltres.
Per aquest algú més serà molt valorada una altra cosa, i és imperdonable qüestionar-li la seva prioritat, la seva llibertat. 

Sempre: respect for all!!!

Bé, crec que us explico massa coses...
Però com no conto que aquest blog el llegeixi massa gent per això m'hi deixo la paraula  més, tampoc em fa rès, en el fons és una part de mi el què aquí queda...

I una part de mi que es dona a conèixer.

Fins la propera mirada, bunics! :*

dimarts, 12 de setembre del 2017

NUA EN UN NUS


AIXÍ... ES COM EM SENTO.

VOLENT DIR... ALLÒ QUE NO PUC SENTIR. 



Recull FB/Google

Torno a ser aquí, amb el meu amic blog, ell sempre em reb amb els braços oberts...
Potser és per això que sempre vinc a para aquí a deixar anar les meves coses, abans penjava el què feia a mà, música algún día, oixxns també algún escrit... que agosarada!

Doncs avui, ben bé no sé què és el que mhi ha portat, no estic malament...
Però no puc fer saber, fer arribar, fer fora coses que porto dins, i això en mi no és 
molt habitual!
Podeu creure'm!😊😊
He fet una mica de carrera i sprintada en un temps, però continuo sent força "evidentement" expressiva amb el que sento i/ho penso!
La única diferència és que ara, ara... trigo una miiiiiica més a fer-ho visible al "públic".


Recull anna-carri.blogspot.com

Just això et fa vulnerable, a tu i allunya als demès, de tu...!
El fet que allunyi als demés en si, no m'importa, si és així senyals que al teu costat no aportaven massa cosa, segurament... per tant, cap poblemooo!

El fet que et faci vulnerable a tu, i traduït, se'n digui: "ets una persona sincera", tampoc és massa bò, ho he anat comprovant.

No estàs en igualitat de condicions, normalment. 
I és llògic, la sinceritat no abunda, tothom porta el seu pes, com tu, però no obre les seves portes als demès, tot i que se suposi que pot haver-hi prou confiança.

I així comences a sentir-te, feble, vulnerable... no sé si feble és la paraula adeqüada?! Però un sinònim si que ho sería!
Perquè només amb poquíssimes persones et trobes a recer, segura i en igualitat de condicions.

Jo entenc que tinguem por, n'he tingut moltíssima! 
Jo, ara...!!! 
Em trobo en "terrenys desconeguts emocionalment", i no se què fer al tractar amb els demès, si estarà bé, ho si estarà malament...
Et fa por la inesperada o no resposta, al que fas ho dius, de les altres persones, i no parlo de personal conocido/vecino...! 
a lo que tu puguis dir, oferir, proposar,... és sempre una sorpresa, o incognita constant!



recull anna-carri.blogspot.com

I acabes, recollin-te, acaronan-te l' ànima desprès de les sorpreses, desprès de les incògnites, dels dubtes, de les coses que tu tenies ja clares i ara han tornat a deixar de ser-ho...

I tot perquè no som valents, i ho repeteixo, que ho entenc! 
Jo no en soc de valenta, però soc més impacient i per coses de la vida no tinc paciència, si no m'ho expliquen clar (que ho prefereixo!)...si ho fan tinc tota la del món!!!

Sé que demano massa, i ja a aquestes edats, això, ser una mica sincers, i no amb el primer que passa pel carrer, ehh!!!
Sinó amb qui ja et dona alguna mostra de fidelitat, i parlo de fidelitat a nivell d'amistad, de compliciat, però és fantástic poder estar tranquil amb algú que t'hi portes bé i no calen protecciones, ni hi caben les de guerrillas de poder... que ningú arrenqui a còrrer... que és lo de semmmmpre, conyeeee que ja cansaa!!!!😉

He arribat a la conclusió, segur!!! Dedueïxo que sóc una somiatruites, i en el fons una bleda soleiada, fijuuu!
Perquè, tot i a banda de la meva aparença, que aquest tema ja en passo un...! 

Doncs veeees! El fons és el que hi ha, i ja veieu... una que creu en les persones, en els seus valors, en el que diuen, ho fan veure que diuen, en el que fan, ho fan veure que fan per al que més els convé... però és que com que jo no em complico tant, perquè em fot una mantra de déu tot plegat i vaig més de plà, llavors et passa que vius als núvols o amb les papallones... i cada aterratge és de pebrots!!!

Això seeeh! Tampoc crec que canvii a aquestes alçades, també em fot mandra, i m'agrada com penso, i també les persones que tinc al costat, pa lo bueno i pa lo malo...💙

Lo d'avui ha estat el què us deia abans... tant sols que ara tardo una miiiiiiica més a fer-ho evident, de pafueraaaa!!!

De desfer-me del nus, no hi estaré res... sóc inquieta! 
No em sé estar massa paraeeeta, ni molt temps a lloc...
I el temps que ara ve també porta al mode on, llar de foc, sofà, musiqueta, un bon vinet, poster una peli flipar, i manteta si es en cas de falta d'abraçadeta😊!!! 


Un dels Estats Perfectes.

Un cop he passat per aquí, ja és tot diferent... ja taaa! Well done!
Això, l'aigua, i veure mars de núvols moure`s al seu aire, hipnotitzan-te... s'hi poden afegir més cosetes, llavors ja és la òstia!
Doncs, tot això ja m'allibera del nus, de les tribulations de si entenc o no a les altres persones, i les seves acitutds i reaccions, cadascun som un món i complexe!
De si ho he portat bé, de si ho he portat com el cul, al final...tot déu va a la seva!😅
Tant sols que trigo una mica a aprendre les coses de la life! Però és igual, ho aprenc i em serveix que és el que compte xD!😉
No necessito molt més...
Ja sóc feliç... per moments, que també és la òstia!

Fins la propera mirada :*