YVES SAINT LAURENT Neix a Oran al 1936 i mor a Paris el 2008.
Als 18 anys va entrar a treballar a la Casa Dior, d'aprenent.
Als 21 va ser anomenat successor de Dior, davant la seva propia sorpresa...
La primera colecció, de l'any 1960, Lignee Trapéze, va ser un èxit instantani.
La imatge i el logotip (les inicials de l'empresa YSL superposades) es van encarregar al disenyador gràfic Cassandre el 1961 i encara estan vigents.
Les seves coleccions dels anys 60 destaquen per la incorporació del smoking al vestuari femení i la incorporació del prêt-à-porter com a linea comercial completa, de fet va ser el primer creador d'alta costura que va fer una colecció d'aquesta nova categoria de moda.
Els seus disenys no deixaven mai indiferents als crítics, les seves coleccions sempre provocaven crítiques d'algun tipus. El 1971 una colecció va ser criticada perquè enaltia el temps de l'ocupació nazi, segons la crítica.
Les exigències de complir amb les coleccions d'alta costura i prêt-à-porter van derivar amb problemes amb alcohol i drogues, i amb estres.
.
.
D'això se'n va resentir la categoria del prêt-à-porter que va anar quedant relegada a segon terme ja que va quedar en mans d'ajudants de Yves Saint Laurent.
Pierre Bergé que en una etapa fou el seu company sentimental, l'acompanyà fins que va morir
Va treballar en la decoració d'obres de teatre com Cyrano de Bergerac.
Y també formava part del seu imperi el perfum més venut del món: Opium.
Van reunir una important colecció d'art: Frans Hals, Cornelis de Vos, Ingres, Picasso, Giorgio de Chirico, etc. Fins el punt de dedicar coleccions senceres a artistes com Mondrian, Picasso, Braque.
Es va retirar de les pasareles el 2002, decebut amb el món de la moda.
El 2008 va morir a Paris.
Es va fer una subhasta de tots els seus bens, ja que segons va manifestar el seu excompany al no ser-hi ell ja no tenia sentit mantenir l'imperi o els bens de YSL.
Camino, el camí és estret, llarg, costerut, no veig el final però segur que porta a algún lloc bonic.
Està envoltat d'arbres alts, verds, humits, fan ombra. El terra és plè de fulles caigudes, donen llum amb colors marrons, vermellosos, preciosos, acompanyen el meu caminar pacient, suau, tranquil, no vaig ràpid per no perdre'm res del meu
entorn.
M'envolta la natura, m'ha aclaparat com si d'un somni es tractes, els colors, la llum, la olor, els sons dels ocells, m'ha transportat a un temps on jo era molt més jove i no tenia pes damunt les espatlles, no tenia pes damunt els ulls per obrir-los i mirar a tot arreu, ara però, aquest pes el puc portar perquè em serveix per ser més sabia, per saber més, per haver viscut més, per haver plorat més, per haver rigut més, per haver sigut més feliç, per haver conegut més de les persones, per haver conegut més de mi.