VIDES. DISTÀNCIES. TU
Queralt.
Mar de núbols.
Em van dir que el fred té més a veure amb la distancia que amb el desembre, i que la distància és això que passa entre dues persones quan es miren i ja no es veuen, però també pots fondre´t de calor en plè hibern; que crèixer depend del què has après amb els cops, que d'una pell sense cicatrius no t'en pots fiar i que la magnitud de la teua vàlua es medeix per l´empremta que has anat deixant en altres vides...
Que aquestes vides, i tu mateix es mouen per fets inesperats, mai per pactes; i que a vegades quan perds guanyes el doble i quan guanyes perds la meitat.
En tot tenien raó; però el que ningú em va explicar és que cansat de buscar la porta de sortida, cansat d`esperar l`albada q no arribava mai, em concederia el desitg de descansar amb tu, el que m´elevaría fins al cel per concedir-me un ball amb la vida.
Deu ser perquè ets la única persona que té ales i això tampoc ho sabíen.
By: Jon Salinas Aspa
Recull Emmanuelle Guillouette
A en Jon,
Amb tot el meu agraïment, per deixar-me aquest escrit seu, però lliure per mi i traduir-lo al català. Originalment escriu en castellà.
Preciosos.
I per mi, sorprenenment intuitius i tant reals i descriptius de tot allò jo sento, visc, m'enfurismo, em cabreja, m'emociona, em fa flipaaar, em va sentir, en fa viure...i ell ho escriu tant clar, tant, tant, com és i com se sent...uffggghh!!
Fins i tot, vaig flipar tant que en principi vaig dubitar q fos realment que l´autor de tot lo q anava llegint, fos un home...
Doncs si, un i molt way!!! I molt autèntic!
Gràcies Jon!
Graffiti Elsa Guerra
Cor.
Cada dia, que ets viu, despert, sentint, tocant, respirant, amb el cor bategant...la vida et fa regalets!
Ara em venen algunes cosetes ways q m'han passats els últims díes, sorprenents, però ja m'allargaria!
Ho deixem aki... per ara!
No robem protagonisme a coses belles! Les d'avui.
Fins la propera mirada! :*
