Gad Berry, Paradise.
Hola a tothom,
avui el post serà curtet crec, més que res xq no tinc massa a explicar o potser xq tinc ganes d'explicar i no sé per on començar...
la veritat és que ha arrivat el fred juntament amb una mica de baixada del meu tò vital i això fa que tingui ganes d'explicar coses xo q no em surtin del tot, coses que tinc a dins meu xo se'm fa pujada que surtin fàcilment i això en mi es ben extrany perquè normalment em solo expressar força (més bé o més malament...) i ara fa uns dies que no em surten les frases, ni els comentaris, ni cosetes que abans em costaven poc de dir.
Ara en canvi m'encallo, no sé com dir-ho!!
No és que vagi perdent les il.lusions no, ni que ja no estigui tant bé com estava, tampoc, sino que em noto més cansada que de costum, més pesada,
menys activa i menys predisposada a fer coses, a sortir, a anar amunt i avall com he estat fent últimament. .
He de confessar que això em fa una mica de besarda, xq crec que potser s'acava una bona època que he viscut i ja en comença
una de més fosca, més atapeïda, vamos... una de "borrasca" que dic jo!!!
Kay SechimakiI no vull pensar això, no!
vull pensar que les meves il.lusions estan intactes, estan vives, que tot i que ara em trobi un xic malament, amb més mal d'esquena del compte, fent menys coses de les que hauria de fer i evitant la vida social, cosa que no hauria de fer (quants condicionals en una sola frase!!!) només serà un petit tram, uns dies, per recuperar energies, per acostumar-me al hivern, al fred, potser, deu ser això?
és clar!!! i aviat com nova, altra cop a sortir, a saber què dir, i fer alguna altra activitat física de les que em convidria fer i que ara mateix no estic fent!!!
Ens trobem per aquí...
annna;-))
4 comentaris:
Ai Anneta, com em sona tot plegat!!
Jo fa una temporada que estic si fa no fa. Tinc seriosos problemes per penjar posts al blog, tot i que m'hi obligo i després veig que Déu ni dor el que m'enrotllo, i també tinc problemes per deixar comentaris als posts amics que trobo interessants.
De tota manera comencem l'època d'hivernació, i això és el que este fent, hivernant el cos i la ment, sobretot la ment!!
Un petonàs, preciosa, i no et preocupis ni et deixis vèncer, la marxeta tornarà si o si!!!
a mi, això dels blogs (que no he fet mai) em embla que és com si ja visquéssim junts, saps? avui em fa mal aquí, demà em fa ma allà. Anna, estic per dir-te que "el blog hace el carinño" que és saber-te els mals de cada dia el que fa que em semblis d'aquest món. Que a les deèses del meu panteó no els fa mai mal re. Per més que remiro el video de la Shakira no li trobo defectes.
Res, nnna, que el teu mal d'esquena i el meu desesper s'expliquin les penes al mésenllà!
Un petonàs preciosa.
Anna, mal de muchos...consuelo de tontos diuen!! xo ajuda a portar-ho millor xo no m'agrada gens la veritat!!
estava ben acostumada i ara de cop bé aquesta hivernació, que segurament també convenia i em fa afluixar la marxa! esperaré a que se'm carreguin les piles, que passi el Nadal ditxós i segur que després ja molt millor!!
Em reconforta saber que algú més viu un moment semblant al meu...
Un petó wapíssima!
Hola Tomàs, et torno a dir que m'alegra molt trobar-te x aquí!
Aixxnnsss la Shakira, saps que crec?? que amb aquell moviment de cadera segur que algun dia també li fa mal alguna coseta. Però millor deixa-la al teu món ideal per si de cas!! sempre cal tenir-hi algú x anar somiant de tant en tant!
Un petó molt gran Tomàs, i una abraçada gens virtual!!
Publica un comentari a l'entrada