DEMANAR, EXIGIR, O DIRECTAMENT RECLAMAR!! O PASSAR, PUNT!

Jean Paul Opperman

Bona nit,

estic cansada!

Aquests dies hi ha hagut quasibé de tot!
.

Però és igual, alguna cosa diré, potser amb "criteri esbojarrat" q diu una adorada amiga, q té més maduresa q jo...en fin hi ha d'haver de tot i no tinc ganes de ser "gran, i assenyada oficialment"...
.

Avui, bé, de fet fa uns dies, ja mogudets i acaparats de per si, vaig intentar aclarir cosetes q eren interessants amb un amic..x per parlar. He de dir que parlar m'apassiona, xo em provoca impaciència deixar coses a mitjes, en aqt aspecte.
.

Q no va ser possible: resulta q jo solo tenir el efecte "estrambòtic" q tinc que fa que els homes surtin corrents després de coneixe-m. (i excloc experiències extrasnesiorials i extrasexuals...x si de cas, algu ja barrina, q ja ens coneixem.....!!!) No va sortir corrent, eh!!! jejeje, és un dir!!! ja m'en foto jo i tot!!

En aquesta ocasió he sortit jo, poc a poc, en silenci, sense fer sorol i probablemnt ara mateix ja no recorden el meu pas per allí!!!!

.

El què si he de dir q estic orgullosa (tot i q queda malament dir-ho) de mi mateixa i el meu caràcter, xq és radical, explossiu sense prevuere les conseqüencies, cínica, tirana, dèspota, sé on he de fer mal xq un miketeta de temps q conec l'ésser humà, i havia fet molt mal a força gent,

.

Vaig marxar, simplement, amb una nota, ara nomenada molt sofisticadamet mail, ja q no hi havia alt opció, vaig dir adeu.
.
Q contenta!!!! em vaig comportar com no ho fan altres ara, ho jo en temps passats, xo el meu treball, llàgrimes i mal d'ànima, i repercussions físiques, m'ha costat, xo mai se sap fins q ho aconsegueixens i en gaudeixes uns minuts: quan n'ets conscient, jo no n'era!!!!!! ho havai oblidat, q malament, no es pot obliadar això!!!!!!

Jean Paur Opperman, titol 1

.

Ara m'he tret un pes de sobre, tenint coneixement de mi d'aquesta petita llibertat i " control" q tinc, eh i no us penssessiu pas que és fàcil...

.

A l'enfadar-te: quan et puja la "mala qua de sapos i culebras" dsd l'estòmag" i has d'anar controlant: comtant, respirancions, meditació... buffff té lo seu: ARA QUINA SATISFACCIÓ QUAN VEUS Q HO HAS ACONSEGUIT!, així només cal DEMANAR, pots deixar el EXIGIR, RECLAMAR, CRIDAR....no et cal anar més enllà! Et gires, marxes i IGNORES, llavors queda una tasca: oblidar la ferida!

.

Això si, no he aconseguit el motiu del canvi d'actitud envers a mi tan radical: si quan demano innocentment, i ni demanant, ni, exigint, ni directament parlant, aixo si m'ho han dit MAI A LA CARA!

.

Però en el fons del teu cor no pots deixar de demanar-te, preguntar, i anar pujant de to igualment que de emprenyamenta....a la fí, penses: si l'error l'he comès jo és just q ho sàpiga, xo sino, doncs NO PROBLEM, GO ON, no s'ho val!

Jean Paul Opperman, 2

.

NINGU VAL MÉS Q TU MATEIX, i no ho dic en sentit egoïsta...ho en sentit intern, x poder sobrevire

i fer coser, viatjar, conèixer gent, obrir-te al món i no quedar-te en un món limitat, q si! si, et dona segurat, xo et fa perdre tant sabiduria, experiència, energia, coneixènces, vivències, no va això un petit pas endavant...petit primer...petit i amb molt temps igual q tota la resta de tasca personal q tenim q fer per poder viure amb una paraula: tranquilitat d'ànima!!!! a tothom li deu haver costat un món fer algo q li aterra, xo al final ho ha fer xo tb PQ HA VOLGUT FER-HO!!!!!

.

Us ho he dit q quan dic prou és prou ??????, si, si, sóc monstre també, xo amb el treball i el

.

temps hem anat arreglant cosestes, i me'n queden milions, xo anant fent, i anirem millorant...o no!!

.

Però sempre hi ha persones a la teva vida q deixen més petja q altres, q són més especials i que tu t'hi trobes més complerta, fet q costa molt, en aqts moments, amics meus...ens hem tornat independents, egoistes, introvertits, covards, .....deixem-ho, tb sóm encantdors i fantàstics en el

nostre món terriblement complicat!!!! I et dol molt veure com van embolicant-se dins un món creat a mida q pensen perfecte xo és una trampa i això dol quan ho veus!!!! i voldries fer algo!!

.

XO LA VIDA ÉS SENZILLA FINS Q NSTRS. LA RECARGOLEM FINS A FER-LA DIFÍCIL COM UN LABERINT, I CAL AJUDA PER SORTI-NE...si te la ofereixen ets privilegiats, si la denegues...

.

Quan jo vivia un moment semblant, tb em van intenta ajudar i en el seu moment em vaig tancar a casa, encabronada, enfadada amb el món, sola i tots preocupats....i cada dia agraeixo a aquestes persones q tot i els meus aïllaments, sortides per la tangent i especialitats tipus " annna " continuen al meu costat. GRÀCIES! A TOTS!

.

Platja "Es Canutells" Sant Lluis, Menorca

Doncs ara, amb eL " NO " que m'han aviat, jejejejeje, amb pasta a la butxaca dels pantalons puc començar a pensar, bossa, samarretes, pantalons, trainers, i goes to....ja veuresm. Primer he d'enllestir un parell gestions aki, no és fàcil, marxar i ja stà!!!!

.

Em refereixo a:
.

Vull dir rollos legals, després la meva esquena....xungo! i després, goes to fly!!! on?? , ni folla,

bé alguna opció a la vista!!no us penseu, tan loketa no tic, eh!!

xo m'és igual x passar 5 6 dies fora no fa falta massa cosa, SIIIIIIII, FA FALTA SOL!!!!!!!...després quan torni començarà el plantejament seriós del viatge llarg, meu, de la meva vida, de trobar-me i de a veure i aprenc què vull ser de gran??? jeje!!!

.

Tinc molta feina per davant! encara q ho faci viatgant....

.

Deixaré coses enrrera, el pis, el cotxe, bé el cotxe m'agrada massa...és tan mono..nose, ventilaré els petits enrredos i els q no es ventilaran sols!!!

Fa tres anys q estic donant voltes a aquesta idea....ja toca, xo no m'hi he posat...no he trobat el moment, o buscat algu q ja ho hagi fet..., xo ja sortirà, si ha de ser!!!

.

Altra vegada de joies, collars, samarretes, "abalorius" , trastos, i derivats: NOTHING, SORRY!

.

Han passat massa coses, personals, expernes, familiar, etc.....

ja anirem parlant, poc a poc eh! poc a poc

.

ara una " skape" amb solete x airejar!!!!!!

ens tornem a trobar aki!

.

annna:)

.