Moments del meu petit Món! annna
dimecres, 29 d’octubre del 2008
The return...
dissabte, 25 d’octubre del 2008
Múltiple personalitat....?????? o NO!
Tranquilitat...o suposada Tranquilitat
foto des del balcó de casa
Hola amiguets:
quin paissatge,eh!!
Això ès el què veig depend de la temporada de l'any des de casa quan faig el cafè amb llet al matí quan em llevo.
També veig tots els enlairaments i despegues dels voladors, Santa Maria de Queralt, La Figuerassa... en fin tota la serralada, una passada!! i si és un dia assolellat és impressionant!!
Em van dir, hi ha una tranquilitat, una pau, estaràs més bé... jo per la imatge no en vaig tenir cap dubte... i després del veure el pis, que està molt i molt bé, vaig di que si. Il.lusa de mi!!
vaig tardar poc temps a comprovar, que això que tant sols era una il.lusió!!
Quan stic mig adormida penso que són al.lucinacions:
1ª.- al.lucinació: un gall q desorientant horariament canta a quarts de tres...amb això monta un concert amb la resta de galls del barri...
2ª.- al.lucinació: a quarts de sis, els treballadors de les dues naus industrials, que són just sota l'habitació on dormo arriben, cadasqun amb la seva música preferida,no els questiono gens el seu gust: bachata, ska, reagee, etc, això a tot volum, ressonsant a tot a la plaça amb lo qual agmenta el so.... ah i comenant la jugada de la nit que acaben de passar sigui quina sigui eh! xxx
3ª.- al.lucinació: m'oblidamava la més flitant de totes!!! una casa, en la que en els baixos hi ha tot un zoo instal.lat: porcs, anecs, galls, gallines, gossos, i tot això amb els seus sorolls habitulas i OLORS, i CRITS, a totes hores...
QUE SON SORDS AL BARRI DE LA CREU????? em pregunto? o sóc jo la única que ho troba estrany aixó?
4- al.lucinació: i aquells paramotors que sentens els dissabtes a primera hora del matí que semble que els tinguis dins mateis de l'habitació!!!!! ara, és clar tothom té les seves aficions, es deu haver de respectar, encara que et fotin el mati i la migidiada enlaire!!!!!
Rés d'al.luciacionsssssss SON ELS DEL BARRI QUE SÓN SORDS O NO HI VIUEN!!!!!!!!!
Aquí ja stic segura q de tranquilitat rés de rés i incompatible amb els meus horaris d'aquell moment, q realment no se'n podien dir horaris xq no en tenien de fixes: resulat un desastre; no dormir.
Ara el que em pregunto és si estan millor els que viuen al mig del passeig de la pau, o altre carrer de Berga, amb condicions normals: vidre de doble aïllament, amb les botigues i tots els serveis, contenidors, bústies, etc. a sota a casa o bé es que estem al "tranquil barri de la creu" que si no tens cotxe senzillament, et fas fotre!!!! serveis, al poble, contenidors a 1o minuts caminant i, i, i res més...!aixó si el preu del rebut de la contribució és el mateix, eh, no us penssessiu que siguin solidaris!!!!
Dubte difícil de resoldre, fa dies que hi estic barrinant, ja veure com acaba!
Ja us en faré saber el resultat.
ciao coleguilles
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Misión CARRERAS a Puerto Rico!!!
Hola amiguets:
Com q últimament he canviat costums, ha aparegut el Facebook a la meva vida, també anomenat feisbuc, entre ntres.
Doncs, resulta que hi ha un noi a Puerto Rico, en Tony Carrreras, que ha decidit "reunir" la major part de persones del MÓN MUNDIAL que porten de cognom CARRERAS....flipeu!!
Ei, que la trobada s'escau del 19 al 24 d'agost del 2009, jo si estalvio encara puc fer un cop de cap!!!! i allargar-ho uns dies i convertir-ho en unes hollidays, ja ha fet extensiu q farà tot el possible per poder afalagar a tota la gent que s'hi vulgui apuntar...no sé si s'ha rumiat ben bé la feinada q aixó li comportarà, xo és una pensada molt lloable, ja que jo sempre em queixo que a l'únic lloc que troba moltes famílies que es diuen Carreras és a la illa de Menorca.
Bé la idea m'atrau, el país també xq ja feia temps q el volia visitar, l'unic és el mes, que l'agost lo millor és quedar-se a casa amb la piscineta inflable i la tumbona a la terrassa, xo està clar que no tothom pot triar-se els dies que pot fer les vacances, i encara que les pot fer,xq senyals que està treballant i actualment és ja complicadet.
Ja us aniré mantenint al corrent dels meus sis o noos, xq jo sóc així...xo vès q hi farem!! tot té el seu punt interessant, vull pensar!!Fins aviat! no us oblideu de mi, eh!jo no us oblido!
diumenge, 5 d’octubre del 2008
"pal mercao a vender el pescao!!!"
1.- Anell en forma de còn amb cor verd viu
Hola amiguets/tes:
És diumenge tarda, ja he anat a caminar, ja he fet cafè, festa del bolet, llegit el diari... fins la tarda la festa de la cremada de la falla, ara tocaria migdiada !xo mhi resiseixo!
2.- Combinat multicolor boletes ceramica, molt llarg
Aprofitaré per què veieu el que faig a estones , "cosetes" que tinc x aki, n'hi ha alguna de "diferent", peró el món està fet de manera que no tot agrada a tothom així només en que us faci passar una bona estona ja em sento pagada!
3.- Brotxe en forma de flor aplicat a samarreta bàsic
4.- Collar amb cadena de metall daurat or vell, cinta de cas color marró, cadena prima, flors de ganxet i aplicacions de cristall color rosa i petites peces de metall
5 - Collar tonalitats negres, cadena eslabons plata clara, amb pom-poms color negre talla xxl, aplicacions de cristall pedra color blanc, i cristall pedra color negre,s'afegeixen peces metàliques metall plata vella combinada amb plata clara, finalment cinta de ras color negre.
anna-carri.blogspot.bom
***Anirem canviant les fotos, els temes i els detalls, també intentarem a millorar la qualitat de tot, en especial la de les fotografies (no estaven destinades a això,la veritat!!) i si teniu alguna suggerència, no us talleu gens, ens feu un escrit i ens ho feu saber, ok!
annna
Cangur de l'Oki per delegació! i encantaaaaada!
Una altra aventureta que no va de...almenys d'esport ni parapent, ni bicicletes
Desde divendres nit que ens fem companyia un gosset encantador i rabiut i jo, l'Oki, en teoria li faig de cangur xo crec q és més una relaició meva d'enyorança i a ell xq no li toca cap més remei!!!!
L'Oki té fama de rabiut i cridaner, de fet és certa, xq la seva senyora mestressa li deixa fer de tooooooot, je, je xo ell que és molt espabiladet ja sap amb qui pot fer-ho i amb qui no. Divendre nit vam fer aquest gest. Vam arribar a un acord comú i tot perfecte.
****FOTO DE L'OKI:NO DISPONIBLE DE MOMENT.S'ESTA "ACIKALANT" PER L'OCASIÓ, JE!
(aixo ho dic jo no la Sara,eh! segur q em fot patada al culet q tinc!!!!!!)
El dissabte la matí, una estoneta va estar sol, ja toca de tant en tant!!!tots necessitem la nostra intimity... i a la tarda a caminar, fet molt desconegut x ell i molt oblidat x mi. Ens va anar molt bé als dos, fins la 1ª Maria, ens va tocar l'aire, es va endur tot allò lleig i dolent que tenim al caparró i vam tornar molt més contents i lleugers.
A l'arribada Oki ja stava més content, havia arribat sa mestressa, xo la pobre estava tan feta pols de l'estada del cap de setmana extenuant, estava rendida i fins i tot l'Oki se'n va adonar i no va fer massa rebombori.
En fí, que durant la setmana penses en el cap de setmana el que faràs i al final tot diferent, capgirat, interessant i divertit però res del que tenies planejat, en aquest cas, un aniversari, uns 42' anys, i un sopar amb AMICS. Per mí fantàstic improvisar xq no soporto la monotonía, xo no pas per a tothom, jo ho entenc també, eh!
Fins aviat Oki i Sara! :)
petons
dissabte, 4 d’octubre del 2008
" classe de persones o persones amb classe ^ , ^ "
** exposició contemporània Amsterdam 08
L'altra dia, en el post anterior no només em referia a temes d'stètica, moda o imatge, nooo...anava més enllà, però el que havia anat més enllà era el contingut, i comentari del post :):) així que ho vaig deixar per un altra dia.
La classe, com a persona, com a individu, i més en l'actualitat, també costa decidir si l'hem adquirida en néixer, o l'hem adquirida amb una educació exquisida, o amb una bona feina que ens aporta un fons econòmic que et pot aportar: cursos, masters, i cultureta sobre temes de protocol, educació en altes instàncies i demès. Però alhora de tractar amb el dia a dia i de tu a tu on és la classe?la honestedat? l'estil?
Ens pensem que amb calerons i una disfreça cara ja tenim l'estil!! Si, si com si fos tan fàcil!
**caleta "es canutells" Sant Climent (Menorca)
L'estil és saber "estar" a tot arreu, amb tothom, no desentonar en cap lloc, ser suficientment honrat per no creuar la línia que marca "el lado oscuro", i a sobre fent creure a l'altra persona que és tot idea seva i fantàstica. La classe està en sortir d'un lloc i dir, si senyor, he aconseguit el que volia sense fer mal ningú, sense trepitjar, venent-me lo just i continuar podent mirant-me al mirall, i continuo sent la persona minimament honrada, que intenta seguir així.
Saber-se posar el mocador de l'americana ben posat,com els caballers d'abans!! i no els dd'ara que utilitzen aparells elctrònics, la feina, l'stress, el viatjar molt, etc per amagar-se, enlloc de mirar un mirall.
** Jardins Keukenhof Holland 07
annna
dijous, 2 d’octubre del 2008
la classe, l'estil , s'hi neix, és innat o s'adquireix?
Ja anireu veient q dormo poquet, però em cundeix, eh!!!i mentre esperava la son, mha vingut al cap un fet que m'h passat aquest matí fent un café, dels molts que acostumo a fer durant el dia.
Doncs a "lo que iba" avui matí he coïncidit com molts, cops al Mikado amb una noia, q sempre va super arreglada, de dalt a baix, top ten!! i avui ha sortit el comentari que diu: "Ai avui no vai bé,aquesta samarreta em va costar 10 €!!,els cabells, etc.," doncs estava way i jo no me he adonat de tot això i, la veritat no sem solen escapar aqtes coses...
Ara seriosament, el que vull dir jo és que estic convençuda que l'estil, la classe, és una cosa que els nostres pares ens deixen, ens donen quan naiexem, entre moltes altres. Jo tinc tres germanes molt guapes i nois: no sabeu pas quan tens 17 anys de tot el que has de has de tirar perquè et mirin!!!!!!És broma, xo jo ho vaig crèixer així, creieu-me.
*******:) :) Bé, ara vull veure quans comentaris hi han a aquest post,je, je,je!!! xq el personal que m'emvolta es pensarà que se men va l'olla, tot i que no us equivoqueu del tot, xo soc una tia multitemàtica i tot terreny, amb els anys m¡han fet anar tornant així.
annna