Hola,
Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a
ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola
va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.
Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.
Anna, Menorca Es Canutells
D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.
I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.
Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).
Ens trobem per aquí.
annna :)
3 comentaris:
ui! m'havia perdut l'anterior apunt enmig del meu blogroll caòtic :) dóna bo que tinguis ganes de compartir :)
Tot passa per alguna cosa i tot no es pot tenir, si un viu una etapa introspectiva evita la gent per tal de poder resoldre's a si mateix, però després venen noves etapes i noves belleses descobrim.
Petonet!
Clídice,
quins lios!
ja era hora de compartir!
Gemma,
després d'una borrasca sempre venen temps de llum clara i permeten veure-hi millor.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada