Moments del meu petit Món! annna

dilluns, 1 de juny del 2009

COM HO DIC: SOC UNA PRIVILEGIADA! PER NO SEMBLAR UNA PREPOTENT, PER NO SEMBLAR UNA SOBRADA, XO ÉS QUE HO SOC!!! A VEGADES COSTA VEURE-HO, XO HO SOC!













Nanit amiguets: tal com diu la cançó si la vols suau, tendre, tot surt més bé, jo abans no era gens suau, al contrari, brusca, esquerpa, antipàtica, si calia, autista si em combenia (aixó encara ara...) i resultava que tot anava com el cul... al revés, jo deia que ningú em feia cas, que la gent no em veia, que "era transparent", que equivocada estava!, i el més fort és que el problema el tenia, i tinc jo...amb mi, i el transmeto a l'exterior i és clar els del meu entorn el reben,ves!!

NIK DUNBAR "EL TRISTON"

Estic una mica més contenta perquè l'he anat regulant, amb treball, amb tries de persones que no em combenien i no em feien bé, no m'ajudaven i potser tampoc sabien com fer-ho, que costa i molt si no hi has estat mai en aquesa posició tant "peculiar", amb gent que esgoïstament no saben veure com vius tu aquests moments tant durs, x tant no els interessa algú que està sempre trist i apagat....

Ai! I jo xq m'enrollo amb això si el que us vull explicar que m'he agafat amb un collar que havia fet par un regal i es fa espatllar, i per tant em tocava arreglar-lo, feia setmanes que corria per sobre la taula, no era res de l'altra món, xo si entretingut i complexe xo era molt maco, segona el meu parer i havia de quedar igual, també xq era per una persona molt maca!


Doncs avui m'hi he posat, amb empentes i treballs, no us penseu això de no dormir dona, óndia si dona, dec ser del grup d'artistes, pintors, escriptors, i demés personatges peculiars noctàmbuls, que produeixen més de nit q de dia, xq jo de dia ja us dic que no valgo un duro!


L'he acabat allá les 8 del matí, m'he dutxat, me n'he anat a esmorzar com una reina, faig relacions socials amb els avianesos, que m'han acceptat molt i molt bé, visiteta a La Roda, x no variar i em trobo la Roser de la Roda "muda" sense veu, de tant enrogollada que estava la pobre, cap a la farmàcia a buscar-li un remei...de pas a la Gestoria he saludat a la Eugènia que penca més que una mula de carga...i no té temps de fer ni un cafè amb el cul a la cadira...

.
Ahir vaig anar a veure la Mireia, déu quin genoll!! hi encara t'alegra el dia a tu, i fins i tot avui m'ha agraït amb un mail la visita i un ramet de floretes, q li vaig pujar per alegrar-li el dia, ella a mi!!!!!

I no sóc una privilegiada?
Tinc un bloger que em busca info per anar a Madeira i per fer un curs de parapent, i una petita escurssió, en tinc un altra a Italia que m'aconsella pobles als voltants de Venezia xq és caríssim i em diu tot un seguit de pobles propers i amb conexió amb tren x més facilitats, durant la Biennal de Venezia.

.

53° Biennale di Venezia - Blue Zone .
.
Sergio Davanzo
"The New Planeth"

.

.

-Aixó fora de Berga i a Berga i tinc un seguit d'amics i amigues que quan veuen que no vaig a l'hora ja fan mans i mànigues per que no em descantoni, la gran anna, la tonina, la gemma, amb les seves paraules, i son coneguts d'ara, no us penseu,eh, l'anna i la marga...tb no em perden de vista....vaja!!!!
.
I no sóc una privilegiada? Aqui, els de sempre, que estan contents si em veuen cada dia, i si fa dies que no hi passo ja pateixen...a veure que haurà passat...o com estaré, i els que tinc lluny, amb el mòbil que em marquen de prop si no contesto sovint, l'enric, peña, jordi...





Anells, arrecades, braçaletçs

collars, penjolls tot per les núvies,

i la cara que hi posen....un plaer!



Anell diví de núvia: brillant sencer engastat en platí-

També ho sóc perquè ara em puc dedicar al què m'agrada, amb el què disfruto, és difícil, però en veure la cara d'una núvia quan rep aquesta peça val tot el plaer del món que has patit en fer-lo.

En fi; soc una privilegiada, dins el què cap! i gràcies a tot vosaltres que m'hi heu ajudat a veureu, i a tu també, Domènec, no t'escaquegis colegui!
.

Apa que us he descobert tots els meus secretets....amiguets meus.....xo x això ho soui xq em discupeu els erros i el caràcter especial que he adquirit amb els anys i experiències...!!!
.

Soc una privilegiada i gràcies a la gent q tinc a voltant....a vosaltres!!! i xe haver-me'n adonat!

nanit amiguets:))) xD

.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Annna,
com va dir un dia el teu estimat Bruce:

"L'amistat t'impedeix relliscar en l'abisme."
Bruce Springsteen

N'hi ha de "mes millors", jeje, però no són del Bruce.
Nena, és que he trobat una web que tot són frases d'aquestes genials i de tots els temes que et puguis imaginar!
Apa, doncs, que la setmana segueixi sent tant positiva!
Me'n vaig a ca la Mire.
Un petó.

joan ha dit...

Es tot un plaer anna., si puc ajudar a algú soc immensament feliç.

Joan :-))))))

annna ha dit...

Hola Anna,bondia,jo tb he començat d'hora tot i no dormir gens, xo tinc el matí cronomtrat, miraré de passar x casa la Mire a la tarda una estoneta...i ja em passaras la pagina de frases cèlebres, ahir em vas deixar flashejada, dic i lanna, cada dia se supera més, wuaaau!!!
Records a la Mire!

Joan, encara que no tho pensis, estas fent molt més del que et penses, jo segons quines converses no les tinc amb persones que no conec, o bé q no tinc confiança suficient i amb tu, em sento prou a gust per fer-ho i això en mi, que em diuen "aranya" en algun lloc és prou a tenir en compte, moltes gràcies per les paraules, les canyeres i les d'ajut!

una abraçada forta!

annna ha dit...

Nois, us he de confessar que he allargat el títol del post xq típic en mi, amb les meves lluites amb els spais...l'anna ja sap de què va... he hagut d'allargar el títol del post i perquè em sentia una mica pedant dient el que deia: que em sentia privilegiada per tenir-vos al meu costat.

una abraçada a tots! pt

joan ha dit...

Conec molts pedants molts, pero cap ni un diu que es un privilegiat, i menys diu que te amics al costat perque de fet seria mentida.

Joan :-))

GEMMA ha dit...

Hola privilegiada!! No abandonis mai aquesta idea, ets una privilegiada, però jo també eh!! Jaja!! Tots om privilegiats i tots som la hòstia de macos. Petonets ben somrients

annna ha dit...

Joan, Gemma, si que he de reconèixer que ho sóc xq una bona part de la meva vida no me n'havia "assabenat" o almenys no n'era conscient, ara si. Bé hi ha algun dia que "patino" una mica xo ràpidament faig mans i mànigues per tornar i no perdre el fil, i continuar treballant, que en mi ja costa... xo tinc gent way al costat!

Un petonàs gegant a tots dos, i gràcies per viatjar per aki!!!!
annna:)