Stan Friedman: paint street.Bonanit, amiguets, tots...
Ja veieu q hi ha costums q no canvien...fa un dia q em trobo mig bé, gràcies a l'acurada atenció d'un...."personatge"... xq es mereig q l'anomeni d'aquesta manera...en positiu,eh, si us plau! per la seva generositat...
Ara ja torno a veure-ho tot més clar, maco, fresc, lleuger, lluminós...i això q he stat a Marte uns quants dies "en reposo absoluto"!!!!
Estic contenta xq sóc molt mala malalta, i aquest cop, no em demaneu el perquè, he tingut la suficient paciència x deixar q anés passant tot...tots els "mals" angines, esquena, i un grip de regal!!
No he dubtat, no he defallit, no he pensat q era la persona més desgraciada del món, no he viscut aqts dies enfurrunyada i amb mal humor, al contrari...amb molta paciència...totes les coses necessiten el seu temps, eh Anna!!
Cherryl Malloney: earrings
-En temps, no massa llunyans això hagués estat motiu de la meva més gran desesperació i no ha estat així, xq hi ha moltes coses q m'esperen, d'aki uns dies, quan estigui bé, millor, perfecte, tornar a les rutines, on tots m'han trobat a faltar...q bé m'ha fet sentir això....ho sento! xo ho he de reconèixer!
I un cop enfili, q em costarà xq ara no m'aguanto dreta...les anirem fent, i també n'hi anirem afegint...mica a mica... amb això comto amb ajuda també...nedar, caminar, voltar per espais, algún biplaça... aire, oxígen...i el mar també: ja, imminent!
Walther Chen: brotxe, seda, pedra preciosa.
-És just el q volia dir-vos q em sentia afortunada x tenir gent q m'estima, q hi és, no fan la feina x tu, xq l' únic q la pots fer ets TU MATEIX...xo sempre va bé tenir un copet a l'espatlla...ajuda a arribar a la meta.
I jo m'alegro d'haver-me'n donat comte precisament arrel d'unes malalties...les coses no sabem mai com o xq venen, ja ho deiem amb un colegui l'altra dia! i és ven veritat. Et passa alguna cosa forta, i si no t'enfonses, segur q en surt alguna cosa positiva... jo stic en aquestes, ei!! xo en la de no voler enforsar-me x poder veure alguna coseta maca x pititona q arribi a ser, és igual!!! val la pena!
Us deixo dormir, jo ho intentaré: ja sabeu q comto ovelletes....ahhh! això és al feis...buff! lioooo
Ens anem trobant x aki...annna
:))))
4 comentaris:
Je, je, je...ja veig que entre el globus de medicaments, la fluixera de la febre i l'influxe de la lluna, has tingut un cop d'inspiració sentimental envers la vida i els amics....jejeje, els grips son traïdors i ens fan ser una mica nyonyus!!
Vinga preciosa, es millor que estimis la gent i et sentis estimada que no pas sola i abandonada, està mes que clar... però pensa que la gent ja hi era, eres tu que no la veies!
Un petonàs guapissima!!
Anna, potser si q ho he d'agraïr a la febre...tb al món del bloc...q et fa reaccionar, quan resula q altres coses no ho havien fet abans!!!
T'he de dir q la febre et fa veure, moltes i moltes coses, això si!!rarísssssssimeeeeees, bufffff!
gràcies x ser-hi!
fins ben aviat, pt
hola,fa dies i dies,.....no se....sempre penso que entre tu i jo hi ha quelcom pendent i si a vegades et sens sola, no t'ho creguis... sempre hi ha algu que pensa en tu....sigui per el que sigui, sovint estas a la meva vida i penso que algun dia tindriem de parlar, perquè et sento amiga.
Hola Mireia, m'alegro molt,i molt q hagis tret el caparró x aki!!!!
Tens raó, i ja fa temps, eh! xo crec q ho hem fet prou bé, baja com personetes civilitzades!!!!!
T'agraeixo (i no saps com!) les teves paraules...reconforten, xq jo penso el mateix...i des de fa molt temps.
No sé si tens bloc, ets artista, x tant ESTAS OBLIGADA!!!!!!!!!!!!!!!
I si no, amb un cafe, o sopar o el q sigui ens posem al corrent, q jo en tinc moltes ganes!!! De veriat!
Ah, i si no tens bloc, ja l'estas obrin ARA MATEIX, fes un foradet a la teva agenda, o sino l'Anna segur q et dona un cop de mà, és una "espasa" en tot! jo no domino gaire!!!
És q se't troba a faltar x aki!
pt
annna
Publica un comentari a l'entrada