Per moltes circumstàncies i variades la meva vida ha estat força moguda.
Des de molt petita que no he viscut, com es podria dir... de manera "normal".
Com no li toca a una personeta de curta edat. I així he continuat amb els anys.
No vivia com la resta de companys i companyes que tenia. Ells i elles portaven vides d'acord amb la seva edat i això els feia "normals" a ells i "diferent" a mi.
Jo treballava de molt jove i amb moltes responsabilitats, responsabilitas de persona gran i no tenia temps de pensar en coses de la gent jove... coses per mi sense importancia en aquell moment.
Els compromisos em mantenien l'atenció a un nivell de resposabilitat molt alt i això feia que no em permetes masses llicencies lúdiques, no tenia temps i moltes vegades tampoc ganes.
Els meus "companys" de feina eren persones grans d'edat, i jo podria ser la seva filla, amb la qual cosa en ocasions m'era molt difícil guanyar-me el seu respecte.
Navegava entre dos móns i m'adonava que en realitat no pertanyia a cap dels dos perquè no encaixava en cap. En el de la gent de la meva edat no hi tenia cabuda perquè els seus problemes no tenien res a veure amb la vida que portava jo en aquells moments i en el de la gent amb qui em relacionava tampoc perquè eren molt més grans que jo i ja tenien la seva vida quasibé viscuda i eren anys llums d'on jo em trobava.
Així van passar anys, experiències, feines i companys.
Vaig pensar que era diferent. Que pagava un preu molt alt per haver començat a "viure" tant aviat, tampoc m'ho van demanar, no ho considava just. Potser m'hagues estimat més anar al ritme que va tothom, sense alteracions i fent cada cosa al seu temps, tenint el recolçament dels teus pares i que jo no vaig tenir. Però ho miro amb perspectiva i ho he guanyat amb experiencia i vivencies que és un valor molt alt.
En resum que al llarg dels anys he estat navegant per un riu entremig de dues riberes, fent parades ambdos costats per poder collir aquí i allà vivències amb les quals formar un món estable per poder arribar a un llac amb aigües tranquiles on poder navegar i veure sortir el sol des d'una illa i un bon port.
Fins la propera mirada;
annna :*
7 comentaris:
Ai, crec que tenim més coses en comú a banda del nom. :)
La veritat és que de ben xicoteta he hagut de treballar però a casa i tenir preocupacions que els altres no tenien. Malalties a la família, pèrdues, vaja: madurar de colp.
Supose que com per a mi, no fou fàcil per a tu, però la vida és això. Caure i alçar-se.
Una abraçada, Annnnnna!
Anna.
Sovint he tingut la mateixa sensació, però fa alguns anys que me la vaig llevar de sobre.
En el meu cas, mon pare era una figura pública (des dels meus 3 fins els 22) i això generava desestabilitat en quant a la privacitat. Recorde crítiques, bones i dolentes, mentides, rumors, comentaris... Quan vaig poder marxar em costava molt tornar.
Volia dinar amb els meus pares a un restaurant i era impossible; acabava apareixent algú que s'incorporava amb nosaltres.
Durant MOLTS anys vaig tenir la sensació que pagava un preu que jo no havia escollit. No podia ser anònima i sovint tenia la impressió que havia de mantenir la imatge del meu pare. En definitiva, insuportable.
S'ha acabat això, els compromisos, però la privacitat no es recupera mai... Simplement, vaig acceptar que m'havia tocat ser diferent i posar bona cara en públic perquè lluitar contra això em feia infeliç.
Accepta-ho perquè és l'única manera, bonica.
Bones festes i molts ànims!
Hola Anna!
Com dius la vida és caure i aixecar-se, i en això està la gran esriència que anem assolint. Això ès el nostre gran tresor.
Hem de deixar enrera el passat i viure el present amb la sabiesa de les experiències viscudes.
Una sbrçada!
Hola Lídia!!
M'ha agradat molt llegir el teu comment. Quina vida tant interessant!
Jo amb els anys i amb el fet d'haver viscut molts anys fora del meu poble ha arribat a assimilar lo de ser diferent.
Per tirar rndavant amb la meva vida i ja fa temps que ho porto tot molt millor, sense males històries i hés que he fet feina i terna i ha donat el seu fruit.
Cal mirar rndavant!!
Fins aviat preciosa!!
Publica un comentari a l'entrada