Moments del meu petit Món! annna

dimarts, 26 de setembre del 2017

HO ESTIC FENT BÉ?!


EM PREGUNTO SOVINT...



Emmanuelle Guillouette 
FB

Hola a tothom!
I molt benvingut@s per aquí!

Avui, i no sé ben bé perquè, m'ha vingut aquest pensament al cap...
Bé, ja fa un temps que noto una miketa de coses, però sempre penso que sòc jo, que  m'empano sola.
Però ara m'ho miro amb distància i resulta que nops!!! No sòc pas jo soleta que me la lio parda!

Avui sonaré una mica "mala" potser, per algú, per al club d'aquells que tot i sense voler vaig fent "faig amics".😊

Tot i així va de que...
... Que em dona la sensació que no sé si  cuido prou la meva gent, nuuseee, que hauria de ser-hi més, més constant poster...

Serà una ventada de les meves, però també són cosetes que una va veient i notant.
Absènsies, oblits, missings, etc.! ...

Ohh! veees, potser també que jo vull que estiguin per mi i demano massa... que també pueee seeé!!! 
Jo solo ser-hi sempre quan em necessiten, però el que no vull és convertir-me en un psicóleg a full time, de gratixxx i que quan ho necessito jo no hi hagi ningú... que ja mho conec de fa temps!!!
Als mancats d'afecte ja ens passen aquestes coses, no són pas tant raretes!! 😊😊
Altres tenen altres puntassos! 
Que aquí ni cristu es lliure de res, ehh!! Girades, toooots en tenim, i el que digui que  no....mieeeente, mieeeente!!! 
I amb el temps li fotrà un mal a algún lloc, de c....!!!

Que consti que no ho visc pas malament, ni molt menys, ehh!💪
Estic molt tranquileta, i que duri! Amb el meu món ben organitzadet, que no diu que no hi hagi alguna borrasca de tant en quan... però s'espera a la calma, no poblemo!!!

Tant sols està sent un detall del qual m´he adonat, i és que tot i sense voler m'adono de més coses de les que voldria, tot i viure força a la lluna. 
És una de les meves "característiques"! Estar sovint a la "parra"...
I me l'he fet meva, aquesta "característica", per viure molt millor del què vivia, francament! 
S´hi està força bé!



anna-carri.blogspot.com

Ja intento arribar a tothom, a tot@s... xo el què passa a vegades que llavors no em queda energy per mi, i queda malament que digui això, ja ho sé, fatal...!!

I com les personetes sóm molt egoïstes, força bastant, suposo que això es deu pagar...
Si no hi ets "al moment", ja deixes de comptar, m'imagino que funciona així! Digoouu!😯
És que força sovint, no l'entenc  al personal jo...

LLavors, jo, faig un raonament dels meus, d'aquells de "survivor"!
I ve quan penses: si tant fàcilment "obliden", "desaparèixen" del mapa, del teu món, de fb, d'Ig, de whats, de donar senyals de vida... realment hi "han estat" mai?!?!?
Ohhh! Eren conveniències seves, interessos i pico...?!?! Pos seeh!

Entonsseesss, tranki Annna! No poblemooo!!!
Ja estas bé com estàs, i amb quí estàs, que són els de sempre!💙

De fet, es ben bé que tinc ganes de xerrapeta... que em deia un amic meu!
Perquè això que estíc explicant ni em ve de nou, ni em fa massa res de res, com a molt em reafirma moltes coses del funcionament del personal i de la meva manera de pensar i no em descobreix res que no sapigués.

Al contrari, em deceb, això sips!!! 
Que és lo únic que ara encara em pot arribar a passar... en algún cas molt concret. 

Poca gent arriba molt lluny, ni molt dins meu, ara.
Arriben, si, a la primera linea de mar, a la sorra, on arriben les onades, poden veure, l'efecte, l'anar i venir, els somriures, el tarannà, i les estones de xerrera... deixar que les onades arribin més enllà és un pas que com tothom, en té més cura. 
Jo, ara, també.



anna-carri.blogspot.com

Però en el fons, sóc oberta i ara dic això i si a l'altra banda i hi ha algú amb qui tinc bon feedback, cal tenir en comte que tinc una intuició bruuuuutal!👀👀👀, doncs, si és així el que acabo de dir... no és tant "radikal" com sona... "dependeeee... dependeeee"!!!

Bé, ja m'he desfet del nus que tenia sobre lo de cuidar o no a la gent que conec, o millor dit, que roda al voltant de la meva òrbita, o del meu món... poster tampoc arribaria per tot, aquesta és una alta, que no som tant "warriors" com pensem, ni podem amb tant com pensem, tampoc!!😶😶

I ara tenia un moment free per fer-ho...! He aprofitat per treure-m'ho de dins.

És que, digueu-me rareta!! 
Jo, sinó parlo, en este cassuuuu, escric!😅 posss, ho vaig portant dintre i em fot, ara ja en general i en relació a tot! 
Prefereixo, tot i que dolgui, una conversa, deixar-ho anar, que m'ho deixin anar, i ja taaaa! Enllestit! 
Ja curarà.
És com una "tirita"... una tibadeta, fot mal, però d'un cop ho has enllestit.
I llavors, tothom amic i tranquilitat. Puc tornar a l'equilibri i la calma, amb un temps per passar el doloret, però la vida és així. I de totes aquestes coses s'aprèn.
I a més en pot resultar un bon amic/ga. I un amic val un món...!

Per avui... ja he tornat a explicar coses meves...
Podré fer un llibre per "fascìculos", i més ara a la tardor, oi que és el temps en  que et venen de tot i més del que et puguis imaginar en col.leccionables!!!😄

Fins a la propera mirada, bunicusss!! :*