Què vull ser de gran....!

Hola amiguets:)

Com stem? i com us va tot? he anat veient que deu ser complicat accedir als blocs, xq a mi em deixen el recado o em comenten si els ha agradat o no quan ens trobem x carrer...hauríem d'anar-ho fent més accessible x aquells que no són "adicts"....bé, jo "nivel de usuario,eh"!!!!

Ara vaig a lo del títol,pensareu que a vegades se m'en va l'olla, nooooo! Soc jo que la deixo marxar, airejar-se i tornar, si pot ser amb idees noves i oxigen x poder continuar endavant!!!!




A mi em té intrigada, x dir-ho d'alguna manera , encuriosida el fet de veure què acabaré fent, ja tinc uns quants anys...xo si em coneixeu sabeu que vaig començar d'hora a fer coses de gent gran i ara x lògica ( o no....) faig coses de gent jove.

Té el seu punt: m'agrada xq m'aporta energia, la joieria em permet deixar volar tot allò que vaig acumulant mentre observo cada moment del dia, q pot acaber ser una petita "joieta"....ara em conformo am bijuteria i la logística de joieria x moments peluts que no sé com fer-ho, vull dir coses tècniques i de formació.

No crec que acabi essent joiera... fent obres com aquestes dues peces de Philippe Sajet, quasi bé segur!






** Aquestes dues obres estan fetes entre 2003-2007.
Ja aniré ensenyat més cosetes...





** Usa material diferents, no sempre nobles, fusta, xò segur que no oblides una peça d'ell!!!
El de dalt de tot està fabricat amb or groc i quarç rosa.





Però en el seu moment, el fet de tot el tema de la bijuteria " a mida ", fa un temps em va servir x alliberar el coco i sanejar les meves emocions i ser més accessible: curiós!!!! Ah, i tot això amb l'ajut d'una amiga, la Txell, de La Seu, que em va obrir les portes de casa seva, de la seva family, entorn, i tota la ciutat (ultra-tancada generalment, per als forasters i més als mossos, com jo era en aquell moment). Jo no tinc res que dir, em van tractar meravellosament els urgellencs!!!! de fet m'enyoro d'aquell temps, bé d'algunes coses d'aquells temps...sobretot dels amics, de les xerrades sinceres i més fets d'aquells temps...sobretot dels amics que vaig anar fent per allà que vaig anar fent per allà.

A tots ens deixen triar el que volem fer de grans?, ho fem de triar? i al final aconseguir treballar d'això mateix... és afortunat el qui ho aconsegueix!
En alguna ocasió, ho saps xo no tens prou valor x llançar-te, per començar i per lluitar, potser xq ja vens una mica cansat de viure altres experiències: la il.lusiò et dona l'aire suficient per enfrontar-te a un repte d'aquest.




La natura sempre t'ajuda a esbargir-te i omplir-te d'oxigen...q fa falta x pensar!!!!!



Ohh: No tinc ni idea, ara mateix, de què acabaré fent: tornar a cal mosso, que dic jo....mmmm?

Ohh: Buscar feina políticament correcte de 9 a una i de cinc a buit?

Ohh: Llençar-me i pencar en serio en lo que m'agrada: fer una peça per a cada persona que m'ho demana, especial per ella, única i irrepetible, fins ara ha stat sempre així, amb amb materials gens nobles, això si!!!!! La pasta, és la pasta i el meu nivell tb!!!

Ohh: Marxar uns mesos fora: lluny, sudamèrica, austràlia, nova york, anglaterra, centreamèrica, àsia ....per aprendre alguna cosa i aportar algo del que he après. No tinc lligams i això fa que sigui lliure, xo tinc por i et coarta la llibertat, té nassos la cosa, eh!!!!!!!! Penso que encara he d'apendre alguna cosa més x aixecar el vol x uns mesos lluny de casa?.....lluny de Berga, no se si és casa meva!!!!! He d'afegir que tinc algun coleguilla x tots aquest llocs que he dit i això és jugar amb una miketeta d'aventantge!!!! L'he d'aprofitar, xo hi hauré de dormir més dies x creure-m'ho més.

Com diuen a ma segona casa, Menorca: ja es veurà, ja es veurà amb la calma!

En aqta foto estem amb la cati, la meva estimada coleguilla a Santo Domingo, no us o perdeu: al Jardí Botànic a la secció de Japó....aquest arbre és una espècie originària del Japó, no entenc com pot sobreviure amb la calor q fot allà, la veritat...!!!!!! aquí va anar just com no ho deixo tot i em quedo....fort, molt fort...xo la srta. cati ja es va cuidar d'agafar-me x l'orella i retornar-me a la civilització!!!!


**Cati, anna,"arbre centenari", República Dominicana:
Jardí botànic ,arbre japonès a 38ºC, i viu: kafkià!


**Vivència: durant tots aquest dies, d'aquest canvi de "decorat" van canviar, també la meva vida...espero q x a bé, us ho explicaré quan ho trobi!



Pel què no heu de patir és que jo continuaré donant la tabarra by intennnnnnet! o feisbuc o plaxo, o twitter o el que sigui.....si hi ha algun canvi serà d'aquí temps, ara em cuido i em cuido!! tot i que d tant en tant m'arriba algun "clatellot" q jo no esperava...xo això se'n diu experiència!!!!!!
Quants dubtes eh!!!! xo així el dia és més distret, a més dels "aconteixements bons i dolents" habituals del dia a dia....!!!!!!!!!!!

Ja, ja us deixo que teniu el cap escalfat i tot,oi!!!
Us vaig dir dsd principi que hi hauria de tot... i mireu, és just el què hi ha!



See you early, if it's possible!!! more kisssesss!

***En Pep Farràs ha fet aquestes fotos de margarites... mones, eh! té sensibilitat.

anna :)