Hola,
A vegades em pregunto com pot ser que m'agradin tantes coses diferents, però molt diferents... quasibé podria dir que oposades, la nit i el dia. I totes alhora!
Em fa pensar que puc tenir gustos variats en quant a accessoris, a roba, a menjar, a cinema, a llibres... però quan observo la diferència que els separa esorprèn, em fa dubtar profundament.
Em fa pensar que puc tenir gustos variats en quant a accessoris, a roba, a menjar, a cinema, a llibres... però quan observo la diferència que els separa esorprèn, em fa dubtar profundament.
Ho trasllado al meu caràcter, intento veure amb claredat aquestes diferènces tant acusades en qüestió de gustos.
La veritat és que no observo greus excessos en la meva forma de ser actual, ni en un sentit ni en un altra. Aixó em tranquilitza, la veritat!
La veritat és que no observo greus excessos en la meva forma de ser actual, ni en un sentit ni en un altra. Aixó em tranquilitza, la veritat!
Si bé hi ha moments en què desitjo estar sola, n'hi ha en que vull estar amb gent i fer coses, amunt i avall, sopars, veure els partits del barça que sempre són emocionats, els nebodets, ...i com a contraposició moments d'aïllament, amb música, amb llibres, amb l'ordinador, sofing.
Un equilibri, aconseguir un equilibri és la base d'un estat plaent. És el que sempre busco jo, i és en el què estic...amb les meves dualitats permanents!Us he posat l'exemple de les sabates perquè, m'encanten, són una debilitat meva i també perqué és el més clar que us puc posar: o unes botes militars tope bastes i destroyers o uns salons delicats i esbelts d'algun color de l'arc de sant martí; així sóc jo!
Fins la propera mirada,
annna :*
5 comentaris:
salutacions anna;
és curiós trobar blogers tan interessants i amb un alt sentit de la expressió, per casualitats de la vida he anat a parar al teu, un viatge retrospectiu a pensaments i anhels, que m'ha encantat llegir amb aquest toc glamurós de deixar anar, et felicito per això, no deixis d'escriure aquests pensaments encara que per alguns puguin ser mundans tenen darrere d'ells a una persona que sent i viu cada instant, una persona sensible al seu entorn.
una abraçada
Hola Anònim,
moltes gràcies per, les casualitats de la vida haver vingut a parar al meu blog i haver-me deixat per escrit la teva estimada opinió que em fa sentir molt i molt bé!!
Per moments, penso, que els temes a vegades són massa... frívols, mundans o superficials però alguns m'interessen i no sempre hem d'escriure sobre coses super-trascendentals i profundes.
També podem manifestar les nostres opinions com a rerefons d'un tema aparentment frívol.
Bé, Anònim ara que ja has descobert el blog espero la teva visita en properes ocasions i també que no et decebin.
Fins aviat!
annna :*
gràcies anna;
no tens perquè agrair-me la meva visita per el teu blog, per a mi llegir-te és un plaer, m'agraden les persones que transmeten .. sigui de la manera que sigui ... però que diguin alguna cosa, tens raó no sempre han de ser pensaments tan profunds com l'oceà però en llegir-los et transmeten alguna cosa encara que sigui un tema mundà, crec que t'agrada la lectura d'autors nòrdics, temes policíacs jo si vols et passo un autor que em va encanta quan el vaig descobri, sap donar-te les imatges al relat, no se si el coneixes es diu simon Beckett .. alguns títols són la química de la mort, entre les cendres, jo crec que t'encantarà amb les seves intrigues, espero seguir llegint-te, jo T'animaré no et preocupis! de vegades cal que et vagin empenyent una mica, m'agrada com t'expresses no deixis de fer-ho.
una abraçada
Hola Anònim,
m'apunto lo d'en Simon Beckett, no el coneixia... o no recordo haber-lo llegit que també pot ser!!!
ja ens anirem trobant per aqui i farem la xerradeta, ok!!!
benvingut a la mirada!!
una abraçada :*
Publica un comentari a l'entrada