Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 30 de desembre del 2009

DIES

Ana Tuya, imatge


Ja fa dies que no escric res...
Ja fa dies que tinc el meu blog una mica aturadet...
Ja fa dies que no estic inspirada...
Ja fa dies que no tinc coses a explicar...
Ja fa dies que no tinc ganes d'explicar...
Ja fa dies que fa dies...

Vull que s'acabin aquests dies...
També vull que s'acabi el Nadal...

Fins aviat a tots ;-))

9 comentaris:

Clidice ha dit...

vinga! que ja s'acaba! bon cap d'any! :)

Anònim ha dit...

Vinga Anneta, que això ja està, la última espernagada i llestos!!
Aleshores ja només quedaràn els reis, però tenint com tens tu un parell de nebodets com els que tens, aquesta festa l'has d'esperar amb la mateixa il·lusió que ells, o no??
Un petonàs, preciosa, i que el proper any sigui molt, molt, molt millor que el que deixes (cosa no massa difícil, tot s'ha de dir, oi?)!!!

Tonina ha dit...

Que tenguis un bon començament d'any i ...Au! que ja només queden uns dies de festes!! Un petonàs des de Mallorca!!!

Anònim ha dit...

PER LA MEVA AMIGA


Fa dies que
abocat al balcó
he perdut el jornal
xerrant amb un pardal
més avorrit que jo.

O mirant com
s'esfulla un alzinar
olorant romaní.
Com tornen a florir
i es tornen a esfullar.

Fa dies que no sé quants dies fa.
Fa dies que m'estic dient... demá
i espero...
i espero.

Vivint amb res.
Treballant per no res
i un dia com si res
morir-me de no res.
Adéu siau. Mercès.

Al fons d'un bar
fotent-me un perfumat
per escalfar-me el cor
mentre arriba la mort
a jugar al subastat.

Fa dies que no sé quants dies fa.
Fa dies que m'estic dient... demà
i espero...
i espero...
i espero...

Abocat al balcó
espero.
Despullant l'horitzó
espero.
Espero per Nadal
i per la Magdalena
pel dia i per la nit
que torni Helena
que torni Helena...

i és que quan passa pel meu carrer
fins el geranis li cluquen l'ull.
L'aire es fa tebi amb el seu alè
i les llambordes miren amunt
sa pell morena.

Quan passa Helena.

Quan ella mira saps que la font
quan ella vol, la dóna.
Quan ella plora, saps què és el dol.
Quan ella calla, tot jo tremolo.
Quan ella estima, l'amor pren vol...

I entre teulades es gronxa el sol
i els passarells dels fils de la llum
miren gelosos com riu i es mou.
Color d'espera llarga i perfum
de lluna plena
la meva Helena.

La meva Helena...
però...

Fa dies que
l'estar dret em fa mal
el reuma em trenca els dits
i ha fugit el darrer pardal.


Helena
Letra y Música de J.M. Serrat

Anònim ha dit...

ai, anna, la cançó.

http://www.youtube.com/watch?v=zn86c6E81AU&feature=related

bon any, anna.

T

Anònim ha dit...

ai, m'he equivocat de cançó. (com sempre). és aquesta.

http://www.youtube.com/watch?v=piovKdnCC5c

bons anys nous, anna.

Anònim ha dit...

no t'ho creuràs, pro m'he tornat a equivocar. aquesta és la vona!

http://www.youtube.com/watch?v=0uStm-9C3po&feature=related

la que et volia enviar, vull dir.

TTT

laura ha dit...

ai anneta!! si, el nadal ho té això, s'aguditzen alguns sentiments, però hem de relativitzar... et desitjo un molt bon any ;)
t'estimo! mua!

annna ha dit...

Queden els Reis, com que tinc dos nebodets són les festes que més m'agraden així que ja ha passat el "pitjor",jejjejee!!!!

Una abraçada i Molt Bon Any a tothom!

Gracies T per la cançó;encertada.
Molt bon any nou!
Un petó.

annna ;-)