Durant l'any les estacions van canviant, l'una rera l'altra. Ens van oferint diferentes postals d'un mateix paissatge, que va variant de llum, de color, d'olor...
Fan que un camp que uns dies pot ser ven verd, al cap de poc es tot de color groc, o marró... o...
un bosc que és de tonalitats verdes amb una setmana pot ser tot de colors vermellosos i groguencs que el fa preciós. I uns arbres carregats de fulles quan passa una ventada es quedin despullats.
Tots aquests canvis ens afecten a nosaltres, a mi.
A la primavera que és quan tot reviu, i tothom està content, suposadament, a mi em ve un neguit i una angúnia que em corpren, m'angoixa i em fa sentir ansiosa.
Mai li he trobat el sentit. Tampoc he sabut trobar-li una raò justificada a tanta angoixa vital. Potser és perquè arriba l'estiu i a mi la calor no m'agrada, em fa sentir cansada i em molesta per fer algunes activitats que a l'hivern em venen més de gust fer, sense calor.
I amb tot això, sóc el bitxo raro de la parada... tothom o quasibé tothom prefereix la primavara i l'estiu a la tardor i l'hivern, o així m'ho fan saber constantment!
A l'arribada de la tardor, em tranquilitzo, ja sé que el dia ja no té tantes hores de llum i que ja refresca i és amb això que jo sóc més feliç.
A l'hivern he de veure-me-les amb el fred i la calefacció, però és clar que no es pot tenir mai tot, seria fantàstic viure en una eterna primavera però ja fa uns anys que per problemes d'incosciencia humana patim un canvi climàtic i està desapareixent la primavera i la tardor així que ens queden un dur hivern i un dur estiu pel nostre mal cap!
El meu organisme i la meva ment no deuen estar preparats per l'estiu, i se senten millor a la tardor i la primavera, jo em sento millor quan acaba l'estiu i comencen a caure les fulles dels arbres, és un descans, un relax, penso: buff, ja ha arribat, que bé! Ja et pots relaxar.
La tardor és la meva estació.
Fins la propera mirada.
annna -:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada