CAMÍ

Camino, el camí és estret, llarg, costerut, no veig el final però segur que porta a algún lloc bonic.

Està envoltat d'arbres alts, verds, humits, fan ombra.
El terra és plè de fulles caigudes, donen llum amb colors marrons, vermellosos, preciosos, acompanyen el meu caminar pacient, suau, tranquil, no vaig ràpid per no perdre'm res del meu

entorn.

M'envolta la natura, m'ha aclaparat com si d'un somni es tractes, els colors, la llum, la olor, els sons dels ocells, m'ha transportat a un temps on jo era molt més jove i no tenia pes damunt les espatlles, no tenia pes damunt els ulls per obrir-los i mirar a tot arreu, ara però, aquest pes el puc portar perquè em serveix per ser més sabia, per saber més, per haver viscut més, per haver plorat més, per haver rigut més, per haver sigut més feliç, per haver conegut més de les persones, per haver conegut més de mi.

Per caminar cada dia un pas més, del camí.

Fins la propera mirada,

annna