EQUILIBRI

SEMPRE BUSCAT...

Recull Emmanuelle Guillouette.FB

Hola gent!
He trigal poc en tornar a treure el cap...!
I és que el meu blog i jo som força amics i des de fa anys. Ha viscut, molt, anades i vingudes. Tempestes, soleiades i moments molt ways de converses amb mi... i amb gent que estava per aquí fa temps enrrera i ara ha anat desapareixent, això el #mónblog ja ho té!

Ha viscut tot el recorregut, d'anys, uns quants... no pocs! de la meva anhelada cerca del què jo més volia: l'equilibri, la tranquilitat, la pau, la calma, i deixar enrrera daltabaixos, andanades, i borrasques eternes que m'havien acompanyat al llarg de tota la meva vida... involuntàriament!
I és el més fort de tot!!!!
Que des d'un bon principi, vaig entrar a la centrifugadora d'una empenta!😏

blog: anna-carri.blogspot.com

Un cop ets dins, la centrifugadora, és tal la força, la inèrcia que ja pots lluitar per anar contra corrent, per intentar sortir-ne, per intentar fugir de la força que t'atrapa... no pots!

I el programa de la maquineta, creus i estàs segura que no s'aturarà mai... però tens sempre una esperança, penses: desprès d'aquest moment, d'aquesta tempesta, ho farà, s'aturarà. 
Podràs afluixar el ritme, respirar a fons, no tenir l'estòmag en un puny, tranquilitzar-te i somiar amb relaxar-te i viure... viure, assaborir moments i viure, si, viure la teva vida tranquila!

I nops! 😔
Sempre, en venia una altra darrera, i una altra més... que et feia trontollar constantment, durant anys! 
I cada una més hardcore que l'altra, com si fos un repte que haguessis de superar... pel sol fet d'intentar viure la teva pròpia vida... em sonava iguales a superar una cursa d'una pista americana, jo ho vivia axí, tal cual de heavy i de repte. 
Just d'aquesta manera, tant clar i tant dur.

Google/FB

Pensareu que exagero... és normal!
Vist des de fora i sense conèixer ni saber... pensareu: esageraaaa, estaaa!💬
Jo ara, des de la distància i amb lo que més volia i anhelava ja amb mi: pau, calma i tranquility, no ho veig gens exagerat... més aviat al contrari.

Continuo recordant-ho com si ho hagués viscut una altra persona, ho veig en tercera. 
Com si me n'hagués distanciat tant que ja no em pogués fer mal, ja ho tinc en una capseta, ben païdet, assimilat, i arxivat... i poster, de ben segur que no és tant així! 
La vida és viva...! 

Si us soc sincera, i amb el cor a la mà, no sé com he arribat fins aquí, fins ara.
Tal i com estic, bé.
Amb qui tinc al costat, bé, també.
Amb mi, amiga.
Fent, intentant fer el millor que puc, també, bé. Tot i que no sempre surti tant bé... 
I amb la xaveta mig a lloc 😉... a banda del que pensi la penya!

Nomès de recordar, a estones, moments, dies, mesos, històries, mogudes, daltabaixos, també grans moments com no, també molts bons moments ehh, tampoc no us penseu... hi han moments de glòria per aquí enmig d'aquests anys! Moments, cert que no masses, que mhan ajudat a no renunciar incosncientment. 
Ahhh!!! No vindré ara aquí a fer-me la víctima que tot déu pringa a la seva manera... i molt més que jo xD!!!!

Tot el que ha passat i he viscut durant aquests... penso que ho ha viscut una altra persona. S'em fa tot una mica estrany, veient-ho, ara, amb distància i amb calma.
És la sensació que tinc, ho visc i sento així, si. 
I creieu-me, i eraaaa, i eraa!
Ho he portat gravat a foc, al cor, a l'ànima, al cos, a la pell, als sentiments, al cervell...

anna-carri.blogspot.com

Però el karma, el destí, la vida o el collons sigui, un bon dia, desprès d'haver lluitat un món sencer, haver baixat a l'infern, haver-hi viscut un bon temps i arribar a la conclusió que encara no toca quedar-t´hi... 
... #nosesapasperquè un día es fa clar, i t'adones que ets lliure. I pots i vols volar.

Que ja tens llum, que ja veus llum, i que tens ganes de seguir-la.

anna-carri.blogspot.com

I jaaa, la centrifugadora ha aturat el programa. Tu pots sortir i deixar la inèrcia que et 
portava, i ara la portes tu a ella.

Ara, el temps passa, tranquil, pausat. L'equilibri. La calma.

Bé, això de pausat... ho deixo en una "teoria", no soc persona "pausada"... més aviat al 
contrari. 
Bé, no sé com explicar-ho!!! Oixnnss...

Aparentment no sóc cap belluget ni rés semblant, però per dins... Oiiixns! 
Per dins un volcà!
Aquest volcà... he après, minimament, a mantenir-lo adormit i tranquil a no ser que el sotmetin a irreverents e insistents provocacions...llavors, on fire! ⚡⚡

De fet em refereixo a què no solo parar massa quieta al mateix lloc, molt temps i m'agrada.
Tampoc demano als demès el que jo no ofereixo, la indepedència és un altre valor important per mi. 

Aquest tema...deixem-l´ho per una altra estoneta...! 😉

anna-carri.blogspot.com

Aquesta és la meva Tranquilitat. 
El meu Equilibri.
Especial. Si. 
Diferent. Si. 
Com jo. Si

Tranquilitat d'ànima. 
Tranquilitat de cervellet. 
Saber que demà no t'espera, segura, cap tempesta... ja venen soles, si cal. 
La vida és així! 
Ja les vas entomant, tal i com venen de "fàbrica".

I per això lluitaré sempre. 
Cuidaré no posar-ho en perill per rès. Si cal! A cap preu.
M'ha costat una vida, la viscuda fins ara, conseguir allò tant desitjat i anhelat.
Difícil d'aconseguir. 
Com per malgastar-ho en segons què que no valgui prou la pena. 
Que hi ha coses que la valen!
Sempre, si! Vivint cada moment que la vida em posi davant, ara, i no aturada, veient-la passar.
Esuu! Lu que digoou sempre: live de moment! life's now! Forever!✊

anna-carri.blogspot.com
Ruta 66 Green Valley Free. 
Pure Life. Life's now.

És molt valuós per mi, quasi tot està per darrera, menys viure l'ara... és fa difícil pensar, actuar i dir això per algú més, ja ho entenc.
Fer anys et posa les piles... supuso que ja us en n'heu adonat!! 
Per sort també aprens moltíssim, i llavors ja és la òstia! 
Tot i que continues pillant igual... però ho veus venir una mica més... i deixes, deixes que passi, vius!

Però, com cadascú som un món o més...i ara ho dic rient, gent!!! Podeu pensar que ho sobrevaloro, oitant!
Quan no ho has tingut mai a l'abast, és lo més desitjat! 
Lo més desitjat... sempre actuem igual, veees! 😊😊

annna

Això seehh! Sobre tooot!!!

No serè jo, maaai, qui digui rès sobre si o no, o si és important o no per algú mès, això que acabo d'explicar-vos... referint-me a les prioritats de cada u de nosaltres.
Són sagrades per mi, per sobre de tot hi ha la llibertat e independència de cada personeta, de tots i  cadascu de nosaltres.
Per aquest algú més serà molt valorada una altra cosa, i és imperdonable qüestionar-li la seva prioritat, la seva llibertat. 

Sempre: respect for all!!!

Bé, crec que us explico massa coses...
Però com no conto que aquest blog el llegeixi massa gent per això m'hi deixo la paraula  més, tampoc em fa rès, en el fons és una part de mi el què aquí queda...

I una part de mi que es dona a conèixer.

Fins la propera mirada, bunics! :*