FRED

Damien Hirst

Hola,

...i de cop t'adones que el telèfon no sona tan com abans... penses que no passa res, que és una temporada, que no té importancia.

Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a

ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola

va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.

Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.

Anna, Menorca Es Canutells

D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.

I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.

Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).

Ens trobem per aquí.

annna :)