Svetlana PericAvui és el primer dia de primavera, no ho semblava... ha començat fent sol però ha acabat plovent. M'agrada.
Tal dia com avui vaig néixer jo.
Avui fa quaranta-sis anys... i no em fa res dir-ho, tampoc em fa res posar la data a la capçalera del feis, la data complerta, eh!
No em pesen, d'acord que m'agradaria més fer-ne vint-i-quatre, i tenir l'experiència que tinc ara però això és impossible, per tant em quedo amb els que tinc i les vivencies que tinc. Amb lo bo i lo dolent que he viscut, amb lo positiu i lo negatiu que he anat assimilant amb el pas del temps, com els bons vins, que van agafant cos amb els anys.
Jo, amb els anys he anat agafant quilos més aviat!!! però és que m'agrada més menjar que correr, m'agrada més un bon plat que una bona sessió d'spinning... nedar si que m'agrada però no faig la pau amb el pernil de jabugo ni amb el carpaccio de taronja amb gelat de vainilla!
El pas del temps el que si que m'ha deixat és una mica de pau, i tranquilitat... amb mi, i amb el meu entorn. Li agraeixo perquè feia molt temps que ho buscava i per fí ho he trobat.
No se com ha estat... un camí de llarg recorregut, amb alts i baixos però al ser cursa de fons s'hi inverteix temps i al final dona el seu fruit: pau interior.
Desitjo una cursa de fons amb molt bon resultat per a vosaltres.
Per al recorregut:
Fins la propera mirada,
annna :*
