Alex i Marc, cinc anys.
Hi ha coses que amb el temps desaparèixen.
Hi ha coses que amb el temps creixen.
Milloren.
Augmenten i t'absorbeixen.
Vius per elles, són el motiu de la teva existència.
Ahir va ser l'aniversari dels meus nebots.
Jo no tinc fills. Per mi són el més semblant a uns fills.
Des que van arribar a la meva vida li han donat color i llum, i li han donat per sempre.
No son un fet de curta durada, temporal, amb un començament i un final, no.
Un somriure seu m'il.lumina tot el dia, i faig el que sigui perquè somriguin.
Voldria per ells una vida tranquil.la, planera, un futur feliç.
Suposo que allò que vol qualsevol pare pel seu fill...La veritat és que se'm fa difícil explicar amb paraules, el què sento per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada