Em recorre la pell, no sempre em passa.
algun dia, potser...
si estic de sort, ho sento.
Em puja per l'esquena i marca una ruta freda.
Em fa venir un calfred i una sensació de vèrtig.
Neguitosa i agradable a la vegada. Dualitat.
Quan m'apassiono per una cosa.
Quan veig quelcom que em fulmina.
Quan noto palpitar el meu cor. Ràpid. Accelerat.
Sento.
Escolto. Oloro. Visc. Comparteixo. Respiro. Parlo... Existeixo.
Fins la propera mirada,
annna -:)
2 comentaris:
Anna,m'agrada,exptessa molt be ,segurament,alló que sents.....
Màrius!
Es una alegria molt gran trobar- te aquí.
Gracies per la visita.
En aquest bloc hi penjo post depenent del moment en el que em trobo, potser una foto, una música, algun llibre, un viatge, o un sentiment que m'està rodant fa dies...
En fin, ja ho saps!
Fins aviat, si vols, jejjeje!
Una abraçada maco.
Publica un comentari a l'entrada