dimarts, 1 de novembre de 2016

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la tipica festeta q per toca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar n cadira de rodes...no se q hagues preferit, jo personalment. Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, lesquiva subtilment!
A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa companyia. Son records. Nhi Han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de lenrrenou.



En algun  lloc daki deuen ser, o mes amunt...he triat laigua xq és un espai I estat perfecte x mi I on em buido x dins I momplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens  miren I cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! Doncs no: xiquet! Quatre nenes precioses!
Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte q cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x a quests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.
Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn 
la casa, fer de secre, no tros quatre impecables,  wapa, supertreballadora, pendent sempre del seu 
home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment:ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...colecció infinita!

 



 Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire,  per anys i anys! La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 
amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador
q evidentement no era cap santet, això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb 
ell, per al q fos! No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a la menda en  aspecte, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...


 

Em sap greu que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex,  els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!.
Haguessin stat d'allò més feliçosi eren nens i bessons...Somni pendent de mon pare !!!

Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. Fent un goig espantós...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!


Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!
A la dreta i Ros com un alemany, en Marc!
A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: clavades! Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 



 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa 
interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar! Et preguntes a que ve ara aquests sentiments 
"retrògrades" potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze,  l'activitat era frenètica, a full tot el temps! I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, jo tb abans, altres escriuen poesia i ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...
Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 




No ho sabia fins fa poc q sentit tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. A la gent aqtuets temes,
o no els agraden, o no sabentcom agafar sels x parlar even oberta entertain, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyiaa, en
el cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics  I persones q ta precise, tagradin i algunes testimes I tambe per altre banda taprecien, i testimen, molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 
A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps molt preu at amb gent q no ho mereix!



Ja per acabar...q va tocant! Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant a,b a,or et per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!
Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, Amb els meus angelet said q em cuiden alla on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bo o dolent, sempre s'apren, et
fa creixer com a personeta! I seguir pel mateix cami amb bons  valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘



dilluns, 5 de setembre de 2016

RETROBADA

RETROBADA.

Hola estimadets, no se si recordareu...fa uns anys aquest blog funcionava més o menys regularment..

Així, com soc jo! Funciono, sense horari establert exhaustiu, excepte compromisos, obligacions, tractes, trobades, gestions, aficions, viatges, o altres obligacions varies, llavors soc o'clock, on time!




Bé, a lo q iba!.... He flipat en veure els anys q han passat des de lultim post al blog, uns tres...jo, d'aquests tres en puc dir q han estat uns dels tres pitjors de tota la meva vida!!!

També dels q n'he après mès i millor de tots!
Sempre q saprèn algo es abase de disgustos o dosties...pots triar d'ambdues coses! Si fa no fa com el fet d'aprimar se sense fer dieta, ni esport😜!!
Lultim post parlava de la primavera...ara stem a setembre...fot una calor asfixiant!


Per mi ha estat un estiu....com ho diria... Alliçonador! He sortit, força, he conegut gent, xq stava totalment aïllada i encara em dura i m'hi trobo còmode, aixo d'ara del rollo de sortir de la teva zona de confort, doncs eso...aixo estic fen jo...sortir-ne amb l'ajut de gent q fa mil anys q conec i m'han estes la mà molt generosament i els ho agraeixo amb tot el meu cor i altres  persones noves a la meva vida que d'entrada observen, vigilen, et ronden, fan algun apropament...lleu, pero el fan! Et proposen algun tipus d'aficio comú q tinguin amb tu...i tu q stas a la defensiva total t'hi negues d'entrada: jo x vergonya. Sempre!

Pero mes endavant tho planteges i penses q la vida son moments q passen i cal aprofitar i acceptes. Jo no soc conservadora, no tinc por a viure, viure una historia, un moment, un instant...ho prefereixo a tot lo que he perdut mentre he estat al banquillo veient la vida passar, no era la meva posició de joc habitual!

Seguint amb el tema caça i captura protagonista dels últims mesos: un parell de dies de xerradetes i de sobte desaparició del mapa, sense cap mena d'explicació raonable ni motiu q ho justifiqui...be, jo com crec q no es ni problema meu ni m'importa aqta persona continuo amb la meva vida tranquila i calmada dia rera dia!
Per cert q aquest estiu de calmada no n'ha stat gens: la family malalta, intervencions quirúrgiques i complicacions varies tot alhora...pero la festa ja em va! No problem!😉!
Pero aquests fets s'han anat repetint...llavors ja et planteges q el problema realment es teu i lhas de gestionar be i resoldrel...xq algun daquets personatges si q et toca mes enllà q la façana q portes, mes q res xq jo soc legal i sincera x naturalesa i em fot mandra anar x ahi amb montatges personals xq no m'afecti res. En mi, lo q hiha es lo q es veu...a les bones de puta mare...a les males: out of my life, puerta! I jaaaa!



Aixi q ara q be l'hivern i dona x entretindret ja tindré feina, una mica mes x intentar esbrinar quina es la qüestió o sensació q creo o dono als xiquets xq no s'apropin ho quan ho fan surtin fugint sense donar ni una sola explicació.
O bé et tractin tant bruscament, o fotente canya, com posante a alguna mena de prova a veure fins on aguantes andanades i gracietes....espècie de repte o distracció en moments daborriment🔥🔥🔥!!!
Aixi tare distreta i continuaré amb el meu treball interior, molt mes important q aquesta parida, evidentment, pero esta clar q tambe forma part del dia dia i tard o dhora et sents atreta x algu.

Espero anarvos explicant cosetes...sense tant de rollo com avui!!! Q tampoc es tracta d'això, clarìssim! I tambè hi haurà altres temes i histories...com sempre! Us hi espero!😘😘




dimarts, 14 de maig de 2013

TARDA DE PRIMAVERA



Estem a maig, primavera.
Tot es verd. Vermell. Groc. Blanc.
Olor d'estiu.
Escalfor d'un sol nou i radiant.
Tot reviu... i també els ànims.
O això diuen...

Doncs jo sóc diferent, 
Amb la primavera em ve un avanç de l'estiu
I així un avanç de temps calorosos.
M'atabalen, prefereixo la tardor.
La calor tèbia del sol,
La llum decadent de la tarda.
Els passejos amb olor de terra i colors.



Ja se que no es lo habitual,
Però si fa calor jo desapareixo del mapa!!
Buscant la fresca de l'arbre imponent.

Primavera, temps de colors per donar llum a l'ànima adormidaer l'hivern.

Fins la propera mirada,

annna :*:*

dimecres, 24 d’abril de 2013

METGE





Hola de nou,


Com està provant la setmana?!?!?!
La meva està sent un rollo!

No faigs els deures, no em concentro... estic absent i em costa parar atenció a petits detalls que fins ara no tenia ni idea que requerien atenció per tenir-los presenta.

Vaig fer una visita al meu metge de capçalera... una pèrdua de temps!! Està més pendent de la seva jubilació que dels malalts! Per no entrar en detalls escabrosos per ser el lloc on ens trobem.
Mai li he mostrar ni tingut massa confiança, de fet

Si és un pur tràmit encara en surts ben parada però si la consulta va mes enllà estas totalment desamparada.
No surts amb cap diagnòstic, diguem-ne: adequat. Tot es redueix a vanalitats sense cap relació amb la dolència que t'ha portat a fer la visita. 
Ès com viure una estona kafkiana durant un dia normal i corrent.

Estem obligats tots a tenir mútues d'assegurança privades per sentir-nos ben atesos???
O bé, espero a que es jubili i prego per tenir un bon substitut en cas que n'hi posin algun... O penso amb positiu i amb paciència, anar provant sort amab les visites i esperar que algun dia en surti aliviada i tranquila.

Suposo que els últims canvis financers i socials no ajudaran massa a la millor gestió sanitària.

En resum, no tenim opcional... be no masses! Crec que toca aguantar-se i demanar salut per poder evitar aquests tràngols.

Fins la propera mirada,

annna -:)

dissabte, 20 d’abril de 2013

UN MÉS







Hola a tot@s!

Ha arribat la primavera i amb ella el meu aniversari... ja fa uns dies, el 21 de març.
Ja sóc gran!
En faig quaranta-set. 
A vegades em demanen l'edat i he de pensar... quants en tinc?!?!?!
Deu ser el meu estat de nirvana permanent que fa que no ho tingui massa clar.
Em fa l'efecte, almenys en el meu cas, que passen els anys però no es marquen barreres en cadascun d'ells. Jo potser vaig fer un punt i seguit al fer els quaranta, però en positiu, ha estat una bona evolició... gens traumàtica. He de fer esment en que no vaig patir cap mena de crisi, igual que tampoc la tinc en aquest últim aniversari.
De fet, mai li he donat importància al tema de l'edat. He estat rodejada de gent molt més jove que jo i n'hi han de més edat que la que em noto jo.
Està clar que el tema de l'edat és tant relatiu com la resta de sentiments inherents al ser humà, tot és qüestió de saber encaixar i digerir per poder continuar endavant amb l'experiència adquirida, viscuda.
Continuar amb il.lisió i energia per viure el dia a dia i ser feliços, nosaltres i els del nostre entorn.
Un any més, un dia més. Amb il.lusió. Donant gràcies.

Fins la propera mirada, be happy!

annna :)