cala es canutells, menorcaHola,
Que tal va tot?
Jo, ja ho sé fa molts dies que no actualitzo el meu bloc, i això que aquest era un dels meus objectius: no deixar-lo abandonadet!! xo ha anat així, no estava en gaires facultats per entrar i explicar-vos coses xq tenia un atac
de vèrtígen béstia i havia d'anar agafada per les parets...buff!! quin mareig tant mal xinat!, no et deixa fer
res... xo res, eh! i amb això que el pobre bloc de "la mirada" s'ha quedat en stand by fins que he tornat a
mig funcionar xq ho trobava a faltar.
De fet no serà per una gran parrafada, ni per un contingut molt "elevat".
Jardí Kaukenhof, Amsterdam
.
Simplement, i per pura casualiat, aquesta tarda han fet una reposició d'un programa de "Entrelínes" de Tv3, ( www:hhtp://tv3.cat/entrelines) i m'ha cridat l'atenció: anava sobre si és bòtenir tv a casa o no, tenir-ne dues o tres, o cap, que els nens la vegin moltes hores o cap, per la parella i la família en general, si és una causa d'aïllament, o separació, i totes aquests qüestions.
Crec ques estava enfocat cap a la versió : no TV.
No havia cap entrevisat que en tingues, o que la utilitzes, alguns la tenien espatllada, dosificada, o a l'habitació dels pares, x així poder "controlar" l'audiència dels seus fills.
No s'ha entrevisat, almenys jo no ho he vist, que tb potser xq ja havia comentçat el programa, a persones que en feien un us "normal", simplement "normal" que crec que també pot ser... crec...
Bé, jo passo algun dia sense fer-ne massa cas, o bé la miro i no la veig, com diria d'una manera sincera...xq la veriat pocs programes criden el meu interès, i de canals n'hi ha un munt!!!!
Res, que només volia explicar-vos això xq m'ha cridat l'atenció, està clar que depend qui fa el reportatge en veiem una opinió i qualsevol altra abús n'és negatiu, amb això hi estic totalment d'acord, igual que amb el fet d"aparcar" els petits davant la tv, o la consola o la play o bé l'ordinador, qualsevol d'aquestes "eines", xo actualment mantenir unes normes minimament llògiques és certament complicat per part dels pares.
Bé, jo m'en escapo barat,no tinc petits ni adolescents a casa amb la qual cosa no tinc aquests problemes: internet, play, tv, etc.....
Està clar que tenir-ne i intentar acompanyar-los en el seu creixement és una tasca força difícil, fa falta molta mà esquerra, diplomàcia, exigència i paciència,crec... entre altres coses.
Un clip de U2 pels q no tenim entrada per anar a BCN el magnífic concert que segurament farán... i juntament amb els efectes especials que acostumen a acompanyar-los!
He estat buscant clip de U2 i estan tooootss desactivats, ni clips, ni concert...ens conformarem amb el cidi i anant fent que és lo que hay....que injust!!!
Ara amb el temps segur que ja trobaré la manera de passar-los tot i que estiguin desactivats "por solicitud"!!!!
Jolin, el Fuentes entre U2 i el Bruce ho atrapa tot, quina envejeta, sana!!!! qui estes al seu lloc, òndia!!!
Fins aviadet, espero que no hi hagi més "enredos" del tipus vertígen o semblants!!! són un rollasso, de veritat!! i a més t'aïllen del món mundial...
Una abraçada a tots/tes
annna
:))
.
10 comentaris:
Bona tarda bonica, i ben retornada!
Com molt be dius, trobar l'equilibri entre el "mai" i l'abús d'aparells electrònics en la canalla és certament difícil, però tot és posar-s'hi! Altre cosa és quan el progenitors decideixen que els aparells electrònics supleixin la seva feina o la del cangur...aleshores l'abús no és dels nanos, és dels pares.
En fi... me n'alegro de la teva millora i espero que tingui continuïtat.
Bon cap de setmana!
Ah, per cert, el video dels U2 no se t'ha insertat.
Hola Anna!
Si noia, si molts pares fossin un pelet més consciens, o responsables o tinguessin una mica més de paciència (cosa difícil, ja ho se) els petits, evidentment no estarien un munt n'hores davant aparells electrònics varis x distreures, no tots es dediquen plenament a cuidar-se'n i vetllar per ells, i els busquen aficions, ja que això implica tb sacrifici pels pares i temps i més paciència...
Una abraçada, queen!!!
anna:)
El Bono va ser ahir a la tarda (per sorpresa del Joan) amb una amiga al barri Gòtic. Va dinar a La Plata, al carrer de la Mercè; El cantant va entrar com un turista més en aquest establiment .
A La Plata, Bono va passar desapercebut durant l’hora que va ser al local. Només al marxar el va abordar un tiol, que, incrèdul, li va preguntar si ell era realment el cantant d’U2. Davant la resposta afirmativa, li va demanar un autògraf; el va aconseguir. Bono havia dinat i begut amb sobrietat: amanida La Plata (enciam, ceba, tomàquet, anxoves i olives), peixet fregit i vi rosat. Se’n va anar per on havia vingut; caminant, sense xòfer ni escorta.
Com ha de ser.
Joan;-))
Nanit
Joan, tens la gran sort d'estar sempre al lloc adequat i al moment adequat, això no ens passa a d'altres, que com a molt estem en algun lloc!!!
Felicitats per la troballa i per la teva intuició-casualiatat-tendència-contactes-etc, noi!!!!
Qui els tingués! és quasibé un do diví, je je je!
:)
El Fuentes hi va molt sovint per allà, casualitat anna, casualitat i..... be.......... lo que pensis es correcte.
Una abraçada
Joan ;-))
Ui Joan, és difícil saber el què penso jo, sóc imprevisible, ( l'anna ja m'ho ha comenat alguna vegada ) i és una de les característiques del meu caràcter!!!
Però està bé tenir contactes i saber-los utilitzar per motius en concret i aquest n'és un, no tothom sopa al mateix local que Bono, noi!!! tot un privilegi! ja m'agradaria sopar al mateix lloc que en Bruce, amb ús de contactes o sense, tu!! congratulations!
:))))
Anna et diré una xafarderia, ja que veig que t’agrada el Bruce (a mi tambe molt pero molt).
Bruce Sprintg sempre menja al restaurant Quo Vadis,al menys en les seves últimes visites. El seu vincle amb aquest local per a turistes ve de lluny, de quan s'allotjava al veí hotel Le Meridien de la Rambla. El Quo Vadis li quedava a un pas i allà se sentia a gust.
L'última vegada que va venir a Barcelona, Springsteen fins i tot va enviar un dels seus guardaespatlles a buscar el menjar al Quo Vadis per cruspir-se'l sense sortir de l'Arts: "Va demanar
steak tartare, crudités i risotto de llagosta", un cambrer li va servir a ell i a Patti Scialfa "sangria de xampany".
Plàcida nit
Joan :-)) (soc un cotilla, collons..)
Cotillaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!
Jo sabia que s'estava al Meridien, xq li agradava molt, ara fins el punt de saber el menú nooooooo!!!!!
Noi jo de tu em plantejaria la professió que tinguis i et dediquis a paparazzi...segur que et forres, amb aqt munt d'info que tens i molt més valuós els contactes que te la passen, wuuauu!!!
Publica un comentari a l'entrada