Moments del meu petit Món! annna

diumenge, 12 de setembre del 2010

AIRE

:: Dasha Friedlova, font: Facebook.
.
Arriba, entre les cames.

T'alça la faldilla.

Es fa cami entre la camisa

Suau t'acarona la pell, amunt

el braços noten el seu pas, indulgent

el coll se sent embolicat, tebi

fins el punt en que la cara, negitosa, esperant

es troba alliberada de qualsevol destorb:

l'aire fresc t'ha alleugerit, netejat, t'ha alliberat del neguits del moment.
deixa uns moments de pau per poder paladejar fins...fins....
el proper glop d'aire.
.
.
ens anem trobant...
.
annna;)

dimecres, 8 de setembre del 2010

DESITG O ESPERANÇA

Puresa: zàfirs, no sempre tenen tonalitat blavosa.

hola,


OH DESITG: ANEL.LAT,

SOMIAT, TENUE, DOLÇ,

ESTIMULANT, ARROGANT A VEGADES,

TOT PLEGAT, JUST PER TENIR-LO

SEMPRE:

VIU I MANTENIR-LO INTENS, CAPTIVADOR I

I AMB LA NOSTRA ÀNIMA A LA SEVA MÀ.
.
.
..P D. malauradament podem ser captivats per un munt incontrolat de desitgos, peró són els que ens fan moure el món, els que ens fan caminar cada dia i lluitar per l'amor de la nostra vida, la feina de la nostra vida, escriure la novela, per la maqueta q voliem.... i tot alló anhelem de la nostra vida .DESITG O ESPERANÇA?






Ens trobem per aquí


annna ;)

dissabte, 4 de setembre del 2010

SABER


Hola,


Passejava un dia d'aquests, d'estiu.


Feia molta calor.


Feia molt sol.


No sabia on anava.


No sabia on volia anar.


No sabia l'hora que era.


No volia saber perquè no sabia res.



A l'endemà vaig sortir.


Feia calor.


També feia molt sol


Peró sabia on anava


I també sabia perquè hi anava.



Ens trobem per aquí ;

annna

diumenge, 1 d’agost del 2010

AGOST



Hola,


Tot comença per un somriure.

l'altra persona te'l torna.

es crea un bon feeling,

l'aire no s'enrrareix,

l'aire és fresc,

la resta de la gent sembla desaparèixer,

no se sent el soroll ambiental, claxons, crits,

a ell no li sona el mòbil,

a ella tampoc perquè l'ha posat en silenci...

a ell l'esperen a l'ofina,

a ella als jutjats per nose que...

ell pensa que això no és normal,

ella pensa que no pot estar passant-li a ella,

passen segons,
.
passen minuts,

s'allarguen intemporalment,

que fara ell?

que fara ella?
ell marxa cap a l'oficina capcot,

ella marxa cap als jutjats decepcionada,

quan ella arriba als jutjats ell l'està esperant a les escales. Ella somriu alegre.

FI


Què maco és l'estiu que permet que passin coses com aquestes, trobades sense sentit, mirades dolces que porten a un cafè amb una conversa que porta a un dinar i potser a res més però has viscut uns instants d'l.lusió infantil que no te la pot robar ningú.

I com tot aixó, els avis que poden sortir cada dia amb al seva cadira a l'entrada de la seva caseta de colónia i fer-ta petar quan aixó no ho poden fer en tot l'any, i estant rodejants del seus nets ja que els pares treballen i els han de cuidar amb el rebombori que porta tot aixó.


I moltes coses són les que a l'estiu hem d'aporfitar per poder enfrontar-nos a la tardor amb energia i viure-la amb il.lusió: caminar, trobades i sopars a la font amb els amics, festes majors, teatres, excurcionetes a BCN per alguna exposició que tampoc està malament , els típics vespres que comences amb una cervesa i tanques el bar, qui no ho ha fet això??? i lo bé que s'està en aquella hora... i un munt de coses més, i està clar: el treballar que està per aquí el mig que ho fa de mig mal portar xo també té lo seu aixó de perseguir una migdiada!!

Desitjo que passeu molt bones vacances aquests que les heu començat!


Ens trobem per aqui :)


annna

dijous, 29 de juliol del 2010

PASSAT


Steph Levigoreux

Hola,

Mires enrrera.

Si és un dia clar veus vivències agradables, dies feliços, experiències positives, viscudes amb tota la teva gent, amics, familiars, parelles, persones que ara ja no formen part de la teva vida i altres que les recordes amb molta estimació però que no les veus fruit de les circumstàncies.

En aquests dies això et dona energía, molta energía. Et fa sentir eufòric i reconfortat amb el teu passat, et dona una sensació de tranquilitat i de no haver perdut el temps.

Tot i que hi ha persones que sempre tenen aquesta sensació: la de d'estar perdent el temps!

Si resulta que és un dia més fosc i no recordes aquestes vivències del passat, o bé recordes les que no són positives, aquelles que no t'aporten res agradable, ni reconfortant, ni energia positiva no et queda rés més que sobreposar-te, lluitar i lluitar per cada dia veure un dia clar, amb llum, amb sol, amb color per poder créixer com a persona, com a persona sana amb tots els seus valors i poder ser una miqueta més feliç que el dia anterior, i l'anterior....

L'estat de tranquilitat, d'equilibril, que per mi és el més buscat, només es pot aconseguir lluitant dia a dia en petites coses que son tant insignificants que a vegades quasibé ens passen inadvertides, doncs res, que cal estar atent per poder veure i "sentir" bé tot allò que tenim al voltant en cada moment del dia perquè no formi part del nostre passat sense viure-ho.

.
Ens trobem per aquí,
.
annna:)

diumenge, 18 de juliol del 2010

EMOCIONS

Zhang Jinga

Hola,

moltes vegades no sé com començar el post, aquest cop ho faré pel dret, com sóc jo.

La imatge que penjo, que la trobo preciosa, per cert, m'ha fet rumiar una mica. Com definir una imatge sense tenir coneixements de cap tècnica pictòrica, històrica o de l'autor de la mateixa, lo qual el remet a la teva opinió i prou. Cosa perillosa perquè et pots posar en una situació un pèl delicada, però ja he dit més amunt que vaig pel dret jo.
A mi em remou un munt de sentiments molt diversos i molt profunds tot i no poder definir-los exactament.
I parlant de delicadeses:




Ens trobem per aquí,

annna :)

dilluns, 5 de juliol del 2010

AVUI



Es Canutells, Menorca

Bona nit,

Avui m'he llevat d'hora.
S'estava bé, no feia calor i el sol lluïa esplendorós il.luminant tot el què més tard patiría la seva escalfor.
M'he fet el café amb llet, que bò, si...és que si no me'l prenc no sóc jo. L'he de fer tant bon punt em llevo, d'altra manera sembla que no pugui arrencar, que em falti alguna cosa i ja em direu tant sols un cafè amb llet.
He passat per la dutxa, ràpid i m'he vestit, havia de marxar cap a Manresa, bufff quina mandra!! sort que m'acompanyava ma germana i no s'ha fet tant pesadet.
Continua fent sol i ja escalfa més, serà un dia calurós avui...
Som a Manresa i ja he fet tots els encàrrecs que havia de fer...per cert, que mereixo una bronca perquè eren encàrrecs endarrerits de fa anys, escandalós, un desastre, millor no comentar-ho ni entrar en detalls, el cas és que ja està fet.
Hem arribat a Berga altra vegada just per anar a recollir els meus nebodets a col.legi i cap a dinar, quina calor està fent...
Jo després de dinar ja estic ko i vaig pensant en algunes de les ventatges que es tenen vivint com jo, poder veure el sol com el veig jo, cada dia d'una vida independent, lliure, plena i a millorar sempre com la que gaudeixo jo i encara a vegades em queixo... segurament soc injusta o poc objectiva, no valoro el què tinc al voltant o a quí, les abraçades, el saber dir un gràcies, una paraula maca en un moment dolç.
Potser és la calor que ha fet avui...

Ens trobem per aqui,

annna;)

divendres, 2 de juliol del 2010

AIGUA


AIGUA:

SUAU,

CLARA,

VELOÇ,

FRESCA,

NOVA,

INODORA

VIVA,

SEMPRE VIVA.





Ens trobem per aquí,

annna :)

dimecres, 30 de juny del 2010

ALLÀ




ALLÀ

Somriure,
allà
respirar,
allà
caminar,
allà
viure,
allà
parlar,
allà
renovar-se,
allà
emocionar-se,
allà
plorar,
allà
riure,
allà

on?

arreu...


Ens trobem per aquí,


annna:)

dilluns, 28 de juny del 2010

FRED


Damien Hirst

Hola,


...i de cop t'adones que el telèfon no sona tan com abans... penses que no passa res, que és una temporada, que no té importancia.

Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a
ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola
va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.

Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.

Anna, Menorca Es Canutells

D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.

I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.

Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).

Ens trobem per aquí.

annna :)

dilluns, 14 de juny del 2010

VAQUES SEQUES

Hola a tots,

Quant temps feia eh!
Doncs d'aqui bé l'encapçalament, vaques seques
...us creureu que no trobava cap tema del qual pogués fer-ne un post? Té nassos la cosa!
Cada dia al matí em llevaba mirant al cel, mirant la llum del sol, el color dels arbres, de l'herbra, dels camps, de tot el que em rodejava...buscava sensacions que em transmetessin aquests colors, aquestes vistes i res!
Llavors, en les fotos, en els collars, en les feines que feia, en lectures, i tampoc, no conectava...

En canvi, a vegades llegeixo escrits de persones que sembla que ho facin amb una ma a la galta i l'altra, sense que els costi res, de bé que els queda. Bé, no cal oblidar que hi ha d'haber gent per tot! No penso que sigui tant fàcil, eh! d'aquí en surt l'ofici d'escriptor, és clar!
Però si en alguna època aixó d'escriure no se t'ha donat malament i ara no ho pots fer ni sobre un pot de detergent la veritat, fot una mica


Sort que tinc l'esperança que és un mal passatger i podre tornar a ser una mica més productiva, tot i que sigui de sobre banals.
Un dia em llevaré i l'olor del cafè em transportarà a un món màgic que serà davant la pantalla del pc i explicaré amb tota mena de detalls meravellosos la marca que de cafè que ha obrat el miracle o bé alguna cosa semblant!

I no deixo de mirar al cel, al sol, els camps, olorar les flors, els arbres, la natura i observar allò que m'envolta encuriosida i expectant.

Ens trobem per aquí

annna :)