Imatge: Margarida Graset.
Fa dies que penso que he d'escriure alguna coseta. Volia que fos alguna cosa personal, tot i que fa molt i molt temps que no penjo posts purament personals. Vull dir, abocant el meu cor i el meu esperit alhora d'escriure.
I és que he estat llegint algun post antic i eren realment sincers i genuïns Sortien directament del cor.
Ara sóc més pudorosa, amb el temps m'he tornat més vergonyosa alhora d'expressar els meus sentiments i estats d'ànim.
I tot això ve a què avui s'han donat varies circumstàncies que han fet que el dia anés perdent la llum màgica d'un matí de tardor.
He anat passant d'un to vital molt actiu i dinàmic i funny a un estat de preocupació, com de tristor, decebuda i sorpresa... totes aquestes emocions juntes, que ja es dir!
I tot perquè no tots coincidim en els moments up o down i això fa que per moments no connectem i sembla que parlem idiomes diferents. Podem estar parlant d'un mateix tema i no saber- ho. Sinó pares un segon a escoltar s'acaba... bufff!
O també, que a vegades tu expliques una cosa sense cap mena de mal rollo i el que ho rep s'ho agafa pel canto i es crea mal feeling sense cap necessitat.
Hi ha dies que sembla que aquests fenòmens catastròfics s'ajunten i van caient l'un rera l'altra i acabes pensant que ets un ser antisocial e incapaç de relacionar-te amb els altre
Però la realitat és que tots tenim un mal dia, tots passem una mala estona, jo tinc un mal moment, estic contenta, estic trista, emocionada, decepcionada i comparteixo tots aquests sentiments amb els altres, això fa que un dia no sigui mai igual a un altra i aquí està la gracia de la qüestió. Una vida intensa, interessant, plena i en constant evolució.
Fins la propera mirada,
annna -:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada