SOLITUD, BONA A ESTONES

Hola, socis:

Com va tot! ni se us ocurreixi fer "catxondeiu" amb la cançó que he penjat avui eh...a més és una situació que per mi no és nova, gens...

N'hi anava una altra: nada mas lejos que esta...xo aqta tb explica molt bé un estat d'ànim molt conegut i proper per mi, la solitut, si...a vegades volguda i altres imposada! les vegades que ha estat triada per mi l'ha gaudida i és un estat perillós xq la veritat: enganxa, almenys a mi. Però llavors m'ha arribat algun text, diari, escrit o frase com: Què és l'amistat? (El Periodico, 03/06/09) i la resposta, deia: un sentiment positiu que té tres notes al seu si: una l'afinitat, l'altra la intimitat i finalment la donació... la capacitat de donar i rebre amor.
Jo crec que d'aquestes tres paraules només sóc bona, o només ser fer relativament bé, la donació: donar i rebre amor, potser millor donar-lo que rebre'l. L' afinitat, no ho sé... La intimitat si, si sé ser prou discreta si cal, sino em preocupa o m'ho demanen passo de tot, de fet per sistema passo de tot, xo si hi ha algun tipus de mal rollo puc arribar a ser molt tirarna, això vol dir que puc ser un altaveu amb potes si cal, eh!!! amb tirania!!! abans això jo no ho controlava, ara si, ara ja no em preocupa, està sota control, ho això almenys vull creure!!!

El que si que he difernciat és les amistats de molt jove, amb les amistats fetes ja de més gran, xq ja tinc algun anyet, i aki si que hi ha diferència hi forá , xo no hi entro xq tots sabem del què parlo...

El què em pregunto és com he vingut a parar aki, avui jo? a la solitut? xq he estat tot el dia sola?, bé, la major part, ha estat triat, totalment...si, totalment! i no em sento malament. Però el que no voldria és que això fos un fet fixe i obligat, sense opció a triar i amb els anys un costum imposat involuntariament, xo no trobar-te de "morros" amb una realitat que et fa por, que et supera o que no tens valor de mirar-te-la directament a la cara.

Això, amb això estic tranquila xq ho estic fent, i em surt prou bé, òndia!!!! altra cop la meva modèstia....jolin! xo és que és així, xo arriba un dia en que et fots un cop de cap a la paret, més fort dels habituals i normals, i llavors dius, PROU, s'ha acabat: hem de mirar-nos de tu a tu i en això estem... M'agradaria que més persones del meu entorn també tinguessin aquesta valetnia, o cobardia...depend....llavors podriem anar junts pel camí que ens posa la vida per davant.

Dasha Friedhova, ja la coneixeu, sempre us penjo algo, em té pillada...! "art is more than just art"

A mi ara m'hi posa una època d'aquestes, bé, li he posada jo soleta, faré un camí, unes vacances sola, uns cursos d'estiu sola, un viatge llarg, llarg, vaja espero i desitjo poder-lo fer, i la meva intenció és fer-lo si no hi ha cap entrebanc greu o jo m'acollono a última hora, que he de reconèixer que a vegades ho he fet....i també us he de reconèixer q un d¡aquests viatges el faig x fugir de les festes de la Patum, no em veig amb cor de passar-les aki i marxo, visca la valentia!!!! Ja veieu q no soc una Joana d'Arc!!!! al contrari... cames ajudeu-me a correr, ffffffiiiiuuuuu...... cap a Venezia a la Biennbal, no us penssessiu, encara que sigui ben sola.

Això sí! penso gaudir-lo, estar tranquila, viure'l, sanejar-me, buidar-me, omplir-me i tornar més bé del què he marxat, que no és poc! Us penjo algun afotillo del què hauria d'estar fent i no faig, ni em preparo per fer, xo jo almenys m'ho vaig mirant..., que ja és molt! je je je je...quins remordiments que tinc, deu!!! xo per algo serà, suposo! Vaig a veure què trobo, ara mateix torno amb alguna peça xula... Ford Forlano, necklace black tracted

Bé, per avui ja starem enllestin, sino quan veieu aquests rollasos ja us espantareu, a mi em passaria, ..... je, je, je... un altra dia, ok!!!

Una abraçada gegant!

annna:)

.
.