INDEPENDÈNCIA, ART. 155 I XIPIRONS...!!!

ESTRANYES COMBINACIONS!
ESTONES APASSIONANTS!

Hola a tothom,

Us preguntareu a què ve aquest títol un pèl diferent per dir-ho d'alguna manera, tot i que aquest últims dies n'hem sentit de tots colors!

Doncs ve a què air, per divendres, estava amb els twins, en Marc i l'Àlex.
Els havia d'anar a recollir d'una festa d'aniversari on eren passant la tarda i se suposa havien fet una endrapada de #xuxeporqueries, típic dels aniversaris dels bollicaos pekes, tenen deu anys!!

Però en arribar, i dir per marxar, tothom stava jugant i esvalotat, ells van venir i sense dir res ni protestar... jo flipada! 
Però ja saben que tot va millor si van així, sempre hi surten guanyant...!!!😂😂

I així va ser, els vaig demanar si tenien gana... jo convençuda que em dirien que no!
I resulta que tots decidits em diuen que si, claaaar tieta Annna! Clar que tenim gana!!!
Doncs, som-hi i com tot havia anat rodadet i erem divendres, ja capde calia celebrar-ho: mandonguilles i burger, cadascun té els seus gustos preferits! Som-hi!

En Marc i l'Àlex.










Ja a lloc i a punt per les mando i la burguer...!
Ens varem entaular, i alhora de demanar em surt l'Àlex que volia xipirons, el tio!!!
Que de mandonguilles ja en menjava a casa i a cole!

I em pregunta: o a tu no t'agraden?? perquè sempre en demanes!!
Sempre em deixen flipaaaaà a lo way!!!💜💜
En Marc, tradicional, la seva burger!!

I araaaaaa ve el #momentoentrevistavajoelfoco!!!😓😓
Sense anestèssia i de dret...!!!!

Tieta Annna: això de l'article 155... ja ho saps que no podrem parlar català??!!!😑

Tieta Annna: com que el gobern ha posat l'article 155 poster que treguin als mossos i vinguin només guardia civils i aquells de color blau que piquen tant?!?!!!😑

I... ho saps tieta Annna, ho hem vist en videos ehhh!!! que ara a Catalunya ens podràn fer el que vulguin amb això del 155, i és que no entenc pas perquè tant manifestar-se per la Independència si ara resulta que ho perdrem tot i a col.legi haurem d'estudiar en castellà...no ho entenc!!!😑

I... saps ja que a Europa no volen a Catalunya com un país nou?!?!?!? 
Com ho farem si no ens volen enlloc... tieta Annna, això de la Independència m'ha agafat molt petit perquè no ho veig clar...

A torns, un i altre... i sense parar!!!!

I... així un munt impresionant de dubtes, queeeeè dubtes!!! Preguntes mès que llògiques i que els vaig intentar anar responen poc a poc, i de manera mig entenedora per ells, però no amb prou temps perquè l'ànsia els podia més que la paciència per escoltar respostes que els satisfecin!😓😓😓

Els intrigava el perquè la gent s'havia manifestat en tantes ocasions, faltant a la feina, posant-se en perill de rebre de la policia si ara resulta que, des del seu punt de vista no servia per res.

Ja els vaig intentar explicar que no era així, que tot això era un procés i calia un temps i no es veien els resultats bons d'un dia per altra, que calia fer tot un camí, que seria llarg i que potser no sempre seria tot fàcil.

Continuaven amb els seus dubtes, estaven francament amoïnats i els vaig preguntar a veure qui els havia explicat tot això i tot pleat del què m'estaven demanant, dient-los que moltes coses no eren certes, o bé eren molt exagerades i no tenien que creure tot el que els deia qualsevol... quasibé em moro, quan em diuen: a l'escola ens han passat videos de tot el que ha anat passant aquest dies!!!!

Tots dos, en veure'm la cara, ja em coneixen... van dir: no tieta.... però tot era per enssenyar-nos el que anava passant i que veiessim com ens tracten!

Bé, vull pensar que entre els pekes hi ha hagut tertúlies de les seves i del què han sentit dels grans, sempre tenen la parabòlica mode on, i d'aquí venien aquests mal de caps!!!

Aquí, ja anava de baixa el #momentobajoelfoco i jo encara tenia el meu plat de xipirons davant, sencer!😔
Que el soci Àlex, molt amablement es va oferir a menjar-se'ls ells!! I satisfet!!

Bé, crec que al final del sopar, els dubtes ja no eres tant dubtes perquè ja tenien clar que podríen continuar parlant català, de l'angles no s'en lliurarien fàcilment i no vindrien tancs per atacar-nos!

Que serem un païs LLiure! 
Sempre hem estat pacífics, dialogants, no violents, ni ens agrada, i esperem un futur millor per ells i per tots nosaltres!

Vaig arribar a casa mig tranquila perquè tot seguit vam acabar caçant PoKemons, altre vegada😂 de tots els jocs que tinc  seus al ipooone, pels voltants, per cert que en varem caçar un munt!!!👏👏 
Tot esperant a sa mare a buscar-los per anar a casa...!


Clar, també cal tenir en comte que la capacitat d'atenció en un tema quan tens deu anys no es pot dir que sigui molt elevada... però us juro que ahir ho va ser, just tot el soparet!!!! 
Que s'em va fer un pèl llarguet...

I jo mirava les taules del voltant, gent grant... i tot dèu a la seua bola... ni Indepència ni òsties!
I jo amb dos pekes de deu anys, suant la cansalada per poder aconseguir satisfer els seus dubtes, que no eren dubtes, eren quasi les mateixes preguntes que ens podem fer nosalres en una tertúlia: pregunta bomba: en Marc, escolta tieta Annna: si Catalunya és independent com començarà de nou si no té diners estalviats?!?! o si que en té?!?! Jo ventant-me!!!!!😓😓

Estimo als meus twins, són ànimes ansiososes de saber, més i més, curiosos, inquiets, nobles, generosos, sincers... i molt més!💜💜
Quina llàstima que la vida es cuidarà d'anar-los moldejant cadascun a alguna manera.
Només espero que resultin generosos, dignes i nobles.

Weeeiii!!!

No us penjaré pas un captura de pantalla dalgunes de les pantalles del Pokemon Go, shhhh!!!!

Ja seria la ostia!!😂😂

Pleguem, per avui... no ha estat tant instructiu com ahir!!!!

Fins la propera mirarda, .*

TEMPS DIFÍCILS!

REPRESSIÓ. INCERTERSA. INSEGURTAT. VIOLÈNCIA. I MÉS..

annna.

Per un futur amb un País Lliure per a tots.

II*II

Bon/a matinada... son les quatre i algo...

Ja torno a tenir d'amic a l'insomni, però ara em deixa dormir unes quantas hores, només que em fa despertar molt d'hora... ja m'esta mig bé, mica a mica ens posarem d'acord...!

I com a aquestes hores moltes activitys d'ambient no les pots fer, jo em dedico a fotre-us la bara aqui... si hi ha algú, ta clar!!!😉

Però aquest últims dies, ja fa uns quants, està sent massa intens per mi, massa bombardeig d'informació, companys de tota la vida que arriben a discutir per diferents opinions en el tema de marres de la Independencia, en un principi i que ha anat degenerant brutalment a unes situacions que trobo totalment abusives.

D'una alienació dels drets que tenim en un estat de dret com és una democracia (suposada, ara!) i que han estat vulnerats, ja un munt de cops per part del qui goberna Espanya amb l'afany de no perdre una part importantíssima del país que és Catalunya... 

I están veien que sense violència per part de tot el poble català que demana  pacíficament allò que vol i és seu.
I cada cop pren más força aquí, i a fora arreu del món i no ho poden amagar (que ho han estat fent i és el que voldrien continuar fent, i moltes més coses, és llarguissim aquest tema, apasionant i molt trist....!!!).

Imatges com aquestes, repetidas ja en varies ocasions.

I ja finalment, utilitzant indiscriminadament la violència gratuïtat per part de PN i GC.

Amb aquestes agressions, indiscriminades, repressives i gratuïtes, crec que l´únic que estan fent és aconseguir augmentar el nombre de persones amb esperit d'alliberar-se d'un estat que els està sotmetent a uns limits semblants a qualsevol república bananera, dictatorial i ancestral, per exemple com les de sudamèrica, o altres passos assiàtics, o per l'estil... que qui no se sotmet al dictador de torn veu les seves llibertats coartades ho derogades directament... i el fet és que en aquest país que vivim, formem part d'Europa, sii, sii, d'Europa!

Que el tema de formar part d'Europa, en si, de fet no sé de què serveix sinó més que per marcar-nos el pas i escanyar-nos económicamente amb objectius inabastables ja que no tots els paísos tener les mateases condicions  economices econòmiques, orígenes política    situacions socials, etc., ni mateix nivell de vida ni molts detallets més...!!

Si, a uns els va de perles... als eurodiputats! 

Que es treuen un paston de cal déu per no forte res de bó i estar uns dies a la setmaneta per allá fent reunions, que en el cas de Spain, no té cap mena de pès ni influència, però a ells si que els va bé el rollete de Spain a la Europa europea común!!

Esperança, és la paraula que em ve al cap, és la paraula, lluita, força i templança!

Per poder anar continuant amb el Procés cada día un pas més, més endavant, més aprop!

No sarà fàcil, ni un Procés curt, ens ho posaran tant difícil ho més com podran, però alhora estan fent crèixer de tots  nosaltres,  molt més la il.lusió, l'esperança, les ganes de lluitar i de voler aconseguir un País, el nostre: Catalunya i LLiure!

Un camí a recorrer.

Tots junto podem conseguir-ho. II*II

Nomès un detall, jo no m'havia caracteritzat pel meu fervor polític, perquè creia i vaig viure-ho on direct, lo que feia el poder que otorga la política en quan el tens davant i sense que ningú et controli.

Tinc l'esperança en algunes persones... en que no totes siguin igual com la morralla que s'ha anat donant d'alta els últims anys. Tinc l'esperança...!

Ja n'era força escèptica, no crec massa en l'esser humà quan té accès a diners i poder aliè!

I en viure-ho ben bé, dia a dia, en el canvi d'un gobern que se suposava era centrista i va ser substituït per un d'esquerres, i tothom contentíssim... jo inclosa!!!

Doncs, la decepció va ser més gran, si cap, en veure que en poquíssim temps estaven actuan igual o pitjor (tirant ben bé a un tapis de dresses), més aviat pitjor que el gobern sortnnt, ... que no ho havia fet pas massa malamant tampoc, però als pobles no es vota als partits, sovint es vota a les persones...!

Nomès desitjo, de cor que tot aquest preu tant alt de lluita, esperances, somnis, i moltíssim treball,  que s'està pagant, uns més que altres, arribi a donar el fruit que tots esperem: el nostre País. Una Catalunya LLiure!

Perquè anar a presó, ara aquests temps per ser acusat de segons quins delictes et recorda a l'Edat Mitjana, quan anys enrrera i no tants hi han hagut personatjes acusats, amb auto d'entrar a presó, hi han entrat dos dies, de lujuuu, la pasta que han robat ha desaparegut i ningú els ha tret la pols per rès...

Ahhh!!!! 

Axiò siiii.... hi deu haver un epidemia de malalties, morts naturals i accidents a la zona fan i lladremafiosa del gobern espanyol dels implicats en tots els escàndols de corrupció i demès, perquè hi ha un promig altíssim de defuncions... en molt poc temps. 

És un tema força interessant, per un investigador aborrit e inmune als dretans!

Continuem treballant per un nou País, nostre, lliure, per poder gobernar-lo nosaltres, per poder viure-hi i treballar com nosaltres decidim i el que guanyem quedi aquí per ser administrat i ben adjudicat a cada sector necessitat.

Així, neix i creix un País. 

I ho fa amb gent que l'estima i el respecta. Com tots nosaltres ho hem demostrat davant els enfrontaments, provocacions, agressions, presons, i tot el que ha ocorregut el dies passats... i esperança i tranquilitat per continuar el camí per tot el que encara queda.

Fins la propera mirada Warriors!! :*

TARDOR ?!?!

LO DISSSEN PERO NO LO ÈS...!!😊

 annna.

Hola, gent maca!

Som-hi altre vegada... tenia ganes d'escriure!

I no sé de què!!😂😂

Té nassos el tema... però sempre em surt alguna cosa ho altre!

El què si em té un pèl destrempada és això de l'encapçalament...la Tardor!

Ja fa dies que hi varem arribar, i fa dies que durant el dia fa calotte! 

Al matí d´hora i al vespre, rascaaaa! Vaiaaaa!!!

I amb això el què passa és que tot déu va fora d'òrbita, per no dir altres coses!

Sumant-ho a la resta de l'any... que ja hi anem de mena, per la feina, l'stressss, la pasta, els embolics que es monten i ens arriben així de rebot, les histories de casa que no t'en pots lliurar, buagghh, la vida...!!!! 

Que ens la compliquem!😔

Bé, jo intento no fer-ho, taaaant que esquivo només de veure-ho venir!!

La redueixo tant a la senzillesa i la tranquilitat que podrieu pensar que és aborrida... doncs nops!!! 

Geeeens ni mica! Gens! Ni un dia! Tots ben diferents!

Algún, que me l'agafo de break, per aïllar-me del món mundial, marxant a vora el mar, i ara sovint també a la mountain. 

Perquè quan currava i em "castigaven" m'enviaven a la Vall d'Aran i als Pallars, un càstig, es penssaven els "jefes"... i jo més feliç que un tornavís!!

annna

Espectacular ehhh!

Doncs així em passava molts dies "castigada" per allà aquelles terres precioses i algunes molt poc conegudes, i que els que vivien allà, molt amablement t'ensenyaven i t'explicaven històries i anècdotes, algunes ben surrealistes.

Jo contenta que m'anessin "castigant" per allà tot sovint, de fet encara ara no sé ben bé que els debía fer perquè m'apliquessin aquests "correctius"... però a mi m'estaven prou bé, i a més vaig tenir el gran plaer de conèixer grans companys de feina, ens ajudadem, sovint ells a mi, més que jo a ells!

No hi anava a pendre'ls cap cas, ni cap medalla, al contrari, a ajudar-los a guanyar-la i no volia el mèrit per mi... era seu, que eren a casa seua, al seu territori i s'ho guanyaven cada dia a pols, guanyant-se la gent... cosa que era molt difícil, no a tot arreu erem ben rebuts!!!

Ahhhh!!! Com sóc, quin cap... i ara estareu pensant, aquesta de que coi està parlant i de quina feina, doncs la feina, era mosso/a... que en diuen així a mossolàndia!

Hi vaig ser uns quants anyets, però questa historia és molt llarga i dona per una Biblia i els  Testaments, i potser n´hi afegiriem un parell més... ho deixarem per avui!😉😉

FB

Ho veieu com tot i no saber de què vull parlar acabo enrrollant-me un munt...!

I de fet anava de la tardor el tema... m'agrada,  molt! 

Junt amb la primavera són les èpoques de l'any que m'agraden més... i les que están desapareixent perquè les estem exterminant, destruïnt i carregant junt amb la resta del planeta!!!

Imperdonable i d'imbècils perquè penso que l'únic animal que ès capaç d'autodestruir-se a ell mateix és l'home... surrealista, però cert! No pararem fins a predre-ho tot!

A l'estiu més calor, a l'hivern menys fred, i quasi no hi ha tardor ni primavera...!😡

Haureu vist aquest escrit que he penjat..., venia una mica de lo de la feina, i de la vida complicada, etc., ...!

I que us explicava, ben convençuda, que intentava no complicar-me-la, almenys lo mínim possible!

Tot i que us he de dir, que en alguna ocasió sé conscienment que ho estic fent, però com m'atrau la situació, el moment, la vivència, que jo sóc de sempre: live the moment!!! 

Deixo de banda lo de no complicar-me i em deixo anar i visc el moment, sent conscient que puc llepar, però no tinc por, potser que vagi bé (a vegades), que no hi vagi (moltes vegades), i si és que no, ja ens curarem les peladas dels genolls, recollirem els trossets i n'apendrem per una altra vegada!

Pos esuuu...! Live the moment!

Però hauré viscut moments, sentit, i vibrat al meu soul... que és pel que visc!

Pura Vida!

No pots ser un "ensiam".

Ja vaig estar mode on: "ensiam" un temps per poder païr males experiencies, i d'anys de viure a velocitat match3, sense break, i de la vida, de tot se n'ha d'apendre i més de tot lo dolent que ens hagi pogut pasar.

Ho també, per evitar arribar alguns dies a no poder més i haber de fer in extremis una #escapadabreak, ho de convertir-te d'avui per demà en un #trekkiaddict, #runnigaddict, #bikeraddict, etc., amb tots els meus respectes, ehh winners!!!👍👍

Però tot es pot fer amb mida... no en plan #obssession, com està passant ara...

I que si tu no fas algo semblant ja ets un gat verd! Però que m'és ben igual...!!!!!😂

annna.Oxigen.

Ja taaaa!!! Que mhe ficat en un liuuuu!!!!! I no era la mesa intenció, jueerrrr!!!!

Amooooos! 

Que com sempre m'explico com el c...., el que vull dir és que cal aprofitar cada moment que et passa per davant.

Els addicts que acabo d'anomenar, gaudeixen fent el que fan...doncs oleeeee x ells!!

Jo ho respecto, el que vull deixar clar és que tots necessitem una manera de poder deixar anar tota la pressió que anem acumulant en el dia a dia, setmana, mes!!! 

I tots busquem una manera que ens satisfaci i serveixi!

Espero haver-me pogut explicar... i deixar-ho prou clar!

És que em passa una cosa... quan de cop i volta una cosa es posa "de moda",  a veure... que de cop la majoria que fa poc temps no ho feia i ara es un fan adicte i practicant em posa nerviosa, és un dir, ehhh!!! No és que m'amoini massa, em fa gràcia... perquè observo molt la gent, els comportaments, cada tarannà... no és per res més!!

annna.

I ara a la tardor, com fa molt bon temps, ni calor ni fred, hi ha una rebifada de tot plegat.

Per això m'agrada, els capdes hi ha un munt de moviment per les rutetes dels boscos i voltants, per les carreteres, els bikers, i els masters: boletaires!!!! Paraules majors!!!!

No sé si atrevir-me a fer massa comentaris d'aquests professionals del tema!!!

Nomès, això seeehh!!! M'encanten els bolets, moooolt més que anar-los a buscar!😊

Ja està inaugurada la temporada, en vaig manjar.....boníssssimss!!!!

Gràcies Carme i Esteba!!! Un petonaaaaas!!!

I també inaugurada per la cua monumental, d'ahir migdia-tarda que em vaig estalviar gràcies a les "redes sociales" que mira... ahir les vaig agraïr!!!😂

Ara em queda, visit a la Collada de Toses, tradició!! Claruuu, fruit dels càstigs!!

Però a la tardor està pletòrica, i els poblets de tota la zona, fantástics!! Pendent!

Un dia d'aquest, em vindrà la ventada...i som-hi!!! Ganessss, la veritat, estic esperant una  miqueta... que hi hagui més tonalitats de colors...aixnss!!!

Bé, per avui ja hem fet em sembla!!

Fins la propera mirada, bunics :*

NO FA FALTA TANT!

PETITS PLAERS!

NO FA FALTA MASSA...!

La Montse, també Rínxols!

i moi!

Una trobada, bé retrobada!

Fantástic dia!

Hola!

Una de les salutacions molt esperada de cada dia, així estíc al cas de la seva familia gatuna nombrosa i estimada!!!

Els matins, d'hora, l'estona #whatshour, és una bona estona, bons dies...a gent preciosa!! 💛

Ara mateix m'ha vingut al cap...

I és que ha passat el dia d'avui,  i com d'altres...però avui he arribat a aquesta hora, encara, d'hora a casa.

M'he posat mode on: #relaxgaudirdelmoment.

Un plaer, musiqueta, llibre, llum tènue, un tè, i com en tot el dia no m'ha vagat ni tampoc he tingut massa temps d'entrar al "mundo de las redes sociales", ara he passat vía nomès just pel què convenía.

Ara no dedico massa temps a aquest tema... potser perquè fa molts anys ja que hi remeno, però em va bé per estar en contacte amb friends que tinc lluny d'aqui....

Cada dia m'aporta menys i m'interessa menys, també!

Aixnss, que men voy pooo la ramaaa!!

El que volia dir era que en un segon m'he adonat que ha estat un día way!

Sense grans parafernalies, ni coses espectaculars... coses petites, sissisisis!!!

Un despertar massa d'hora... però sense pensar-m'ho, he sortit a fer quatre fotillus, que se n'aprofiten dues o tres... si arriba!!!😅😅

Però el moment de ser allà... sola davant d'aquella immensitat, silenciosa, no tant silenciosa la natura no ho és gens!!! 
Impagable!!💛

Moment Natura. Pau

La resta del dia ha transcorregut, més o menys com sempre, no faig mai el mateix, no sóc de costums fixes, força imprevisible.... amoooos!! 

Que lo dels plans i jo como que nops!!😊

Però, no us espanteu, sóc formal i cumplidora quan toca, ehh!!!

Axiò de l'anarquía és quan tinc certa llibertat i no tinc feina que m'empaiti ni obligacions a fer.

El café amb llet manyaeruu, imprescindible per ser persona humana, amb bona conversa i companyia, que meravellosament, es variada cada día! Fascinant!

Dic fascinant perquè m'atrapa tot lo nou, diferent, lo que jo no conec, el qui ha viscut més que jo...

La monotonia em mata, l'estat "ensiam" em posa a prova el meu nivell de tolerància amb mi mateixa i amb el demès.

Ara, està clar que si estíc "ensiam" és ben bé culpa meva... de ningú més!!! Els demès, pobres no hi tenen cap culpa!!!😅😅<3 font="">

Dinar, gran proesa, fa mesos que me'l faig jo cada dia! Boníssim!!! 😋 

I que malament queda que ho digui, osti!!!! 😔
Debia ser la gana que tenia, tot i que no en tinc gens, poquísima!!!

És que si he de cuinar per més gent em mola moltíssm, m'encanta, però per mi sola...buffgghhhh!!!

Jaaaaa, ja ho sé! 

Ja us estíc sentint tots els comentaris alhora i hem xiulen les orelles.

Però és llarg d'explicar... un altre dia, que bé d'enrrera i ara no és el casouuu!😉😉

La tarda m'ha permès una petita llicència de mitja hora de poder descansar el cervellet, el cos i dormir una mica... i com nova!!

I tarda perfecte!

Apassionant per mi: els meus twins, l'Àlex i en Marc i els seus respectius molt diferents mons!💟💟

A l'esquerra, l´Àlex.

A la dieta, en Marc.

I seguit, sessió repair pour moi soul!!! 

Cal cuidar-se l'animeta!!💛

Al body ja li arribarà el seu moment, també!!

I altre llarga conversa agradable, i nooo de política, gràcies a déu!!! 

De la vida, del futur, del passat, de l'ara... de macarrons per dinar, de recollir el/la peke d'anglès u lo que sea, de viure, de la vida! 

I sempre dels petits, i si el marit ronca i de si se n'han d'anar a l'altre habitació per poder dormir....uohhhh! 

No m'ho havia planejat mai jo això!!!!💬💬

He tingut una sort immmmpressionant, no s'ha roncat! 

No podría.😖😖😖 

Em vindrien instins assessins, la mare de déu: jo insomni i l'amic roncaaaant!!!! 

Noooops, inimaginable!!!

En resum, que s'ha acabat amb un fart de riures! I reconec que no és per riure la cosa!!😂

No us penseu, araaaa, que no he fotut brot en tot el dia, xavalins ehhhh!!!

El què he fet ha estat a pinyó, d'una tirada i ha anat rodadet! Mira, avui ha anat bé!

Quan no en va tant, tampoc no m'enfilo... intento pensar que a l'endemà sortirà millor!

I així imagino, suposo... que els dies arriben, noooo sempre, a ser axil! 

Com avui per exemple: way!!

Així, així m'agrada a mi!

Lliure. Però no tant lliure...
Tot per endavant!

Ben bé aquest post no sé si té massa sentit...

Però, estava aquí, a casa, bé, i en un segons ho he pensat, m'ha vingut un flash, ja em passen aquestes coses... tenia el pc a mà!

I a vegades volem buscar la felicitat en grans coses, en grans aconteixements, vivències, coses espectaculars...

Per mi ara, la felicitat està en petits moments que et passen al vol, en detalls petits, en mostres d'afecte inesperades, en retrobades, en fer un café al sol, en una posta  amb bona companyia, en estones amb els twins i els seus dubles existencials que et deixei a quadres, un dinar/sopar amb am@cs i la sobretaula, converses còmplices amb la persona de confiança, dubtes esbaïts, riures,  i més... per mi això és la felicitat!🌟

Cal afegir que apendre això m'ha costat, el meu caràcter no és precisament: ommmmm!!

Però n'he après, si, après... tots sabem com se n'apèn... però s'estic contenta, i encara queda feina per fer, poc a pic, step by step!!

Espero que el vostre dia hagi estat tranquil també i sense mogudes rares com estava jo tant acostumada, que ara ja veieu ...!

Fins la propera mirada bunics :*

HO ESTIC FENT BÉ?!

EM PREGUNTO SOVINT...

Emmanuelle Guillouette 

FB

Hola a tothom!

I molt benvingut@s per aquí!

Avui, i no sé ben bé perquè, m'ha vingut aquest pensament al cap...
Bé, ja fa un temps que noto una miketa de coses, però sempre penso que sòc jo, que  m'empano sola.
Però ara m'ho miro amb distància i resulta que nops!!! No sòc pas jo soleta que me la lio parda!

Avui sonaré una mica "mala" potser, per algú, per al club d'aquells que tot i sense voler vaig fent "faig amics".😊

Tot i així va de que...

... Que em dona la sensació que no sé si  cuido prou la meva gent, nuuseee, que hauria de ser-hi més, més constant poster...

Serà una ventada de les meves, però també són cosetes que una va veient i notant.
Absènsies, oblits, missings, etc.! ...

Ohh! veees, potser també que jo vull que estiguin per mi i demano massa... que també pueee seeé!!! 
Jo solo ser-hi sempre quan em necessiten, però el que no vull és convertir-me en un psicóleg a full time, de gratixxx i que quan ho necessito jo no hi hagi ningú... que ja mho conec de fa temps!!!
Als mancats d'afecte ja ens passen aquestes coses, no són pas tant raretes!! 😊😊
Altres tenen altres puntassos! 
Que aquí ni cristu es lliure de res, ehh!! Girades, toooots en tenim, i el que digui que  no....mieeeente, mieeeente!!! 
I amb el temps li fotrà un mal a algún lloc, de c....!!!

Que consti que no ho visc pas malament, ni molt menys, ehh!💪
Estic molt tranquileta, i que duri! Amb el meu món ben organitzadet, que no diu que no hi hagi alguna borrasca de tant en quan... però s'espera a la calma, no poblemo!!!

Tant sols està sent un detall del qual m´he adonat, i és que tot i sense voler m'adono de més coses de les que voldria, tot i viure força a la lluna. 
És una de les meves "característiques"! Estar sovint a la "parra"...
I me l'he fet meva, aquesta "característica", per viure molt millor del què vivia, francament! 
S´hi està força bé!

anna-carri.blogspot.com

Ja intento arribar a tothom, a tot@s... xo el què passa a vegades que llavors no em queda energy per mi, i queda malament que digui això, ja ho sé, fatal...!!

I com les personetes sóm molt egoïstes, força bastant, suposo que això es deu pagar...
Si no hi ets "al moment", ja deixes de comptar, m'imagino que funciona així! Digoouu!😯
És que força sovint, no l'entenc  al personal jo...

LLavors, jo, faig un raonament dels meus, d'aquells de "survivor"!
I ve quan penses: si tant fàcilment "obliden", "desaparèixen" del mapa, del teu món, de fb, d'Ig, de whats, de donar senyals de vida... realment hi "han estat" mai?!?!?
Ohhh! Eren conveniències seves, interessos i pico...?!?! Pos seeh!

Entonsseesss, tranki Annna! No poblemooo!!!
Ja estas bé com estàs, i amb quí estàs, que són els de sempre!💙

De fet, es ben bé que tinc ganes de xerrapeta... que em deia un amic meu!
Perquè això que estíc explicant ni em ve de nou, ni em fa massa res de res, com a molt em reafirma moltes coses del funcionament del personal i de la meva manera de pensar i no em descobreix res que no sapigués.

Al contrari, em deceb, això sips!!! 
Que és lo únic que ara encara em pot arribar a passar... en algún cas molt concret. 

Poca gent arriba molt lluny, ni molt dins meu, ara.
Arriben, si, a la primera linea de mar, a la sorra, on arriben les onades, poden veure, l'efecte, l'anar i venir, els somriures, el tarannà, i les estones de xerrera... deixar que les onades arribin més enllà és un pas que com tothom, en té més cura. 
Jo, ara, també.

anna-carri.blogspot.com

Però en el fons, sóc oberta i ara dic això i si a l'altra banda i hi ha algú amb qui tinc bon feedback, cal tenir en comte que tinc una intuició bruuuuutal!👀👀👀, doncs, si és així el que acabo de dir... no és tant "radikal" com sona... "dependeeee... dependeeee"!!!

Bé, ja m'he desfet del nus que tenia sobre lo de cuidar o no a la gent que conec, o millor dit, que roda al voltant de la meva òrbita, o del meu món... poster tampoc arribaria per tot, aquesta és una alta, que no som tant "warriors" com pensem, ni podem amb tant com pensem, tampoc!!😶😶

I ara tenia un moment free per fer-ho...! He aprofitat per treure-m'ho de dins.

És que, digueu-me rareta!! 
Jo, sinó parlo, en este cassuuuu, escric!😅 posss, ho vaig portant dintre i em fot, ara ja en general i en relació a tot! 
Prefereixo, tot i que dolgui, una conversa, deixar-ho anar, que m'ho deixin anar, i ja taaaa! Enllestit! 
Ja curarà.
És com una "tirita"... una tibadeta, fot mal, però d'un cop ho has enllestit.
I llavors, tothom amic i tranquilitat. Puc tornar a l'equilibri i la calma, amb un temps per passar el doloret, però la vida és així. I de totes aquestes coses s'aprèn.
I a més en pot resultar un bon amic/ga. I un amic val un món...!

Per avui... ja he tornat a explicar coses meves...
Podré fer un llibre per "fascìculos", i més ara a la tardor, oi que és el temps en  que et venen de tot i més del que et puguis imaginar en col.leccionables!!!😄

Fins a la propera mirada, bunicusss!! :*

EQUILIBRI

SEMPRE BUSCAT...

Recull Emmanuelle Guillouette.FB

Hola gent!
He trigal poc en tornar a treure el cap...!
I és que el meu blog i jo som força amics i des de fa anys. Ha viscut, molt, anades i vingudes. Tempestes, soleiades i moments molt ways de converses amb mi... i amb gent que estava per aquí fa temps enrrera i ara ha anat desapareixent, això el #mónblog ja ho té!

Ha viscut tot el recorregut, d'anys, uns quants... no pocs! de la meva anhelada cerca del què jo més volia: l'equilibri, la tranquilitat, la pau, la calma, i deixar enrrera daltabaixos, andanades, i borrasques eternes que m'havien acompanyat al llarg de tota la meva vida... involuntàriament!
I és el més fort de tot!!!!
Que des d'un bon principi, vaig entrar a la centrifugadora d'una empenta!😏

blog: anna-carri.blogspot.com

Un cop ets dins, la centrifugadora, és tal la força, la inèrcia que ja pots lluitar per anar contra corrent, per intentar sortir-ne, per intentar fugir de la força que t'atrapa... no pots!

I el programa de la maquineta, creus i estàs segura que no s'aturarà mai... però tens sempre una esperança, penses: desprès d'aquest moment, d'aquesta tempesta, ho farà, s'aturarà. 
Podràs afluixar el ritme, respirar a fons, no tenir l'estòmag en un puny, tranquilitzar-te i somiar amb relaxar-te i viure... viure, assaborir moments i viure, si, viure la teva vida tranquila!

I nops! 😔
Sempre, en venia una altra darrera, i una altra més... que et feia trontollar constantment, durant anys! 
I cada una més hardcore que l'altra, com si fos un repte que haguessis de superar... pel sol fet d'intentar viure la teva pròpia vida... em sonava iguales a superar una cursa d'una pista americana, jo ho vivia axí, tal cual de heavy i de repte. 
Just d'aquesta manera, tant clar i tant dur.

Google/FB

Pensareu que exagero... és normal!
Vist des de fora i sense conèixer ni saber... pensareu: esageraaaa, estaaa!💬
Jo ara, des de la distància i amb lo que més volia i anhelava ja amb mi: pau, calma i tranquility, no ho veig gens exagerat... més aviat al contrari.

Continuo recordant-ho com si ho hagués viscut una altra persona, ho veig en tercera. 
Com si me n'hagués distanciat tant que ja no em pogués fer mal, ja ho tinc en una capseta, ben païdet, assimilat, i arxivat... i poster, de ben segur que no és tant així! 
La vida és viva...! 

Si us soc sincera, i amb el cor a la mà, no sé com he arribat fins aquí, fins ara.
Tal i com estic, bé.
Amb qui tinc al costat, bé, també.
Amb mi, amiga.
Fent, intentant fer el millor que puc, també, bé. Tot i que no sempre surti tant bé... 
I amb la xaveta mig a lloc 😉... a banda del que pensi la penya!

Nomès de recordar, a estones, moments, dies, mesos, històries, mogudes, daltabaixos, també grans moments com no, també molts bons moments ehh, tampoc no us penseu... hi han moments de glòria per aquí enmig d'aquests anys! Moments, cert que no masses, que mhan ajudat a no renunciar incosncientment. 
Ahhh!!! No vindré ara aquí a fer-me la víctima que tot déu pringa a la seva manera... i molt més que jo xD!!!!

Tot el que ha passat i he viscut durant aquests... penso que ho ha viscut una altra persona. S'em fa tot una mica estrany, veient-ho, ara, amb distància i amb calma.
És la sensació que tinc, ho visc i sento així, si. 
I creieu-me, i eraaaa, i eraa!
Ho he portat gravat a foc, al cor, a l'ànima, al cos, a la pell, als sentiments, al cervell...

anna-carri.blogspot.com

Però el karma, el destí, la vida o el collons sigui, un bon dia, desprès d'haver lluitat un món sencer, haver baixat a l'infern, haver-hi viscut un bon temps i arribar a la conclusió que encara no toca quedar-t´hi... 
... #nosesapasperquè un día es fa clar, i t'adones que ets lliure. I pots i vols volar.

Que ja tens llum, que ja veus llum, i que tens ganes de seguir-la.

anna-carri.blogspot.com

I jaaa, la centrifugadora ha aturat el programa. Tu pots sortir i deixar la inèrcia que et 
portava, i ara la portes tu a ella.

Ara, el temps passa, tranquil, pausat. L'equilibri. La calma.

Bé, això de pausat... ho deixo en una "teoria", no soc persona "pausada"... més aviat al 
contrari. 
Bé, no sé com explicar-ho!!! Oixnnss...

Aparentment no sóc cap belluget ni rés semblant, però per dins... Oiiixns! 
Per dins un volcà!
Aquest volcà... he après, minimament, a mantenir-lo adormit i tranquil a no ser que el sotmetin a irreverents e insistents provocacions...llavors, on fire! ⚡⚡

De fet em refereixo a què no solo parar massa quieta al mateix lloc, molt temps i m'agrada.
Tampoc demano als demès el que jo no ofereixo, la indepedència és un altre valor important per mi. 

Aquest tema...deixem-l´ho per una altra estoneta...! 😉

anna-carri.blogspot.com

Aquesta és la meva Tranquilitat. 
El meu Equilibri.
Especial. Si. 
Diferent. Si. 
Com jo. Si

Tranquilitat d'ànima. 
Tranquilitat de cervellet. 
Saber que demà no t'espera, segura, cap tempesta... ja venen soles, si cal. 
La vida és així! 
Ja les vas entomant, tal i com venen de "fàbrica".

I per això lluitaré sempre. 
Cuidaré no posar-ho en perill per rès. Si cal! A cap preu.
M'ha costat una vida, la viscuda fins ara, conseguir allò tant desitjat i anhelat.
Difícil d'aconseguir. 
Com per malgastar-ho en segons què que no valgui prou la pena. 
Que hi ha coses que la valen!
Sempre, si! Vivint cada moment que la vida em posi davant, ara, i no aturada, veient-la passar.
Esuu! Lu que digoou sempre: live de moment! life's now! Forever!✊

anna-carri.blogspot.com
Ruta 66 Green Valley Free. 
Pure Life. Life's now.

És molt valuós per mi, quasi tot està per darrera, menys viure l'ara... és fa difícil pensar, actuar i dir això per algú més, ja ho entenc.
Fer anys et posa les piles... supuso que ja us en n'heu adonat!! 
Per sort també aprens moltíssim, i llavors ja és la òstia! 
Tot i que continues pillant igual... però ho veus venir una mica més... i deixes, deixes que passi, vius!

Però, com cadascú som un món o més...i ara ho dic rient, gent!!! Podeu pensar que ho sobrevaloro, oitant!
Quan no ho has tingut mai a l'abast, és lo més desitjat! 
Lo més desitjat... sempre actuem igual, veees! 😊😊

annna

Això seehh! Sobre tooot!!!

No serè jo, maaai, qui digui rès sobre si o no, o si és important o no per algú mès, això que acabo d'explicar-vos... referint-me a les prioritats de cada u de nosaltres.
Són sagrades per mi, per sobre de tot hi ha la llibertat e independència de cada personeta, de tots i  cadascu de nosaltres.
Per aquest algú més serà molt valorada una altra cosa, i és imperdonable qüestionar-li la seva prioritat, la seva llibertat. 

Sempre: respect for all!!!

Bé, crec que us explico massa coses...
Però com no conto que aquest blog el llegeixi massa gent per això m'hi deixo la paraula  més, tampoc em fa rès, en el fons és una part de mi el què aquí queda...

I una part de mi que es dona a conèixer.

Fins la propera mirada, bunics! :*