PASSAT

Steph Levigoreux

Hola,

Mires enrrera.

Si és un dia clar veus vivències agradables, dies feliços, experiències positives, viscudes amb tota la teva gent, amics, familiars, parelles, persones que ara ja no formen part de la teva vida i altres que les recordes amb molta estimació però que no les veus fruit de les circumstàncies.

En aquests dies això et dona energía, molta energía. Et fa sentir eufòric i reconfortat amb el teu passat, et dona una sensació de tranquilitat i de no haver perdut el temps.

Tot i que hi ha persones que sempre tenen aquesta sensació: la de d'estar perdent el temps!

Si resulta que és un dia més fosc i no recordes aquestes vivències del passat, o bé recordes les que no són positives, aquelles que no t'aporten res agradable, ni reconfortant, ni energia positiva no et queda rés més que sobreposar-te, lluitar i lluitar per cada dia veure un dia clar, amb llum, amb sol, amb color per poder créixer com a persona, com a persona sana amb tots els seus valors i poder ser una miqueta més feliç que el dia anterior, i l'anterior....

L'estat de tranquilitat, d'equilibril, que per mi és el més buscat, només es pot aconseguir lluitant dia a dia en petites coses que son tant insignificants que a vegades quasibé ens passen inadvertides, doncs res, que cal estar atent per poder veure i "sentir" bé tot allò que tenim al voltant en cada moment del dia perquè no formi part del nostre passat sense viure-ho.

.

Ens trobem per aquí,

.

annna:)

EMOCIONS

Zhang Jinga

Hola,

moltes vegades no sé com començar el post, aquest cop ho faré pel dret, com sóc jo.

La imatge que penjo, que la trobo preciosa, per cert, m'ha fet rumiar una mica. Com definir una imatge sense tenir coneixements de cap tècnica pictòrica, històrica o de l'autor de la mateixa, lo qual el remet a la teva opinió i prou. Cosa perillosa perquè et pots posar en una situació un pèl delicada, però ja he dit més amunt que vaig pel dret jo.

A mi em remou un munt de sentiments molt diversos i molt profunds tot i no poder definir-los exactament.

I parlant de delicadeses:

Ens trobem per aquí,

annna :)

AVUI

Es Canutells, Menorca

Bona nit,

Avui m'he llevat d'hora.

S'estava bé, no feia calor i el sol lluïa esplendorós il.luminant tot el què més tard patiría la seva escalfor.

M'he fet el café amb llet, que bò, si...és que si no me'l prenc no sóc jo. L'he de fer tant bon punt em llevo, d'altra manera sembla que no pugui arrencar, que em falti alguna cosa i ja em direu tant sols un cafè amb llet.

He passat per la dutxa, ràpid i m'he vestit, havia de marxar cap a Manresa, bufff quina mandra!! sort que m'acompanyava ma germana i no s'ha fet tant pesadet.

Continua fent sol i ja escalfa més, serà un dia calurós avui...

Som a Manresa i ja he fet tots els encàrrecs que havia de fer...per cert, que mereixo una bronca perquè eren encàrrecs endarrerits de fa anys, escandalós, un desastre, millor no comentar-ho ni entrar en detalls, el cas és que ja està fet.

Hem arribat a Berga altra vegada just per anar a recollir els meus nebodets a col.legi i cap a dinar, quina calor està fent...

Jo després de dinar ja estic ko i vaig pensant en algunes de les ventatges que es tenen vivint com jo, poder veure el sol com el veig jo, cada dia d'una vida independent, lliure, plena i a millorar sempre com la que gaudeixo jo i encara a vegades em queixo... segurament soc injusta o poc objectiva, no valoro el què tinc al voltant o a quí, les abraçades, el saber dir un gràcies, una paraula maca en un moment dolç.

Potser és la calor que ha fet avui...

Ens trobem per aqui,

annna;)

AIGUA

AIGUA:

SUAU,

CLARA,

VELOÇ,

FRESCA,

NOVA,

INODORA

VIVA,

SEMPRE VIVA.

Ens trobem per aquí,

annna :)

ALLÀ

ALLÀ

Somriure,

allà

respirar,

allà

caminar,

allà

viure,

allà

parlar,

allà

renovar-se,

allà

emocionar-se,

allà

plorar,

allà

riure,

allà

on?

arreu...

Ens trobem per aquí,

annna:)

FRED

Damien Hirst

Hola,

...i de cop t'adones que el telèfon no sona tan com abans... penses que no passa res, que és una temporada, que no té importancia.

Tu has estat molt temps evitant la gent, evitant trucades, donant escuses, no et trobaves bé, no estaves preparat per sortir al carrer i trobar més gent i arrel d'això potser tu justifiques aquesta a

ctitud: és normal que se'n cansin, és normal que si tu no contestes ells continuin amb la seva vida i tu et quedis aturat a la cuneta amb els teus càrrecs a l'esquena i la teva buïdor, la teva soledat, els teus records de quan tenies coses a fer amb gent i el temps s'escola

va entre els dits parlant i rient, sortint, treballant, viatjant.

Sembla mentida que una relació pugui haver desaparegut o canviat en tant sols uns dies quan havia estat intensa, profitosa, divertida, també a vegades alta de to, en passar un fet traumàtic per part d'algu.

Anna, Menorca Es Canutells

D'aquí sempre en surten amistats noves, en llocs nous, aficions noves, activitats noves i que segurament mai ho hagueres pensat, tot i que entre un temps i l'altra es fa un impas una mica dolorós ja que costa de pair el fet, mirat poc objectivament, que resulta que penses que t'has quedat sol al món. I resulta que no és ben bé així...ja dic que no està mirat objectivament, serà degut a l'època de dol rigurós que s'ha de passar.

I no cal perdre l'esperança perquè aquells amics que creiem perduts, no estan realment perduts segurament, senzillament estan esperant, fent la seva vida, i encantats de la vida que nosaltres els tornem a dir alguna cosa de la nostra.

Fa uns dies que vaig llegir una petita frase que aqui es pot afegir per valorar l'actitud per part meva: el procés de riquesa mental, material i espiritual pot resumir-se en una paraula: la gratitud (Eulalia Casas Albiach).

Ens trobem per aquí.

annna :)

VAQUES SEQUES

Hola a tots,

Quant temps feia eh!

Doncs d'aqui bé l'encapçalament, vaques seques

...us creureu que no trobava cap tema del qual pogués fer-ne un post? Té nassos la cosa!

Cada dia al matí em llevaba mirant al cel, mirant la llum del sol, el color dels arbres, de l'herbra, dels camps, de tot el que em rodejava...buscava sensacions que em transmetessin aquests colors, aquestes vistes i res!

Llavors, en les fotos, en els collars, en les feines que feia, en lectures, i tampoc, no conectava...

En canvi, a vegades llegeixo escrits de persones que sembla que ho facin amb una ma a la galta i l'altra, sense que els costi res, de bé que els queda. Bé, no cal oblidar que hi ha d'haber gent per tot! No penso que sigui tant fàcil, eh! d'aquí en surt l'ofici d'escriptor, és clar!

Però si en alguna època aixó d'escriure no se t'ha donat malament i ara no ho pots fer ni sobre un pot de detergent la veritat, fot una mica

Sort que tinc l'esperança que és un mal passatger i podre tornar a ser una mica més productiva, tot i que sigui de sobre banals.

Un dia em llevaré i l'olor del cafè em transportarà a un món màgic que serà davant la pantalla del pc i explicaré amb tota mena de detalls meravellosos la marca que de cafè que ha obrat el miracle o bé alguna cosa semblant!

I no deixo de mirar al cel, al sol, els camps, olorar les flors, els arbres, la natura i observar allò que m'envolta encuriosida i expectant.

Ens trobem per aquí

annna :)

TAMARA DE LEMPICKA

Tamara de Lempicka, de nom Maria Górska, Maria Górska, (Varsovia, 16 de mayo de 1898 -Cuernavaca, 18 de marzo de 1980) fue una pintora polaca que destacó por la belleza de sus retratos femeninos, de pleno estilo art decó.

En 1927, Kizette en el balcón recibe el primer premio en la Exposición Internacional de Burdeos.

Se hace famosa entre la burguesía neoyorquina y expone en varias galerías estadounidenses y europeas. En 1933 viaja temporalmente a Chicago donde trabaja con Willem de Kooning y Georgia O'Keeffe

En 1960, Tamara cambia de estilo, pasándose al abstraccionismo.

El 18 de marzo de 1980, Tamara de Lempicka muere en Cuernavaca (México).

Su obra se basa en retratos femeninos. Siguiendo el estilo del art decó, pinta mujeres etéreas, aunque a la vez férreas; son sus mejores ejemplos, junto con los desnudos. Sus influencias principales son Botticelli, Bronzino, el retrato manierista en general, y el Cubismo.

Madonna se inspiró en esta pintora para su video musical Vogue de 1990. También aparece un cuadro de Tamara en el de Open your heart, de la misma cantante.

Fins la propera visita :-))

annna

COLORS

David Newton, "health, tons, colours and medical"

"Un dels secrets del benestar és ser més conscient

dels colors com a canals d'energia.

Rodeja't de colors alegres i armoniosos.

Inspíra'ls mentalment.

Evita colors foscos, bruts o depresius. La varietat

aconseguirà que portis una dieta equilibrada."

Swami Kriyananda

Fins la propera trobada!

annna -:))

PRIMAVERA

Hola a tots,

Feia dies que no escribia res eh! ja em disculpareu eh, és que això a vegades no és tant fàcil com un es pensa!

No arribes i et plantes davant l'ordinador i et surt qualsevol cosa per explicar, bé a mi no em passa...he estat uns dies que per una cosa o altra ha anat d'aquesta manera i mira que el meu blog ha quedat abandonadet el pobre!!

Jo ja i penso ja, i en algun moment ja se m'acut alguna coseta que penso: mira! aixó et podria anar bé per algun post, però res, de res....

A mi el què em fa més por és que s'ajunti el "paron" de l'hivern amb algun "paron" de primavera i això si que seria imperdonable.

Perquè ara arriba la primavera i ho trastoca tot, ho altera tot, ho capgira tot i a tots volguem o no. Almenys a mi!

Annna, collar de cadena i peces de bijuteria variada.

Bé, el cas estarà en intentar evitar-lo i portar-lo el millor possible, tot plegat ja ho sabem i si és així ja en tenim molt de guanyat.

Ja estic fent alguna coseta perquè no m'agafi desprevinguda del tot: he tornat a anar a nedar tot i una lesió que tinc i que em fa un mal que és fa notar cada dia, per qüestios tècniques ara nomès hi puc anar a certes hores però més endavant penso passar-me més estona a les instal.lacions i cuidar-me per tenir també el caparró ben cuidadet.

Ja us aniré explicant com va tot plegat!

Ens trobem per aquí ;-))

annna

HIVERN

Annna, amsterdam

Amb aquest hivern m'ha passat que he fet una petita aturada al meu blog...

potser ha estat el fred, la pluja, la manca de sol...

o potser tot plegat ha fet que el meu to vital hagi baixat una mica i amb tot això han passat uns dies que no hi ha hagut cap novetat al blog, cap post, cap escrit... fins i tot he pensat en parar uns dies per qüestions tècniques per dir-ho d'alguna manera, però al final he pensat que el meu pobre blog no mereixia això, sino un petit esforç per part meva i una empenteta i aquí està l'últim post: una vegada més explicant cosetes que, com diu un amic meu, sembla que ja tots visquem junts de tanta confiança que fan.

Però com que me n'he sortit de penjar aquest post, penso que també me'n sortiré de penjar-ne més i més sovint i que no torni a passar el que ha passat ara, que han passat un munt de dies sense donar senyals de vida!!.

Annna, collar de cadena, cinta de ras i peça de plàstic

Ens trobem per aquí ;-)

annna