Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 14 de juny del 2017

AVUI... JA HI SOM! PATUM 2017



Cartells guanyadors del concurs Patum 2017
Patum
Patum Intantil

AL BERGUEDÀ, I ARREU..., UNA FESTA MOLT ESPERADA!



ORIGENS...qui va veure la Plaça Sant Pere i qui la veu ara!!



Foto antiga Plaça Sant Pere I
Intangible Cultural Heritage-Unesco 1868

Foto antiga de Salts 
a la Plaça Sant Pere
Ara tornem al present...



La prèvia... junt amb el Concert de Patum Memorial Ricard Cuadra, La Patum del Carrer Pietat i el diumenge dels Quatre Fuets ja donen per començada la Festa, i jaaa... també l'escalfament de motors per tots els que están esperant de ja fa un any, aquest cop menys! Vam tenir un regal enorme, dues Patums!!! Mai vist...!!!!

Es fa una Patum molt especial just el ahir, día 12 de juny per gent encantadora, abans que comencin els actes festius de llenoooo!
És la Patum de la E.E.E. Llar Santa Maria de Queralt del Taller Coloma.
Un agramaïment a totes les persones que fan possible aquest acte dedicat a aquestes persones tant especials i encisadores.




Patum Carrer Pietat

La Patum del Carrer de La Pietat, es fa dies abans de Corpus, de la Patum!!
És molt concorreguda, molt familiar, hi van molts pares amb petits i s´hi  està molt bé, còmode i agradable i gaudeixes mólt...és molt especial!
Per mi té un aire molt diferent i peculiar, molt agradable i més familar, de casa, nostra, de barri...tot i que cada cop és més concorreguda...però especial!


Seguim amb la Festa....!!

Aquests són els cartells qua han arribat a finalistes de la convocatòria d'aquest any!
Hi trobo de tot: força attractifs, bon disseny, diferents, interessants, habituals, i "alternatius"...i ho deixem aquí!!!

Aquests cartells, aquest any com tot, ha vingut envoltat de força polèmica, en la qual no entraré perquè no hi tinc cap interès i espatllaria la Festa, que és preciosa i reconeguda arreu del món, per tant no crec oportú ara, continuar amb tota la polèmica haguda desde ja fa temps, i que no m'agrada gens.



Ja avisoooo, gent maca!!! 
Ojuuu al datuuu ✔ ✔ ✔ : No us diré rés que ningú no sàpiga ja de la Festa de la Patum, evidentment!!!
Ja hi ha historiadors, especialistas en la matèria i gent que té moltíssim coneixement i dades històriques i demás de tot el què envolta el món de la Festa de la Patum.

Jo només puc dir el que em fa sentir a mi, tot i que he estat molts anys fora i l'he viscut de lluny, i he estat capaç de estar treballant a sant collons de la roca 14 hores i no adornar-me q s'estava fent el salt de plens seguit dels tirabols...uns minuts desprès, me n`adonava i sentia dins meu un calfred que em recordava aquell sentiment q no sé mai com explicar...!
Que no sé mai com definir i que s'entengui bé! 💕

Ja miraré d'anar-ho fent així tot anant fent... :-)

Un agraïment, entre altres...



Cal fer esment de l'esforç i respecte que es fa cap a les persones amb discapacitats, ho que no tenen les mateixes possibilitats que qualsevol de nosaltres per poder accedir a qualsevol lloc de la plaça per poder gaudir de tots els salts de les comparses de la Patum.
Un agraïment!🙏


Festa...!!!

La primera tonada que sentim sempre i ens posa a tots l'orella dreta, és la del Tabal!

Incansable, durant tots les dies, Patum, Lluiments, actes... 
Incansable!
Hi ha hagut un relleu, després d'anys d'una molt bona feina. Moltes Gràcies Tabaler!
Sense Tu, res no seria possible...no tindriem...allò que cal, no tindriem: ritme!

Tabaler! Per molts Anys!


A per les Comparses! Som-hi!



Aquí Ella, Majestuosa, Ella! 👑 L`Àliga!
Què dir-ne si Ella amb el seu ball ja ho diu tot, i el seu pas elegant i emotiu parla per si mateixa...per això a nosaltres mentre Ella fa la seva gran actuació, no ens cal dir res, mirar-la, viure-la i sentir-le dins, a flor de pell! Amb gallina de pell!
L' adoro! 🙌



Passió i Majestuositat!!!!
És la gran Dama!!!👑

Ahhh! Pels que no em coneixeu...no segueixo cap ordre...ja ho veiu oiii! 😉 

I això també és igual quan sòc a la plaça, vaig i vinc, i d´una banda a l'altra...d`on hi ha música: gegants, ho el que toqui, cap a baix on vesteixen plens a treure el caparró... ho a fer alguna clareta, barreges les justes...maten!!!🙈

Araaa!!

Els Gegants! Em captiven, pel fet de ballar al seu sò, a l'alçada de les seves enormes mans i el vol de les faldilles... i sense que ningú temprenyi massa, al teu rollo, em captiven quasibé tant com els plens...quasibé!!! 
Maaaai tant! 💚! Sorry...pero una part del cuore, si que el tenen!!
by: Jaume Olivet

Aqui els Gigantes arreglant-se bé, i posant-se ben wapos, com sempre van, per lluïr comcal amb els seus estimats Gegants! Per no ser menys i fer tant goig com Ells!😊



I sort d'ells als Passacarrers, primer perquè a mi m`encanta ballar, toooota l`estona!!

I també, perquè si vas o se t'acut anar, en cas de tenir "ardor guerrero"😂😂...que el sols tenir accentuat quan tens 20 anys, amb les Guites, junt ma o menooou amb les Masses, a l'endemà et trobes algún moradet, trepitjada, ho demès q no saps d´on t'ha vingut...i és just això la gràcia de les Guites, molt diferents el tarannà de la Guita Grossa de la Guita Petita, jo perquè he conegut més als guitaires de la Grossa i son encantadors!!!😊
Però jo millor, ballaruques amb Gegants!!! 
La meva època: de momentoGuita, ja va passar fa anys...!!!




Brutal, és tant emocionant...tot i lo què us he dit sobre les meves preferències, les perdo ràpid a la Plaça, jo!!!😜

Jo ho veig ara amb els meus nebots, van darrera la Guita...i en gaudeixen tant que em fan feliç tant sols de veure com empaiten com condenats, rebent per totes bandes!!! Però empaitant amb totes les seves forces e il.lusió!

Però sòn igual de feliços com quan ho feia jo de petita...!!! 
Ahhh!!!!...Una petita anècdota...de quan jo era petita, ahí vaya: encara ara flipo!

Un bon dia mon pare em va dir sent jo bastant, bastant bollicaaoou: per Patum podeu fer i anar on vulgueu, i tornar a l'hora q vulgueu...!!! 
Jo em pensava que m'estava prenent el pèl ho bé q li havia passat algo greu, doncs era força sargentet amb naltros quatre!

Aixoooò seeeh!!!! Amb el que no vaig pensar joooo!!!!, era que a cada cantonada m´el trobaría 😓... gent!! Però, res, tooot bé i unes Patums de somni, ell també la duia dins!

No sé pas com s´ho feia, xq erem quatre a controlar...i de tots és ben sabut q per Patum...quan més busques algo, ho algú no hi ha manera de trobar-lo, qui no s´hi ha trobat, algún cop?!.."años atraà"!!!😂😂😂

Seguim...

Les Masses
Plaça Sant Pere

Les Masses...aquí de moment va de foc! i sin perdón!🔥🔥
Sempre m'han fet gràcia la figura dels Angelets, a la Patum infantil els hi trobava la gràcia, és normal...tots son petitioners!

A la Patum dels "grans" em sorprèn...però sovint és el moment d'anar a pendre alguna cerveseta, per fer passar la calor i fer un paron, i continuar en una estona!

Parlant de parons...



Ball de Turcs i Cavallets
Plaça Sant Pere Lluiment
Sempre els toca el pebre i pedre-me´ls, estàs més assedegat que res...i estàs pensant en la cerveseta freda de Cal Blasi, ho la Ginesta, de "toa la vida", i aprofites, almenys jo!!! Per fer les escapades de turno per reposar forces, també toca la "rutabaretos"...como noooor!!!!

Tot i haber-hi els Passacarrers...som així x aki!!! Hi ha sed sempre, gent!!! 


Els Nans, tant Nous com Vells, m'agraden...clar! 
Ballar....i alegria, emoció...aquella coseta per dins! 
Però mès que res alegria, i il.lusilo em donen...molta energy!




La familia...!!!! 

Actes...solemnes, i bugghhh!!! Els que els toquen fer als Administradors de cada any!

En les de Patums de Lluiment, q et lleves ben fet pols, no s´hi pot faltar per anar bé, i sovint tens convidats foranis...! et dutxes, et vesteixes més decent, cap a la Plaça, amb un sol que cau de cal deu, tothom amb ulleres de sol...és ben clar!!!!
I a fer el vermutillo...per seguir el dia i no perdre el to!😎


Administradors Sortint de
l'Esglèsia de Sant Pere
Patum de Lluiment


Altre figura present en tots els actes de la Patum, les parelles de diferents barris, q s´han casat aquest any i decideixen exercir aquesta figura, en un dels Passacarrers, va passant per cada domicili dels Administradors on ells ofereixen un refrigeri...però a l'endemà, la peineta, mantilla, modelet i som-hi, al tajuuu!!
I tots ben wapos i molt de goig! Tradicions...! 

Que ultimament algunes van canviant, molt poc a poc...de fet la vida evoluciona i la Festa també!
Joooo, crec q no em casaria con tal de no haver la possibilitat que per coses de la vida em toques fer d´Administrador...ja havia estat de la tropa de nenes petites que els acompanyen i en vaig tenir suficient...!!



Uns grans protagonistes, aquí el músics, junt amb molts altres, q treballen, més ho menys  a l´ombra... bé, ells està clar q a l´ombra: nooo!😊

A Ells se´ls sent, i molt i molt bé!
I ho donen tot, i ja és dir...perquè hi donen més de si mateixos, com es diria: suen la cansalada...com es pot dir de tots els col.laboradors i participants, més o menys a la vista de la Festa!

I si he oblidat algo important, ha estat involuntari ho he escrit tal com ho visc, i algunes estones fora de la Plaça, xq també hi ha una Patum fora de la Plaça, passes estones en altres bandes on hi ha Vida Patum: on vesteixen els plens, al reconet de la Dolceria Pujol, a la part de la Barana, que quan hi ets, xerrant amb tothom no estàs del tot pel que està passant a dins la Plaça, on serà sempre la Ginesta, q thi trobes a qui no has vist en tot l' any...com passa per Patum...l`altra Patum!


Preparativos!
Ja fa dies....!



Vestidors de plens recollint vidalba
...i amb il.lusió!!!😅
La Corona Nova de 
l`Àliga Infantil

Moltes Felicitats per la gran feina que feu! 
Feu que la Patum sigui més que una Festa!

És Vida!! 
Vida pura i alegría!!!

I el divendres, q serviria per reposar una mica, els grans...sempre acabes embolicat en
alguna festeta i plegant a les tantes...tot i que és el día de festa grossa dels petits!

L´especial Patum Infantil del divendres, tot i que ja comença a haver-hi més grandets que petits, que es queden a un pam de terra sense veure res si no els pujes a coll, tot i ganapies alguns...normaaaaal! 
No et queda cap altre, sino veus la carona dels teus nebots allà sota de tothom i et supera...i com nonoooo, també amunt i cap a dins la Plaça, tot i que a en Marc no li acaba de convèncer del tot i sho va mirant de lluny de moment...temps, només temps i de caaaap q se n´hi vaaa!!!😊

Cada papi es coloca el seu baby als hombros i anant fent!!! 
Però benooo, suposo q tots ho han fet, veeees!

Lo més preciós és la il.lusió q hi posen tots els petits en cada salt que fan, i en els assajos, com s´hi fixen, s´hi dediquen tots els dies abans amb el seu petit gran esforç...!!! Increible! 
Es duu dins, poster quedarà malament q ho digui...però va amb el gent del  berguedà...diria!!! I ara, ve quan m'afusellen...😓

Però tothom d'arreu està més que convidat a la Festa, sense ells no seria el que és, i tots els convidats q han vingut a casa han marxat més que satisfets i tant o més emocionats de veure i viure tot el què passa aquests dies a Berga!!!😊
I si han pogut, a l'any següent han repetit...així que GPS i cap al Berguedà!



Les Petites Masses.




La Comparsa de la Guita.


Deixem les new generations i anem al marro!!! 
Fire, fire!🔥🔥🔥
Desprès d´un sempre imaginat Divendres tranquilet...i mai aconseguit...res més lluny!!😶

l`ànima de la Festa: El Foc !!

Arriba lo bò!
Arriba la passió!
Aquell nervi q agrada i l`emoció q et fa vibrar per dins, de dalt a baix!
L'esgarrifança q et corre per l'esquena...! I tot el cos...
L'estòmag q es contrau d'emoció i de nervis i de ganes, de viure el moment!

Vestint un ple.
Emoció i nervis...i..!

L'emoció i el sentiment me´ls guardo, i no sé el perquè pels plens, seguits dels tirabols,(quan has estat de santissssima sort i has aconseguit un segon salt, és clar!!!)!!!!

És immens, és pell de gallina, és geni de dins, del fons, vida, i força, passió pura igual q la que poses en algunas altres poquíssimes coses!!! I et cau alguna llàgrima en algún dels tirabols...sense voler.

És estar-te cremant l'esquena amb un petard d'un altre ple q t'està travessant el mono, la camisa i la samarreta...tu sents la cremada a la pell i continues el salt perquè no renuncies a deixar-lo a mitges, ni somiar-ho!!!!

Amb lo qualoooo...!!! duràs tot l'estiu un pegat de vena i esparadrap a l'esquena, per cuidar-te la cremada que t'ha quedat, amb un mal de nassos...però  tu has acabat el salt de ple i els tirabols sent la persona més feliç del món mundial, sentint per dins lo que només pot sentir, em sembla, un berguedà quan salta de ple i de cor, sentint i vivint, i això seeehh, amb un acompanyant com deu mana, amb uns quans salts a l'esquena i un bon parell de dallonsis!!!


Salt de Plens
Plaça de Sant Pere

Sobretot, quan ho vares fer als quinze anys, per primer cop, a la Patum dels grans i sent   l´últim ple que van vestir...
Vaig pujar les escales cap a la Plaça i sentia el cor bategar...a la gola i a l´estòmag!
Cada cop ha estat igual...però sense la...nose, innocència o virginitat de la primera vegada!


Vestint un ple.


Quina felicitat tant extrema per deu! 
Quina emoció...i que no puc explicar amb paraules, de fet, tot i que m'enrrolli i foti biblies de collons!!!
Alhora d'explicar sentiments d'aquest tipus no aconsegueixo trobar les paraules...però si la pell de gallina, lémoció que em recorre per dins amb esgarrifances i l`estòmag encongit!


Salt de Plens
Plaça de Sant Pere


La Plaça...i la farola, lloc on són sempre les meves sisters...punt de trobada!!!

Aquí enmig, tu no tens ni la més remota idea d'on ets, d'on vas, d'on acabaràs...ho bé si és que acabaràs ho com!

Amb això vull dir que la persona que t'acompanya et té a les seves mans, i tu li dones tota la teva confiança...que és molt dir!
Jo no ho he passat mai malament, sempre, els anys que he saltat és perquè tenia bon acompanyant, i quan dic bon, vol dir q amb ell pujavem a dalt la Plaça i anant bé, baixavem  i acabavem fent una, o més cerveses, sencerets! Per acabar de celebrar la nit!




Aquí bé, quan el dijous vas ben arregladet... ja des del Passacarrers de Dimecres, mortal, mortal!!! Marededeusenyor, com et mata... caiem com mosquetes!!!
Perquè les ganes et poden i força anys acabes una mica abans d' hora...😋, cosetes q passen, les ganes, la calor, l´un per l´altre... i l'endemà un mal de cap de nassos! Ibu, al canto!

Però en llevar-te, i cap a la Patum de LLuiment, ja refeta, encara ho portes bé i estàs a full!
Gloria! És Gloria...i tanta Vida q et remou per dins...q estàs fet pols però és igual, ni te   n´enteres...només vas al so de la música i de l'embruix q et porta!

Però va sent el moment en què veus, en el cas de diumenge...s´acaba, i et ve un regust de peneta, i enyorament, com quan tornaves de colònies q tho havies passat tope bé!

Una sensació, q una cosa q vola i estàs guadint se t'en va...fins d'aquí un temps! 
Però tornarà, enyor, però torna, sempre! Dont worry!!

Has estat feliç, t´has alliberat de toooot, t'has carregat d'energy, has vist gent que feia temps que no els veies, has gaudit un munt, t`has emocionat i t'has deixat anar, way!

Això seehhh...necessitaras un parell de dies per tornar a trobar-te on fire! 
Però s'ho val i de troç! Has flipat!

Bona Patum gent maca!
Tots a Patum! Passseu-ho molt bé! I bon rollete!😉

Crec que us he afusellat prou...però com aquest blog no conto que el llegeixi ni cristo...
aquí m'esplaio...!!!😅😅😇
He de trobar la manera de "expandir-lo", 😂😂!!!!

Fins la propera mirada :*

pd.: No voldria que ningú expert i amb sang blava de anys i panys de moure´s en el tema de la Patum agafés aquest post-coment amb una intenció equivocada de voler donar informació o intervindre dins d'quest món.
Per això hi ha els experts i especializats en el tema i molt dedicats q ho fan molt bé, simplement ha estat un comentari, ho recull q més o menys m'agrada, sense voler donar dades de cap mena. 

I si he oblidat algo important, ha estat involuntari.
Ho he escrit tal com ho visc, i algunes estones fora de la Plaça, xq també hi ha una Patum fora de la Plaça, al lloc on vesteixen els plens, a la Dolceria Pujol, a la part de la Barana, que quan hi ets, xerrant amb tothom no estàs del tot pel que està passant a dins la Plaça!🙏😊

dissabte, 3 de juny del 2017

THATS LIFE...!  RESTART!


by: annna


PENSAR:
Ho...que no podràs! 
Ho...que no en saps!
Ho...que no ets capaç!
HO PENSAR QUE CLAR QUE POTS, SAPS I ETS CAPAÇ!
I QUE HO FARÀS.
I HO FAS!!!




by: recull Emmanuelle Guillouete

Hola, de nou...
Fa una mica de temps!

Weeiii!!!!
Aviso a naveganteeeeessssss!!! 
Qui no tingui temps, paciència, ganes, curiositat, s'admet xafarderia, seehh vengueee!, així tindreu temeta, ho interès en conèixer avui, algún detall d´una personeta que se n'han venut mil versions, podeu...GO OUT! No problemo! -:)

Areee, si!!! Come, on babies!

Han passat coses, la veritat és que me n´alegro...! 
He sobreviscut! i sóc feliç.
Tot i que ultimament no han estat del tot dolcetes...però si molt positives per mi.

Feia molt temps que no passava res a la meva vida...passaven els dies, amb molta rutina, i just ara he descobert el perquè de què una cosa pugui tornar a funcionar bé, ho començar a fer-ho mig bé, senzill: cal molt temps i molta feina interior!

I això era el que estava fent jo, recollint els troçets que havien quedat després d'una llarga tempesta, amb repetides remullades...

Durant molts anys no tenia temps per res, llavors, massa feina, massa coses rulant, problemes amb clients, amb la competència, amb els treballadors, massa pressing, massa responsabilitats, i que no em pertocaven gens...jo era una petita cosa viva i lluitant x lo seu, enmig d'una selva!

Era com una espiral que em va absorvir durant uns anys! I sense vida, nomes moments robats en cap de setmana per evadir-me ballant i tornar plena d'energia.


by: annna. New day. Oportunities. All days new gifts!

Me´n vaig sortir bé uns anys, em vaig esgotar del tot, ho vaig solventar. Net i polit!

I disconnect!
A ja, ara vivint una nova vida...la meva, nova vida! 

Ara, ja tot acabat. 
És passat. 
N'he après molt. 
I és en una caixa tencada i ben cuidada.

Aires nous, nets i sans...per ara endavant!

És passat i ara, tot més o menys a lloc, després d'un duríssim treball, no us ho negaré pas! 
Veia clar q tot aquell temps, que jo pensava que no estava fent rés de bò, aparentement...i, no era ben cert del tot!



by: arxiu facebook. autor descongela...la òstia! Desconeguda!!!

Ara tot és diferent, és vida, és llum, és passió, és pena, són emocions, és flow, sense subidones dels meus...tot foc, q ara ja no té res a veure amb temps passats! 
Ara hi ha equilibri, trankilitat, diàleg, soseg, transtorns...pau!

I qui em coniex de fa mil anys, ja ni mhi ha vist en estat "fereta on fire"!!!
I si ha stat així, q no ho recordo i us ben asseguro que es x recordar! 
És degut a un motiu molt més que justificatic...i també sap que en pokissim time el meu cuore, es massa tou per mantenir una situació de mal rollete!

Axiò seeeh!!! Una cosa que he descobert és que l'energía va cara i escassa!! 
Per tant és de llògica, no malgastar-la!

Això vol dir, que quan s'arriba el punt on es traspassa la santíssima paciència, i mil 
oportunitats donades...és, i forever: "sin retorno".
Per molt i de tot que hi hagi viscut! For survive!

La traïcó d´un amic/ga, company, familiar, parella, etc., .... 
L´engany calculat i disfressat.
El rebuig, ignorància, indiferència...
Tot!!! sense explicació ni motius, qualsevol, no tenen cabuda i més perquè prefereixo la veritat, tot i q faci mal, per davant tot... x acabar sent amics amb qui sigui i no tenir un mal record d´una cosa bonita.
Tot i que sempre dolgui una mica l'animeta...però és igual, a la cara i de dret! 
I´m a warrior!





by: blogspot.phtographers.com (ara desaparegut)

Dels últims anys he intentat apendre'n lo positiu per ser una millor persona, per mi mateixa i pel meu tracte amb els demès.
Que en pagues un preu car, almenys jo si, oitant!!!

Però, amb tots els meus defectes, tincs cosetes de puta mare, molt ways...i més, veient el meu entorn...encara n´estic més segura. 

Disculpeu i no ho prengueu en to pedant...un dels meus "dons" és la meva estimada manca d'autoestima...xo q ultimament anem guanyant ho "progresando adequadamente"! Amooooos! Un MBA! Conyeeee!!

Afortunadament he descobert que tinc poca o molta gent al meu costat, però molt bona!
Les he passat putes i qui més em pensava va desaparèixer, i en canvi les persones que mai hagués dit...i els estaré agraïda all my life, son les q van star x allà voltant, a veure q tal anava tot...i quan calia, doncs esuuu! 

I espero que ho sàpiguen...xq així en fred...soc més seca q un bacallà...tot i q he fet avenços a pasos agigantauuus, gent!!! 
Xo en petit comité, això seeeh!! Poc a poc...



by: arxiu Facebook

La vida, per casualitats, "el hombre y sus circunstancias", situaciones, influencies, altres persones de l´entorn, el nosqueperque,  i el karma...que segur q esta amagaet per algún lloc...passant cortes, el cabrito, ho no...!!!!
Em varen portar...per inèrcia pura a passar per uns moments i situacions, ni triades, ni volgudes, acceptades...però viscudes! I no me´n penedeixo, gens!

D´això se´n diu VIDA! 
És lo millor del món tornar a "sentir" i a ser "viva"...no ho canviaré per rés!

És el q vull ara, junt amb els meus lovers!
En quant algo/alguna cosa no vagi prou bé, serà "adreçat" cap una alta vida o direcció, no la meva...

Live the moment!!! Amb oportunities, seeeh, always, i moltes...!
La vida passa molt ràpid, i en un microsegon et pot canviar per sempre mès...i ho perds tot!




by: arxiu Pinterest, autor no remember...!

Bé, crec q ja que  m´he despullat molt més q suficient, però per això tinc el meu estimat i ara, una mica oblidat blog!
Que el pobre ha anat passant per totes les moves etapes...
És un amoret!

Ja ho vaig explicar al feis q intentaria q fos així...,que mha costat, mac@s...un colló!

Bé, crec que m´he passat un bon troç!
Però una cosa portava l'altra...miraaa! Això em passa sempre...!

Just en aquests segons i doubt de penjar lentrada....! 
Això ho escribia ahir nit, q vaig començar! 

Ja no doubt, sempre dic que el món és dels valents, també t'emportes algún bandau!... Però quan no ho era també rebia i no era feliç! 





by: me, annna! Pantà de la Baells.


Ara!!! Igualment, que com que el blog no el llegeix ni cristuuu! No poblemo...keep calm!

Fins la propera, q avui veig q va prou bé, els ultims dies teniem problems tècnics!
Us esperem a la propera mirada .*

-:)


dimarts, 1 de novembre del 2016

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la típica festeta q pertoca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar en cadira de rodes...no sé q hagues preferit, jo personalment. 
Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, l´esquiva subtilment!
A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa company. 
Son records. 
Nhi han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de l´enrrenou.



En algun  lloc daki deuen ser, o més amunt... he triat l´aigua xq és un espai I estat perfecte x mi i on em buido x dins I m´omplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens miren i cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! 
Doncs nooo: xiquet! Quatre nenes preciosos!

Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte que cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x aquests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.
Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn: la casa, fer de secre, nosatres  quatre impecables,  tapa impecable sempre, supertreballadora, pendent sempre del seu home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment: ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...en tenia una col.lecció infinita!

 


Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire, per anys i anys! 
La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 
amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador q evidentement no era cap santet, ni monjo de misa! 

Això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb ell, per al q fos! 
No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a aki la menda, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...ara cada 
cop més, més semblant a mon pare.


 

El què em dol més de tot és que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex, els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!. -:)
Haguessin stat d'allò més feliçosi eren dos nens i bessons...Somni pendent de mon pare!!!

Ell ja ho va intentar!!! Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes.. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. 
Fent un goig d´escàndol...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!

Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!
A la dreta i ros com un alemany, en Marc!
A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: calvados! 
Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 




 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar... et preguntes a què ve ara, aquests sentiments "retrògrades"...e inesperats, potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze, l'activitat era frenètica, a full tot el temps! 
I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! 
Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, altres escriuen poesia, navegava apassivada mirant blogs, de fotografia, lectures molt especially, he fet bijuteria, cosetes en joieria, en manualitats i customitzar peces de roba, i jo q pensava q no tenia paciència!!!!
I ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...
Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 




No ho sabia fins fa poc q sentia tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. 
A la gent aqtuests temes, o no els agraden, o no saben com agafar-se´ls x parlar-ne obertament, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyia, enel cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics I  també persones q taprecien i estimen molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 
A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps a preu molt alt i car amb gent q no ho mereix!



Ja per acabar...q va tocan! 
Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant, al costadet per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!

Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, amb els meus angelets q em cuiden allà on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bò o dolent, sempre s'apren, et fa creixer com a personett! 
I segui, ho intentar-ho,  pel mateix cami amb bons valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘



dilluns, 5 de setembre del 2016

RETROBADA

RETROBADA.

Hola estimadets, no se si recordareu...fa uns anys aquest blog funcionava més o menys regularment..

Així, com soc jo! Funciono, sense horari establert exhaustiu, excepte compromisos, obligacions, tractes, trobades, gestions, aficions, viatges, o altres obligacions varies, llavors soc o'clock, on time!




Bé, a lo q iba!.... He flipat en veure els anys q han passat des de lultim post al blog, uns tres...jo, d'aquests tres en puc dir q han estat uns dels tres pitjors de tota la meva vida!!!

També dels q n'he après mès i millor de tots!
Sempre q saprèn algo es abase de disgustos o dosties...pots triar d'ambdues coses! Si fa no fa com el fet d'aprimar se sense fer dieta, ni esport😜!!
Lultim post parlava de la primavera...ara stem a setembre...fot una calor asfixiant!


Per mi ha estat un estiu....com ho diria... Alliçonador! He sortit, força, he conegut gent, xq stava totalment aïllada i encara em dura i m'hi trobo còmode, aixo d'ara del rollo de sortir de la teva zona de confort, doncs eso...aixo estic fen jo...sortir-ne amb l'ajut de gent q fa mil anys q conec i m'han estes la mà molt generosament i els ho agraeixo amb tot el meu cor i altres  persones noves a la meva vida que d'entrada observen, vigilen, et ronden, fan algun apropament...lleu, pero el fan! Et proposen algun tipus d'aficio comú q tinguin amb tu...i tu q stas a la defensiva total t'hi negues d'entrada: jo x vergonya. Sempre!

Pero mes endavant tho planteges i penses q la vida son moments q passen i cal aprofitar i acceptes. Jo no soc conservadora, no tinc por a viure, viure una historia, un moment, un instant...ho prefereixo a tot lo que he perdut mentre he estat al banquillo veient la vida passar, no era la meva posició de joc habitual!

Seguint amb el tema caça i captura protagonista dels últims mesos: un parell de dies de xerradetes i de sobte desaparició del mapa, sense cap mena d'explicació raonable ni motiu q ho justifiqui...be, jo com crec q no es ni problema meu ni m'importa aqta persona continuo amb la meva vida tranquila i calmada dia rera dia!
Per cert q aquest estiu de calmada no n'ha stat gens: la family malalta, intervencions quirúrgiques i complicacions varies tot alhora...pero la festa ja em va! No problem!😉!
Pero aquests fets s'han anat repetint...llavors ja et planteges q el problema realment es teu i lhas de gestionar be i resoldrel...xq algun daquets personatges si q et toca mes enllà q la façana q portes, mes q res xq jo soc legal i sincera x naturalesa i em fot mandra anar x ahi amb montatges personals xq no m'afecti res. En mi, lo q hiha es lo q es veu...a les bones de puta mare...a les males: out of my life, puerta! I jaaaa!



Aixi q ara q be l'hivern i dona x entretindret ja tindré feina, una mica mes x intentar esbrinar quina es la qüestió o sensació q creo o dono als xiquets xq no s'apropin ho quan ho fan surtin fugint sense donar ni una sola explicació.
O bé et tractin tant bruscament, o fotente canya, com posante a alguna mena de prova a veure fins on aguantes andanades i gracietes....espècie de repte o distracció en moments daborriment🔥🔥🔥!!!
Aixi tare distreta i continuaré amb el meu treball interior, molt mes important q aquesta parida, evidentment, pero esta clar q tambe forma part del dia dia i tard o dhora et sents atreta x algu.

Espero anarvos explicant cosetes...sense tant de rollo com avui!!! Q tampoc es tracta d'això, clarìssim! I tambè hi haurà altres temes i histories...com sempre! Us hi espero!😘😘




dimarts, 14 de maig del 2013

TARDA DE PRIMAVERA



Estem a maig, primavera.
Tot es verd. Vermell. Groc. Blanc.
Olor d'estiu.
Escalfor d'un sol nou i radiant.
Tot reviu... i també els ànims.
O això diuen...

Doncs jo sóc diferent, 
Amb la primavera em ve un avanç de l'estiu
I així un avanç de temps calorosos.
M'atabalen, prefereixo la tardor.
La calor tèbia del sol,
La llum decadent de la tarda.
Els passejos amb olor de terra i colors.



Ja se que no es lo habitual,
Però si fa calor jo desapareixo del mapa!!
Buscant la fresca de l'arbre imponent.

Primavera, temps de colors per donar llum a l'ànima adormidaer l'hivern.

Fins la propera mirada,

annna :*:*