Feia molt temps que estava malalta.
Ha lluitat, molt, contra totes les circumstàncies i fins l'últim alè.
Ha estat, sempre, positiva enfront la cruel realitat que l'encarava cada dia.
Mai, mai va dir ni una sola paraula de queixa, de protesta, de desconsol davant la situació desencoratjadora e injusta que vivia dia a dia.
Sempre tenia una paraula d'ànim i suport per tu quan estaves amb ella, que ja és curiós sent ella la malalta!
Sempre et regalava un somriure sincer i optimista en veure't.
Mai va deixar de lluitar per viure un dia més, un minut més. Fins l'últim segon ha mantingut la guàrdia enfront la seva guerra particular a la malaltia que tant temps l'ha maltractat.
S'ha apagat la seva llum i el seu somriure. La seva generositat i el seu optimisme.
Només em queda dir gràcies pel temps que ens ha regalat.
Per els que més l'estimen deixa un buit molt gran omplert de dolor que cargola l'estómac i et fa sentir abandonat. Només queda esperar que el temps endolceixi aquest dolor i arribis a acostumar-te a conviure-hi.
Fins la propera mirada,
annna :*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada