Moments del meu petit Món! annna

divendres, 27 de febrer del 2009

Feia dies,eh! han passat, coses, COSES TRANQUILITZADORES I MAQUES...QUE BÉ!

anna vidal, my trainer!: Montseny, buit de matí, febrer del 2009, principis...una preciositat única!
.
Hola, amiguets! ara feia dies, eh!
.
Eh! stat malalta...ho he portat bé, i n'estic satisfeta xq en uns mesos enrrera hagués pensat q era la persona més desgraciada del món mundial: injust!. Però quan estem malament no tenim tendència mirar al nostre entorn... per això us ensenyo aquesta meravellosa foto q va fer l'estimadeta anna vidal un dia al mati, a les buit, i es veu el Montseny, x tant sempre tenim un futur per davant. Encara q ens quedi a una distància: XO HI ÉS! i q consti q en moltes ocasions no hi ha manera de veure'l ,eh!!!!!

A sota, una altra amiga, també molt valenta, xq stà passant, fa temps moments complicats, amb temes de salut, i per ella són vitals xq viu d'això...i jo, en canvi no ho necessito de forma vital e imprescidible, inclòs per treballar i sempre té un somriure a la cara: un lliçó x mi i li agraeixo, m'ha ensenyat alguna coseta també, gràcies Bea! I jodida q siempre vives experiencias super fantàsticas!!!!!!! ahora con delfines a tu ladito!!!! felicidades...

Illes Azores: Dofins, a la voreta de la barca...amiguets!
.
Ara vaig a lo meu, a lo q m'agrada i em feia moure, i sentir fins fa uns mesos, ara no és tant així, xo ja tornarà...amb la primarera, amb els sentiments de utilitat recuperats, amb les meves rutines, també recuperades i amb l'esforç q hi poso i vull posar-hi encara més...
.


*Collars: combinacions amb rubís gegants amb plata, primer i marfil
**Collar, tb conjunt amb brçalet, trenat amb plata, simulant un teixit, exquisit!
.
Això no és el q faig jo...ja,ja,ja.... ja m'agradaria!!!!!!!!
.
Això ho fan genis, artistes, professional i apassionats de la seva feina...xo m'agrada ensenyar-ho també xq hi ha peces i obres q no les portarem mai a sobre, xo no està de més veure-les...
.
-L'autor d'aquests dos collarets tant espectaculars, és en Philip Sajet: un crack en peces genials i
gens discretes...per a persones especials....ja està bé! molt bé, xq en aquest món tb hi ha persones
especials i s'han de cuidar i mimar...protegir i no castigar, q era el q et passava quan eres molt més jove i resultaves una mika diferent a la resta de nens q t'envoltaven...
.
Sortint, o no, continuant amb el tema de les persones especials, que tenen el seu criteri propi i lluiten per mantenir-lo, amb tot el q comporta....m'alegro xq he tingut l'oportunitat de trobar-ne, de conèixer-ne i a més de tenir-les molt a prop i a sobre q em tractessin bé. Un privilegi, us imagineu!!!
.
Quan resulta q a ulls de la societat anomenada "politicament correcta" ens qüestiona, ens "fiscalitza", ho dic així xq jo ho he patit, ara ja no, no m'afecta.
.
-Al contrari estic orgullosa d'haver triat la vida q he triat, amb lo bo i amb lo dolent: xo és la meva decisió, q és el q compta i si miro al meu voltant sempre acabo pensant q continuo estant contenta i tranquila d'haver-ho fet!!!! He d'afegir q no sempre ha stat així, xo amb una mica de treball i esforç val la pena, xq acabes rodejan-te de gent preciosa i molt valuosa i al final sempre t'arriba un petit regalet q et compesa i et fa sentir satisfeta de la teva petita lluita...x dir-ho d'alguna manera, és clar!!!
.
-Per tant el meu consell, la meva és una opinió, personal, evidentment....i sense cap intenció de voler influir....tant sols és una opinió!!! és q ara estic feliç d'haver triat el què he triat, encara q m'hagi costat un preu alt, xo ho val, xq tinc al meu costat gent q em valora, m'aprecia, crec q m'estima a la seva manera i creu en mi.
Fet q fins fa un temps res d'això crec q fos realment tangible i cert. I a la vega increible per mi!!
.
-AMENNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN, DISCULPEU-ME XL SERMÓ!
.
-Però necessitava dir gràcies per el canvi q ha fet la meva vida en els últims mesos i li dec també als meus "satèl.lits" stimats!
-És una sort q pocs tenim, i jo no n'era conscient, ARA SI!
.
**Bé,com veieu continuo treballant poc en lo meu, prometo poser-me les piles!!!
ara ja arriba la primavera i amb això les ganes de fer i desfer...no patiu!!!! tot i q no seràn genialiats com ls q ha vegades us ensenyo x aki, xo son coses meves q també tenen el seu valor, evidenment no econòmic...!!
.
-Ei, coleguis, el meu agraïment xq aneu passant x aki....:)))
Una megabraçada i fins ben aviat!
.
.annna
:)))))xD

.
p.d.: QUAN ACABARÀ LA MEVA LLUITA PERSONAL AMB ELS ESPAIS!!!!!! SORRY, NOIS!!! Grrrrrr......!!!

dimecres, 11 de febrer del 2009

NE TE JA: AI RE, FRES CURA, HONES TEDAD !

Stan Friedman: paint street.

Bonanit, amiguets, tots...

Ja veieu q hi ha costums q no canvien...fa un dia q em trobo mig bé, gràcies a l'acurada atenció d'un...."personatge"... xq es mereig q l'anomeni d'aquesta manera...en positiu,eh, si us plau! per la seva generositat...

Ara ja torno a veure-ho tot més clar, maco, fresc, lleuger, lluminós...i això q he stat a Marte uns quants dies "en reposo absoluto"!!!!

Estic contenta xq sóc molt mala malalta, i aquest cop, no em demaneu el perquè, he tingut la suficient paciència x deixar q anés passant tot...tots els "mals" angines, esquena, i un grip de regal!!

No he dubtat, no he defallit, no he pensat q era la persona més desgraciada del món, no he viscut aqts dies enfurrunyada i amb mal humor, al contrari...amb molta paciència...totes les coses necessiten el seu temps, eh Anna!!


Cherryl Malloney: earrings

-En temps, no massa llunyans això hagués estat motiu de la meva més gran desesperació i no ha estat així, xq hi ha moltes coses q m'esperen, d'aki uns dies, quan estigui bé, millor, perfecte, tornar a les rutines, on tots m'han trobat a faltar...q bé m'ha fet sentir això....ho sento! xo ho he de reconèixer!

I un cop enfili, q em costarà xq ara no m'aguanto dreta...les anirem fent, i també n'hi anirem afegint...mica a mica... amb això comto amb ajuda també...nedar, caminar, voltar per espais, algún biplaça... aire, oxígen...i el mar també: ja, imminent!

Walther Chen: brotxe, seda, pedra preciosa.

-És just el q volia dir-vos q em sentia afortunada x tenir gent q m'estima, q hi és, no fan la feina x tu, xq l' únic q la pots fer ets TU MATEIX...xo sempre va bé tenir un copet a l'espatlla...ajuda a arribar a la meta.

I jo m'alegro d'haver-me'n donat comte precisament arrel d'unes malalties...les coses no sabem mai com o xq venen, ja ho deiem amb un colegui l'altra dia! i és ven veritat. Et passa alguna cosa forta, i si no t'enfonses, segur q en surt alguna cosa positiva... jo stic en aquestes, ei!! xo en la de no voler enforsar-me x poder veure alguna coseta maca x pititona q arribi a ser, és igual!!! val la pena!

Us deixo dormir, jo ho intentaré: ja sabeu q comto ovelletes....ahhh! això és al feis...buff! lioooo

Ens anem trobant x aki...

annna

:))))