Moments del meu petit Món! annna
divendres, 30 de novembre del 2012
DETOX
Aquesta paraula la utilitzem en el món de la bellesa, potser és on més la sentim.
Però no n'és exclusiva.
A mi m'agrada... desintoxicar!
Per continuar... netejar!
Per crèixer.
Per evolucionar.
Per caminar endavant.
Per renèixer.
Per aprendre dels errors.
Per respirar a fons.
Per un demà mes nítid.
Detox.
Fins la propera mirada,
sigueu feliços -:)
annna
divendres, 23 de novembre del 2012
FLUIXET AL COR
Mentre ho sento intento pensar.
Intento pensar mentre ho sento.
El cor em diu coses.
Les coses que diu fan mal.
Mentre ho sento intento pensar.
Ho intento mentre penso.
El cor em diu coses.
Les coses que em diu parlen fluix.
Mentre espero sentir el cor
Intento pensar.
Per crèixer i volar.
Fins la propera mirada,
Sigueu feliços -:)
annna
dimecres, 14 de novembre del 2012
RECORDS
Repeteixen.
Hi són.
Tornen.
Hi són.
Em venen.
Hi són.
Del passat.
Hi són.
No marxen.
Hi són
Viscuts.
Hi són.
Dia rera dia.
Hi són.
Amb aura.
Hi són.
Amb color.
Hi són.
Amb cos.
Hi són.
Cada dia.
Hi són.
Presents
Fins la propera mirada,
annna :*
dissabte, 10 de novembre del 2012
MIRALL
Passa un dia, passa una setmana, passa un mes.
Passa un any i així pot passar molt temps.
I mentre passa el temps nosaltres anem deixant enrrera parts de la nostra vida. Del nostre ser i de la nostra persona. De la nostra manera de fer i sentir.
Sobre tot, sentir.I així, deixant passar el temps i deixant passar hores de "sentir" a la nostra pell, anem vivint.
A vegades vivim tant ràpid que ens oblidem de sentir a fons, en primera persona, tal com cal.
Ens passa l'estona i nosaltres mantenim la nostra vida ocupada en milers de coses, procurem tenir-la sempre entretinguda i alerta.
Que ens passaria si en algun moment paressim i ens miressim al mirall, algun moment que no fessim res: aturar el rellotge i escoltar-nos el sentir?
Que ens diria el mirall?
Potser és per por a la resposta que no som capaços d'estar a soles amb nosaltres, mirant-nos de cara a cara.
`
Està clar que som lliures de viure com vulguem i triar la manera que més ens agradi... si ens ompla de veritat.
Jo amb els anys ho he après, no cal fugir o amagar-te darrera una pantalla de hiper-activitat per fugir d'una realitat que no t'acava de convèncer. És millor enfrontar-te a la teva realitat i entre tu i ella fer les paus de la manera més escaient.
Però està clar, la teoria és molt fàcil. Alhora de la veritat tot és diferent...!
Fins la propera mirada,
dimecres, 7 de novembre del 2012
GRÀCIES
He perdut una persona propera a mi.
Feia molt temps que estava malalta.
Ha lluitat, molt, contra totes les circumstàncies i fins l'últim alè.
Ha estat, sempre, positiva enfront la cruel realitat que l'encarava cada dia.
Mai, mai va dir ni una sola paraula de queixa, de protesta, de desconsol davant la situació desencoratjadora e injusta que vivia dia a dia.
Sempre tenia una paraula d'ànim i suport per tu quan estaves amb ella, que ja és curiós sent ella la malalta!
Sempre et regalava un somriure sincer i optimista en veure't.
Mai va deixar de lluitar per viure un dia més, un minut més. Fins l'últim segon ha mantingut la guàrdia enfront la seva guerra particular a la malaltia que tant temps l'ha maltractat.
S'ha apagat la seva llum i el seu somriure. La seva generositat i el seu optimisme.
Només em queda dir gràcies pel temps que ens ha regalat.
Per els que més l'estimen deixa un buit molt gran omplert de dolor que cargola l'estómac i et fa sentir abandonat. Només queda esperar que el temps endolceixi aquest dolor i arribis a acostumar-te a conviure-hi.
Només gràcies pel teu somriue.
Fins la propera mirada,
annna :*
Feia molt temps que estava malalta.
Ha lluitat, molt, contra totes les circumstàncies i fins l'últim alè.
Ha estat, sempre, positiva enfront la cruel realitat que l'encarava cada dia.
Mai, mai va dir ni una sola paraula de queixa, de protesta, de desconsol davant la situació desencoratjadora e injusta que vivia dia a dia.
Sempre tenia una paraula d'ànim i suport per tu quan estaves amb ella, que ja és curiós sent ella la malalta!
Sempre et regalava un somriure sincer i optimista en veure't.
Mai va deixar de lluitar per viure un dia més, un minut més. Fins l'últim segon ha mantingut la guàrdia enfront la seva guerra particular a la malaltia que tant temps l'ha maltractat.
S'ha apagat la seva llum i el seu somriure. La seva generositat i el seu optimisme.
Només em queda dir gràcies pel temps que ens ha regalat.
Per els que més l'estimen deixa un buit molt gran omplert de dolor que cargola l'estómac i et fa sentir abandonat. Només queda esperar que el temps endolceixi aquest dolor i arribis a acostumar-te a conviure-hi.
Fins la propera mirada,
annna :*
dilluns, 5 de novembre del 2012
HARD
Un dia corrent, el dia d'avui.
En surt un de tant en tant, costen de passar.
Un dia pesat. Un dia d'aquells que no són simpàtics.
Avui matí, amb el cafè amb llet a les mans, ha sonat el mòbil... he començat a entreveure que sería un dia difícil.
La trucada no feia preveure res del contrari.
Els pesats de Telefonica intentant fer-me canviar de companyia. Insistents.
A mig matí m'arriba un sms, si! allò que ara ja quasibé ha deixat d'existir, era la meva companyia d'assegurances, em comunicava que m'havien sancionat amb una multa de ràdar per un import de 300 euros, 150 si pagava ja i dos puntets de no res del carnet de conduïr.
Mentre estava dinant, toca el timbre, i era el senyor carter amb una notificació del jutjat sense cap mena d'informació que em pogués clarificar de quin assumpte es tractava... i jo ho desconec a hores d'ara.
Aquest tema queda pendent per demà, a veure si al Jutjat m'ho aclareixen, que ja em fa por i tot anar a aquell edifici tant lluent i bonic, però el funcionament és el de sempre...
Esperem que sigui una citació a un judici, retrassat, de la meva antiga feina...
La tarda ha estat més tranquil.la, sobretot perquè l'he passat tancada a classe i el tema no dona per més.
Ah, potser si que ha donat per més... estava vadant i resulta que estaven triant delegats de classe. El tema a mi no m'interessava gens ni mica i com a mi, em sembla que molts dels meus companys.
La profe ha arribat a la conclusió que el millor sistema de triar-lo era agafar la persona que coïncidia amb el dia d'avui, cinc, a la llista d'alumnes. I a què no sabeu qui era aquesta?? Doncs jo!! He baixat de la lluna de cop!
Més tard m'he assabentat que la profe ja havia fet alguna gestió... sospitós tot plegat!!
Més tard m'he assabentat que la profe ja havia fet alguna gestió... sospitós tot plegat!!
Aquí me les veig, delegada de classe. Em fa riure i tot, jo que era el terror dels delegats de classe quan era jove...
Cal veure-ho per la part positiva i és que serà una altra experiència nova a viure i és d'això del que es tracta sempre.
Ara ja sóc a casa. M'he preparat una infusió de roiboos boníssima. Tinc posada música que m'agrada, lo següent serà un bany relaxant.
D'aquesta manera intento canviar el tarannà del dia que he tingut cap a un final més plaent i agradable perquè quan penso amb els cent-cinquanta euros que m'acaben de cascar em ve una mala llet...!!!!!
Fins la propera mirada, sigueu feliços
annna:*
divendres, 2 de novembre del 2012
COLORS DE TARDOR
dijous, 1 de novembre del 2012
FEELing
Em recorre la pell, no sempre em passa.
algun dia, potser...
si estic de sort, ho sento.
Em puja per l'esquena i marca una ruta freda.
Em fa venir un calfred i una sensació de vèrtig.
Neguitosa i agradable a la vegada. Dualitat.
Quan m'apassiono per una cosa.
Quan veig quelcom que em fulmina.
Quan noto palpitar el meu cor. Ràpid. Accelerat.
Sento.
Escolto. Oloro. Visc. Comparteixo. Respiro. Parlo... Existeixo.
Fins la propera mirada,
annna -:)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)