dimarts, 12 de setembre de 2017

NUA EN UN NUS


AIXÍ... ES COM EM SENTO.

VOLENT DIR... ALLÒ QUE NO PUC SENTIR. 



Recull FB/Google

Torno a ser aquí, amb el meu amic blog, ell sempre em reb amb els braços oberts...
Potser és per això que sempre vinc a para aquí a deixar anar les meves coses, abans penjava el què feia a mà, música algún día, oixxns també algún escrit... que agosarada!

Doncs avui, ben bé no sé què és el que mhi ha portat, no estic malament...
Però no puc fer saber, fer arribar, fer fora coses que porto dins, i això en mi no és 
molt habitual!
Podeu creure'm!😊😊
He fet una mica de carrera i sprintada en un temps, però continuo sent força "evidentement" expressiva amb el que sento i/ho penso!
La única diferència és que ara, ara... trigo una miiiiiica més a fer-ho visible al "públic".


Recull anna-carri.blogspot.com

Just això et fa vulnerable, a tu i allunya als demès, de tu...!
El fet que allunyi als demés en si, no m'importa, si és així senyals que al teu costat no aportaven massa cosa, segurament... per tant, cap poblemooo!

El fet que et faci vulnerable a tu, i traduït, se'n digui: "ets una persona sincera", tampoc és massa bò, ho he anat comprovant.

No estàs en igualitat de condicions, normalment. 
I és llògic, la sinceritat no abunda, tothom porta el seu pes, com tu, però no obre les seves portes als demès, tot i que se suposi que pot haver-hi prou confiança.

I així comences a sentir-te, feble, vulnerable... no sé si feble és la paraula adeqüada?! Però un sinònim si que ho sería!
Perquè només amb poquíssimes persones et trobes a recer, segura i en igualitat de condicions.

Jo entenc que tinguem por, n'he tingut moltíssima! 
Jo, ara...!!! 
Em trobo en "terrenys desconeguts emocionalment", i no se què fer al tractar amb els demès, si estarà bé, ho si estarà malament...
Et fa por la inesperada o no resposta, al que fas ho dius, de les altres persones, i no parlo de personal conocido/vecino...! 
a lo que tu puguis dir, oferir, proposar,... és sempre una sorpresa, o incognita constant!



recull anna-carri.blogspot.com

I acabes, recollin-te, acaronan-te l' ànima desprès de les sorpreses, desprès de les incògnites, dels dubtes, de les coses que tu tenies ja clares i ara han tornat a deixar de ser-ho...

I tot perquè no som valents, i ho repeteixo, que ho entenc! 
Jo no en soc de valenta, però soc més impacient i per coses de la vida no tinc paciència, si no m'ho expliquen clar (que ho prefereixo!)...si ho fan tinc tota la del món!!!

Sé que demano massa, i ja a aquestes edats, això, ser una mica sincers, i no amb el primer que passa pel carrer, ehh!!!
Sinó amb qui ja et dona alguna mostra de fidelitat, i parlo de fidelitat a nivell d'amistad, de compliciat, però és fantástic poder estar tranquil amb algú que t'hi portes bé i no calen protecciones, ni hi caben les de guerrillas de poder... que ningú arrenqui a còrrer... que és lo de semmmmpre, conyeeee que ja cansaa!!!!😉

He arribat a la conclusió, segur!!! Dedueïxo que sóc una somiatruites, i en el fons una bleda soleiada, fijuuu!
Perquè, tot i a banda de la meva aparença, que aquest tema ja en passo un...! 

Doncs veeees! El fons és el que hi ha, i ja veieu... una que creu en les persones, en els seus valors, en el que diuen, ho fan veure que diuen, en el que fan, ho fan veure que fan per al que més els convé... però és que com que jo no em complico tant, perquè em fot una mantra de déu tot plegat i vaig més de plà, llavors et passa que vius als núvols o amb les papallones... i cada aterratge és de pebrots!!!

Això seeeh! Tampoc crec que canvii a aquestes alçades, també em fot mandra, i m'agrada com penso, i també les persones que tinc al costat, pa lo bueno i pa lo malo...💙

Lo d'avui ha estat el què us deia abans... tant sols que ara tardo una miiiiiiica més a fer-ho evident, de pafueraaaa!!!

De desfer-me del nus, no hi estaré res... sóc inquieta! 
No em sé estar massa paraeeeta, ni molt temps a lloc...
I el temps que ara ve també porta al mode on, llar de foc, sofà, musiqueta, un bon vinet, poster una peli flipar, i manteta si es en cas de falta d'abraçadeta😊!!! 


Un dels Estats Perfectes.

Un cop he passat per aquí, ja és tot diferent... ja taaa! Well done!
Això, l'aigua, i veure mars de núvols moure`s al seu aire, hipnotitzan-te... s'hi poden afegir més cosetes, llavors ja és la òstia!
Doncs, tot això ja m'allibera del nus, de les tribulations de si entenc o no a les altres persones, i les seves acitutds i reaccions, cadascun som un món i complexe!
De si ho he portat bé, de si ho he portat com el cul, al final...tot déu va a la seva!😅
Tant sols que trigo una mica a aprendre les coses de la life! Però és igual, ho aprenc i em serveix que és el que compte xD!😉
No necessito molt més...
Ja sóc feliç... per moments, que també és la òstia!

Fins la propera mirada :*