HO ESTIC FENT BÉ?!

EM PREGUNTO SOVINT...

Emmanuelle Guillouette 

FB

Hola a tothom!

I molt benvingut@s per aquí!

Avui, i no sé ben bé perquè, m'ha vingut aquest pensament al cap...
Bé, ja fa un temps que noto una miketa de coses, però sempre penso que sòc jo, que  m'empano sola.
Però ara m'ho miro amb distància i resulta que nops!!! No sòc pas jo soleta que me la lio parda!

Avui sonaré una mica "mala" potser, per algú, per al club d'aquells que tot i sense voler vaig fent "faig amics".😊

Tot i així va de que...

... Que em dona la sensació que no sé si  cuido prou la meva gent, nuuseee, que hauria de ser-hi més, més constant poster...

Serà una ventada de les meves, però també són cosetes que una va veient i notant.
Absènsies, oblits, missings, etc.! ...

Ohh! veees, potser també que jo vull que estiguin per mi i demano massa... que també pueee seeé!!! 
Jo solo ser-hi sempre quan em necessiten, però el que no vull és convertir-me en un psicóleg a full time, de gratixxx i que quan ho necessito jo no hi hagi ningú... que ja mho conec de fa temps!!!
Als mancats d'afecte ja ens passen aquestes coses, no són pas tant raretes!! 😊😊
Altres tenen altres puntassos! 
Que aquí ni cristu es lliure de res, ehh!! Girades, toooots en tenim, i el que digui que  no....mieeeente, mieeeente!!! 
I amb el temps li fotrà un mal a algún lloc, de c....!!!

Que consti que no ho visc pas malament, ni molt menys, ehh!💪
Estic molt tranquileta, i que duri! Amb el meu món ben organitzadet, que no diu que no hi hagi alguna borrasca de tant en quan... però s'espera a la calma, no poblemo!!!

Tant sols està sent un detall del qual m´he adonat, i és que tot i sense voler m'adono de més coses de les que voldria, tot i viure força a la lluna. 
És una de les meves "característiques"! Estar sovint a la "parra"...
I me l'he fet meva, aquesta "característica", per viure molt millor del què vivia, francament! 
S´hi està força bé!

anna-carri.blogspot.com

Ja intento arribar a tothom, a tot@s... xo el què passa a vegades que llavors no em queda energy per mi, i queda malament que digui això, ja ho sé, fatal...!!

I com les personetes sóm molt egoïstes, força bastant, suposo que això es deu pagar...
Si no hi ets "al moment", ja deixes de comptar, m'imagino que funciona així! Digoouu!😯
És que força sovint, no l'entenc  al personal jo...

LLavors, jo, faig un raonament dels meus, d'aquells de "survivor"!
I ve quan penses: si tant fàcilment "obliden", "desaparèixen" del mapa, del teu món, de fb, d'Ig, de whats, de donar senyals de vida... realment hi "han estat" mai?!?!?
Ohhh! Eren conveniències seves, interessos i pico...?!?! Pos seeh!

Entonsseesss, tranki Annna! No poblemooo!!!
Ja estas bé com estàs, i amb quí estàs, que són els de sempre!💙

De fet, es ben bé que tinc ganes de xerrapeta... que em deia un amic meu!
Perquè això que estíc explicant ni em ve de nou, ni em fa massa res de res, com a molt em reafirma moltes coses del funcionament del personal i de la meva manera de pensar i no em descobreix res que no sapigués.

Al contrari, em deceb, això sips!!! 
Que és lo únic que ara encara em pot arribar a passar... en algún cas molt concret. 

Poca gent arriba molt lluny, ni molt dins meu, ara.
Arriben, si, a la primera linea de mar, a la sorra, on arriben les onades, poden veure, l'efecte, l'anar i venir, els somriures, el tarannà, i les estones de xerrera... deixar que les onades arribin més enllà és un pas que com tothom, en té més cura. 
Jo, ara, també.

anna-carri.blogspot.com

Però en el fons, sóc oberta i ara dic això i si a l'altra banda i hi ha algú amb qui tinc bon feedback, cal tenir en comte que tinc una intuició bruuuuutal!👀👀👀, doncs, si és així el que acabo de dir... no és tant "radikal" com sona... "dependeeee... dependeeee"!!!

Bé, ja m'he desfet del nus que tenia sobre lo de cuidar o no a la gent que conec, o millor dit, que roda al voltant de la meva òrbita, o del meu món... poster tampoc arribaria per tot, aquesta és una alta, que no som tant "warriors" com pensem, ni podem amb tant com pensem, tampoc!!😶😶

I ara tenia un moment free per fer-ho...! He aprofitat per treure-m'ho de dins.

És que, digueu-me rareta!! 
Jo, sinó parlo, en este cassuuuu, escric!😅 posss, ho vaig portant dintre i em fot, ara ja en general i en relació a tot! 
Prefereixo, tot i que dolgui, una conversa, deixar-ho anar, que m'ho deixin anar, i ja taaaa! Enllestit! 
Ja curarà.
És com una "tirita"... una tibadeta, fot mal, però d'un cop ho has enllestit.
I llavors, tothom amic i tranquilitat. Puc tornar a l'equilibri i la calma, amb un temps per passar el doloret, però la vida és així. I de totes aquestes coses s'aprèn.
I a més en pot resultar un bon amic/ga. I un amic val un món...!

Per avui... ja he tornat a explicar coses meves...
Podré fer un llibre per "fascìculos", i més ara a la tardor, oi que és el temps en  que et venen de tot i més del que et puguis imaginar en col.leccionables!!!😄

Fins a la propera mirada, bunicusss!! :*

EQUILIBRI

SEMPRE BUSCAT...

Recull Emmanuelle Guillouette.FB

Hola gent!
He trigal poc en tornar a treure el cap...!
I és que el meu blog i jo som força amics i des de fa anys. Ha viscut, molt, anades i vingudes. Tempestes, soleiades i moments molt ways de converses amb mi... i amb gent que estava per aquí fa temps enrrera i ara ha anat desapareixent, això el #mónblog ja ho té!

Ha viscut tot el recorregut, d'anys, uns quants... no pocs! de la meva anhelada cerca del què jo més volia: l'equilibri, la tranquilitat, la pau, la calma, i deixar enrrera daltabaixos, andanades, i borrasques eternes que m'havien acompanyat al llarg de tota la meva vida... involuntàriament!
I és el més fort de tot!!!!
Que des d'un bon principi, vaig entrar a la centrifugadora d'una empenta!😏

blog: anna-carri.blogspot.com

Un cop ets dins, la centrifugadora, és tal la força, la inèrcia que ja pots lluitar per anar contra corrent, per intentar sortir-ne, per intentar fugir de la força que t'atrapa... no pots!

I el programa de la maquineta, creus i estàs segura que no s'aturarà mai... però tens sempre una esperança, penses: desprès d'aquest moment, d'aquesta tempesta, ho farà, s'aturarà. 
Podràs afluixar el ritme, respirar a fons, no tenir l'estòmag en un puny, tranquilitzar-te i somiar amb relaxar-te i viure... viure, assaborir moments i viure, si, viure la teva vida tranquila!

I nops! 😔
Sempre, en venia una altra darrera, i una altra més... que et feia trontollar constantment, durant anys! 
I cada una més hardcore que l'altra, com si fos un repte que haguessis de superar... pel sol fet d'intentar viure la teva pròpia vida... em sonava iguales a superar una cursa d'una pista americana, jo ho vivia axí, tal cual de heavy i de repte. 
Just d'aquesta manera, tant clar i tant dur.

Google/FB

Pensareu que exagero... és normal!
Vist des de fora i sense conèixer ni saber... pensareu: esageraaaa, estaaa!💬
Jo ara, des de la distància i amb lo que més volia i anhelava ja amb mi: pau, calma i tranquility, no ho veig gens exagerat... més aviat al contrari.

Continuo recordant-ho com si ho hagués viscut una altra persona, ho veig en tercera. 
Com si me n'hagués distanciat tant que ja no em pogués fer mal, ja ho tinc en una capseta, ben païdet, assimilat, i arxivat... i poster, de ben segur que no és tant així! 
La vida és viva...! 

Si us soc sincera, i amb el cor a la mà, no sé com he arribat fins aquí, fins ara.
Tal i com estic, bé.
Amb qui tinc al costat, bé, també.
Amb mi, amiga.
Fent, intentant fer el millor que puc, també, bé. Tot i que no sempre surti tant bé... 
I amb la xaveta mig a lloc 😉... a banda del que pensi la penya!

Nomès de recordar, a estones, moments, dies, mesos, històries, mogudes, daltabaixos, també grans moments com no, també molts bons moments ehh, tampoc no us penseu... hi han moments de glòria per aquí enmig d'aquests anys! Moments, cert que no masses, que mhan ajudat a no renunciar incosncientment. 
Ahhh!!! No vindré ara aquí a fer-me la víctima que tot déu pringa a la seva manera... i molt més que jo xD!!!!

Tot el que ha passat i he viscut durant aquests... penso que ho ha viscut una altra persona. S'em fa tot una mica estrany, veient-ho, ara, amb distància i amb calma.
És la sensació que tinc, ho visc i sento així, si. 
I creieu-me, i eraaaa, i eraa!
Ho he portat gravat a foc, al cor, a l'ànima, al cos, a la pell, als sentiments, al cervell...

anna-carri.blogspot.com

Però el karma, el destí, la vida o el collons sigui, un bon dia, desprès d'haver lluitat un món sencer, haver baixat a l'infern, haver-hi viscut un bon temps i arribar a la conclusió que encara no toca quedar-t´hi... 
... #nosesapasperquè un día es fa clar, i t'adones que ets lliure. I pots i vols volar.

Que ja tens llum, que ja veus llum, i que tens ganes de seguir-la.

anna-carri.blogspot.com

I jaaa, la centrifugadora ha aturat el programa. Tu pots sortir i deixar la inèrcia que et 
portava, i ara la portes tu a ella.

Ara, el temps passa, tranquil, pausat. L'equilibri. La calma.

Bé, això de pausat... ho deixo en una "teoria", no soc persona "pausada"... més aviat al 
contrari. 
Bé, no sé com explicar-ho!!! Oixnnss...

Aparentment no sóc cap belluget ni rés semblant, però per dins... Oiiixns! 
Per dins un volcà!
Aquest volcà... he après, minimament, a mantenir-lo adormit i tranquil a no ser que el sotmetin a irreverents e insistents provocacions...llavors, on fire! ⚡⚡

De fet em refereixo a què no solo parar massa quieta al mateix lloc, molt temps i m'agrada.
Tampoc demano als demès el que jo no ofereixo, la indepedència és un altre valor important per mi. 

Aquest tema...deixem-l´ho per una altra estoneta...! 😉

anna-carri.blogspot.com

Aquesta és la meva Tranquilitat. 
El meu Equilibri.
Especial. Si. 
Diferent. Si. 
Com jo. Si

Tranquilitat d'ànima. 
Tranquilitat de cervellet. 
Saber que demà no t'espera, segura, cap tempesta... ja venen soles, si cal. 
La vida és així! 
Ja les vas entomant, tal i com venen de "fàbrica".

I per això lluitaré sempre. 
Cuidaré no posar-ho en perill per rès. Si cal! A cap preu.
M'ha costat una vida, la viscuda fins ara, conseguir allò tant desitjat i anhelat.
Difícil d'aconseguir. 
Com per malgastar-ho en segons què que no valgui prou la pena. 
Que hi ha coses que la valen!
Sempre, si! Vivint cada moment que la vida em posi davant, ara, i no aturada, veient-la passar.
Esuu! Lu que digoou sempre: live de moment! life's now! Forever!✊

anna-carri.blogspot.com
Ruta 66 Green Valley Free. 
Pure Life. Life's now.

És molt valuós per mi, quasi tot està per darrera, menys viure l'ara... és fa difícil pensar, actuar i dir això per algú més, ja ho entenc.
Fer anys et posa les piles... supuso que ja us en n'heu adonat!! 
Per sort també aprens moltíssim, i llavors ja és la òstia! 
Tot i que continues pillant igual... però ho veus venir una mica més... i deixes, deixes que passi, vius!

Però, com cadascú som un món o més...i ara ho dic rient, gent!!! Podeu pensar que ho sobrevaloro, oitant!
Quan no ho has tingut mai a l'abast, és lo més desitjat! 
Lo més desitjat... sempre actuem igual, veees! 😊😊

annna

Això seehh! Sobre tooot!!!

No serè jo, maaai, qui digui rès sobre si o no, o si és important o no per algú mès, això que acabo d'explicar-vos... referint-me a les prioritats de cada u de nosaltres.
Són sagrades per mi, per sobre de tot hi ha la llibertat e independència de cada personeta, de tots i  cadascu de nosaltres.
Per aquest algú més serà molt valorada una altra cosa, i és imperdonable qüestionar-li la seva prioritat, la seva llibertat. 

Sempre: respect for all!!!

Bé, crec que us explico massa coses...
Però com no conto que aquest blog el llegeixi massa gent per això m'hi deixo la paraula  més, tampoc em fa rès, en el fons és una part de mi el què aquí queda...

I una part de mi que es dona a conèixer.

Fins la propera mirada, bunics! :*

NUA EN UN NUS

AIXÍ... ES COM EM SENTO.

VOLENT DIR... ALLÒ QUE NO PUC SENTIR. 

Recull FB/Google

Torno a ser aquí, amb el meu amic blog, ell sempre em reb amb els braços oberts...

Potser és per això que sempre vinc a para aquí a deixar anar les meves coses, abans penjava el què feia a mà, música algún día, oixxns també algún escrit... que agosarada!

Doncs avui, ben bé no sé què és el que mhi ha portat, no estic malament...

Però no puc fer saber, fer arribar, fer fora coses que porto dins, i això en mi no és 

molt habitual!

Podeu creure'm!😊😊

He fet una mica de carrera i sprintada en un temps, però continuo sent força "evidentement" expressiva amb el que sento i/ho penso!

La única diferència és que ara, ara... trigo una miiiiiica més a fer-ho visible al "públic".

Recull anna-carri.blogspot.com

Just això et fa vulnerable, a tu i allunya als demès, de tu...!

El fet que allunyi als demés en si, no m'importa, si és així senyals que al teu costat no aportaven massa cosa, segurament... per tant, cap poblemooo!

El fet que et faci vulnerable a tu, i traduït, se'n digui: "ets una persona sincera", tampoc és massa bò, ho he anat comprovant.

No estàs en igualitat de condicions, normalment. 

I és llògic, la sinceritat no abunda, tothom porta el seu pes, com tu, però no obre les seves portes als demès, tot i que se suposi que pot haver-hi prou confiança.

I així comences a sentir-te, feble, vulnerable... no sé si feble és la paraula adeqüada?! Però un sinònim si que ho sería!

Perquè només amb poquíssimes persones et trobes a recer, segura i en igualitat de condicions.

Jo entenc que tinguem por, n'he tingut moltíssima! 

Jo, ara...!!! 

Em trobo en "terrenys desconeguts emocionalment", i no se què fer al tractar amb els demès, si estarà bé, ho si estarà malament...

Et fa por la inesperada o no resposta, al que fas ho dius, de les altres persones, i no parlo de personal conocido/vecino...! 

a lo que tu puguis dir, oferir, proposar,... és sempre una sorpresa, o incognita constant!

recull anna-carri.blogspot.com

I acabes, recollin-te, acaronan-te l' ànima desprès de les sorpreses, desprès de les incògnites, dels dubtes, de les coses que tu tenies ja clares i ara han tornat a deixar de ser-ho...

I tot perquè no som valents, i ho repeteixo, que ho entenc! 

Jo no en soc de valenta, però soc més impacient i per coses de la vida no tinc paciència, si no m'ho expliquen clar (que ho prefereixo!)...si ho fan tinc tota la del món!!!

Sé que demano massa, i ja a aquestes edats, això, ser una mica sincers, i no amb el primer que passa pel carrer, ehh!!!

Sinó amb qui ja et dona alguna mostra de fidelitat, i parlo de fidelitat a nivell d'amistad, de compliciat, però és fantástic poder estar tranquil amb algú que t'hi portes bé i no calen protecciones, ni hi caben les de guerrillas de poder... que ningú arrenqui a còrrer... que és lo de semmmmpre, conyeeee que ja cansaa!!!!😉

He arribat a la conclusió, segur!!! Dedueïxo que sóc una somiatruites, i en el fons una bleda soleiada, fijuuu!

Perquè, tot i a banda de la meva aparença, que aquest tema ja en passo un...! 

Doncs veeees! El fons és el que hi ha, i ja veieu... una que creu en les persones, en els seus valors, en el que diuen, ho fan veure que diuen, en el que fan, ho fan veure que fan per al que més els convé... però és que com que jo no em complico tant, perquè em fot una mantra de déu tot plegat i vaig més de plà, llavors et passa que vius als núvols o amb les papallones... i cada aterratge és de pebrots!!!

Això seeeh! Tampoc crec que canvii a aquestes alçades, també em fot mandra, i m'agrada com penso, i també les persones que tinc al costat, pa lo bueno i pa lo malo...💙

Lo d'avui ha estat el què us deia abans... tant sols que ara tardo una miiiiiiica més a fer-ho evident, de pafueraaaa!!!

De desfer-me del nus, no hi estaré res... sóc inquieta! 

No em sé estar massa paraeeeta, ni molt temps a lloc...

I el temps que ara ve també porta al mode on, llar de foc, sofà, musiqueta, un bon vinet, poster una peli flipar, i manteta si es en cas de falta d'abraçadeta😊!!! 

Un dels Estats Perfectes.

Un cop he passat per aquí, ja és tot diferent... ja taaa! Well done!

Això, l'aigua, i veure mars de núvols moure`s al seu aire, hipnotitzan-te... s'hi poden afegir més cosetes, llavors ja és la òstia!

Doncs, tot això ja m'allibera del nus, de les tribulations de si entenc o no a les altres persones, i les seves acitutds i reaccions, cadascun som un món i complexe!

De si ho he portat bé, de si ho he portat com el cul, al final...tot déu va a la seva!😅

Tant sols que trigo una mica a aprendre les coses de la life! Però és igual, ho aprenc i em serveix que és el que compte xD!😉

No necessito molt més...

Ja sóc feliç... per moments, que també és la òstia!

Fins la propera mirada :*

COMPTAR FINS A.....NO PENJAR EL POST!

PENSAR-T'HO MÉS DE...UN O DOS MUNTS DE COPS!

Hola de nou!

No me n'havia adonat i el temps passa molt ràpid, tot i que sembla que no faci rès, els dies passen sense adonar-m'en!

En part me n'alegro, perquè faig moltes coses, veig a moltes persones que m'aprecio i vaig amunt i abad que és lo que em mola.

Però alhora em dona la impressió que el temps se m'escola enmig de les mans i no hi puc fer res...se m'escapa!

Cala Es Canutells

Menorca.

Ja no existeix.

Ara és un baixador de formigó per iots...

De fet no és de lo ràpid que passa el temps del què volia parlar avui en concret...

Sinó més aviat de les coses bones que t'aporta el pas del temps, dels anys, de l'experiència, de les òsties que et vas emportant per endavant, i de les que en vas aprenent, per anar bé...!!!!

I d'aquí bé, que hi ha una entrada, per ahí enmig, aparcada per mi i qüalificada per blogger d'"esborrany" i que així es quedarà, tot i el meu característic i ara, ja molt pacífic caràcter, una mica menys warrior.

I millor que sigui axil.

Ara a mi ja no em fa enfadar quasibé res, només si em toca molt de prop algo que m'estimo, llavors com a qualsevol, li  surt la feerna.

També si durant molt temps em van apprêtant que m'arriben tant dins, que al final... the end!

Però no en plan lleona com fa uns anys enrrera...ara ja no, ja fa mandra malgastar tanta energy!

Ara, ja és una altra mena de fereeeta, potser fa més mal i tot!

A la fí, només fa que dir el que pensa, intentant no agredir, i si ho fa és perquè ja la cosa ve de temps i temps i s'han inflat els ovaris i es diu ben claret. 

Cosa que no a tothom li agrada, és clar!

Però lo més habitual és que només es giri d'esquena (ampla, força ampla) i continui amb la seva vida, el dia a dia, sense aquella persona que li ha enrredat, ho embolicat una mica els dies, que només vol que siguin tranquils, amb bona companyia, amb bons moments, si bé algun mal rollo, doncs s'engalta, es solventa i anar fent.

Jardi de Kaukenhoff

Amsterdam

La vida. Un cicle, onades que van i venen.

Les has d'entomar lo millor possible.

Però el què és més graciós de tot és que tot els dona cops al pit parlant de sinceritat, d'honestedat, i histories d'aquestes... i una meeerda!

En el moment en que una és sincera, llepa més que quan ets jove i vas en bici a tot pebre i sempre acabes amb els genolls pelats!

Som tant hipòcrites que parlem d'aquestes coses amb tanta lleugeresa que ni som conscients, crec...del seu verdader significat!

Quant realment ets sincer, acabes que et miren malament, bé a mi ja fot molts anys que mi miren, no me ve pas d'aquí...! 

Però ara que em sento més lliure i tranquila i en pau amb mi mateixa doncs el fet de dir o actuar lliurement, sense ofendre conscientment a ningú no agrada gens ni mica. Ho he anat comprovant, ja fa una mica de temps...

Continuem sent, com erem fa un munt d'anys enrrera, tot de cara a la galeria i que quedi ben bonic, sobretot!

Tots ens fem bona cara, molt simpàtiquets, bones paraules, i quan et gires notes la fulla del ganivet que se't clava enmig de l'esquena...

I si algú bé i diu una veritat, ho la diu fluixeta, jo ho intento...! Doncs, si passa aixó, sinó tenies etiqueta penjada...en micosegons, la tindràs i  és més: pa lo siglooooos!!!!😂😂😂

I tot per haver dit alguna cosa, ben clara, senzilla i transparent...que ja és gros, que aquest fet sigui motiu de greuge!!!

Però estem acostumats a viure amb la mentida, la farsa i la hipocresia! 

Quan és millor saber la veritat...per molt que dolgui, almenys saps què tens davant i amb què estas jugant, per dir-ho amb humor...sinó la cosa es posa massa seriosa i tampoc és la qüestió, que la vida ja t'en posa de coses heavys x davant...!

Al pan, pan y al vino, vino...que diuen...i algo de la xocolata espessa que ara no m'en recordo!!!

Però hi ha massa condizionants i lligams pràctics que fan que no sigui tant fàcil fer-ho que que dir-ho...que costa un...huev o més!!!! 

Però fora conyes, millor de cara, i les cartes damunt la taula, que el món, com dic sempre, és dels valents!!! I són molt més estimats, a la llarga!💟

Posta a Casserres

Llum. De posta o d'albada...és Llum

Que ajuda a deixar les coses clares  i millor per viure-les.

Jo seguiré sent igual, no sóc a temps a canviar massa coses ara...a polir-les sisisisi!!💪

Però, nosé quines ocasions ho valdràn, sincerament, ja tinc moltes coses clares i moltes més les veig venir.

Però si agrairia que el fet que jo pensi així es respecti, i si no li està prou bé a algú, es pot parlar fent un coffee o una birreta, que no és res de l'altre món, i no deixan-te aparcada de cop, ignoran-te, ho bé  bloquejant-te per tot arreu ho parides semblants, que són de pati de col.legi. Que el tema de "las redes sociales" té tela.... aquest dona per molt! 

Altre dia ens hi posarem...💥😀

Tots som com sóm, amb lo bò i lo dolent, i aquí està l'encant, xD!!!

Sinó quin aborriment de personatges, tant perfectes i ben acabaets...uffggghhh!!

Bé, entre poc i massa, ehh...ara no ens tornem lokos ehhh!!!

M´he fet gran...oixxxx, sembla que sento parlar la meva àvia!!!😂😂

Ella si que era sàbia! I com la trobo a faltar, tots els consells  que ella em va donar, ara són els que estic vivint i posant a la práctica jo...thats life, my god!

Ni idea d'on he tret

aqta imatge.

M'agrada perquè hi ha la mar...aigua, i és on sóc un ésser eteri.

Doncs amb el record de la meva sàbia, moderna i enrollada àvia, ja us deixo, crec que he deixat prou clar que continuaré sent sincera, intentaré ser més moderada, poster...!

Que m'agrada que les coses vinguin de cara, i no donant revolts, perquè els veig venir, i llavors et sap greu perquè et penses que et menyspreen, i segurament és per estalviar-te algún mal rollo...no, és millor la verdaaaà, pura i dura!!! Amb tot, amb family, amb friends, amb curros, amb coneguts, bé x mi amb tot! 

També hi vaig jo, ehh! per això mateix ho demano! és que em sembla lo més just!

Que l'entrada "esborrany", que era una declaració de guerra 💣💣😂😂 es quedarà, tal qual, i la vida i lo que sigui ja ens posarà tots a lloc, que tard ho d'hora ho fa, així ahem aprenen, i millorant com a personetes...

I que estic contenta perquè s'hagi quedat com a "esborrany"...no tant per haver comptat uns quants cops, sino per pensar que no val la pena perdre el temps en res que no sigui algo que jo aprecio, estimo, valoro i és important per mi.

La vida, el dia a dia té moltes coses com per perdre i malgastar el temps que us he dit que passava tant ràpid en aquestes històries!

Ahhh!!! I també que res es malinterpreti ehh!

Que no hi ha cap mala intenció x aki enmig...són filosofades meves, de les de tant en tant...!

I que ni estic pallaaaa, ni dolguda...como se dise por ahí, ni res de res!

No entro ja en aquestes histories, fa massa anys que porto de pràctica en això per caure-hi ara!!

Només, que me quede virgencita como estoy, i les meus lovers, estiguin tots el millor possible!

Thats enough!!

Fins la propera mirada :*

VIDES VIVES.

VIDES. DISTÀNCIES. TU

Queralt.

Mar de núbols.

Em van dir que el fred té més a veure amb la distancia que amb el desembre, i que la distància és això que passa entre dues persones quan es miren i ja no es veuen, però també pots fondre´t de calor en plè hibern; que crèixer depend del què has après amb els cops, que d'una pell sense cicatrius no t'en pots fiar i que la magnitud de la teua vàlua es medeix per l´empremta que has anat deixant en altres vides...

Que aquestes vides, i tu mateix es mouen per fets inesperats, mai per pactes; i que a vegades quan perds guanyes el doble i quan guanyes perds la meitat.

En tot tenien raó; però el que ningú em va explicar és que cansat de buscar la porta de sortida, cansat d`esperar l`albada q no arribava mai, em concederia el desitg de descansar amb tu, el que m´elevaría fins al cel per concedir-me un ball amb la vida.

Deu ser perquè ets la única persona que té ales i això tampoc ho sabíen.

By: Jon Salinas Aspa

Recull Emmanuelle Guillouette

A  en Jon,

Amb tot el meu agraïment, per deixar-me aquest escrit seu, però lliure per mi i traduir-lo al català. Originalment escriu en castellà.

Preciosos.

I per mi, sorprenenment intuitius i tant reals i descriptius de tot allò jo sento, visc, m'enfurismo, em cabreja, m'emociona, em fa flipaaar, em va sentir, en fa viure...i ell ho escriu tant clar, tant, tant, com és i com se sent...uffggghh!!

Fins i tot, vaig flipar tant que en principi vaig dubitar q fos realment que l´autor de tot lo q anava llegint, fos un home...

Doncs si, un i molt way!!! I molt autèntic!

Gràcies Jon!

Graffiti Elsa Guerra

Cor.

Cada dia, que ets viu, despert, sentint, tocant, respirant, amb el cor bategant...la vida et fa regalets!

Ara em venen algunes cosetes ways q m'han passats els últims díes, sorprenents, però ja m'allargaria!

Ho deixem aki... per ara! 

No robem protagonisme a coses belles! Les d'avui.

Fins la propera mirada! :*

QUE NO ENTENC!?... I´M LIVING ON THE MOON!

I´M ...YOU KNOW
I´M ANNNA

HI! Guys!😉

Nomès alguna coseta...

L'entrada anterior em va costa un huev... d'acabar i no se perquè!

Sempre em surten de dret i aquesta la vaig fer ben tranquila, mentre era a l'hospi,

esperant que la meva sister es despertés de la intervenció quirúrgica que li acavaben

de fer.

Dormia.

Tot en silenci.

I jo en un principi tenia algún embolic per dins, i al final men vaig anar per altres bandes.

Me he idoooo po la ramaaaa!!!

Segurament! Ho duia dins...de fa temps, ja em conec!

I tot i que tot anava del mateix: els nostres comportaments... i les respectives circumstàncies, dedueïxo...fan que actuem com ho fem.

I la valentia, ho comoditat, a la que ens enfrontem al mirar-nos al mirar alhora d'haber de pendre alguna decisió d'aquelles q t'apareixen de tant en tant per incordiar, i quan menys et penses...però finalment es decideix... "to be continued": igualet com ho tenim montat!!!
Anar tirant com podem, ja tenim un bon montatge "a mida" de la nostra life, q ens cobreix les needs i no poblemo...on fire!!!

I si rep algú...aixxxns!, no haver-se creuat pel camí!! 
Ohhh si és el cas, que no ho hagués fet, pasandoou!!! 
Que hagués passat per la "variant"...que per això estant, per estalviar embolics!😊

Que seeeh, no entenc al personal...psseeeehh!! 
Q vooss! I'm diferent! As everybody! 😇😂😂
Però és igual, intento acceptar-ho, hi convisc bé,  sovint, i no tinc problemes en fer-ho, casi mai...😉 i si els hi tinc ni me n'entero!!!, creo q és lo més llògic...i lo que cal fer!

Que em costeria viure-hi sempre, segur... però tots tenim la nostra gent, el nostre món i és el nostre refugi!

Per això tinc pocs amics, però m´he adonat q més dels que em pensava i bons, un amor!

Cosa q vol dir que quan ho he necessitat han stat al tajuuu!!

Jump!

Forever...! Up!

I sé molt bé, què és que no hi hagi ni deu!!!! 
Q no hi hagi ni cristo...i et vagin apareixent ara, com si no hagués passat res, parlant dels seus maldecaps, histories i parides...i que, evidentment, no t'importen una puta merda!!

Perquè, com ja he us he explicat algún altre cop: aguanto moltíssim, bastant....però un dia, una cosa petiteta, sense importància, i que ve de nou, sns més ni més... trenca el fil que havia de confiança, d'estimació, de fidelitat, d'amistad, de dedicació i complicitat, per sempreeee! 
Sin retorno!👎

Mark RothKo.
Això si q té retorno!
Forever! My soul...

I just!!! Un cas...com són les coses, osti!
Ara, una anècdota...que segur no us importa ben gens!!! 
Però és una mostra d'una teoria en la que jo no hi creia gens...

M´ha passat aquesta setmana, ja feia temps q la "amiga",en qüestió, per dir-ne algo fi!    M´anava al darrera, i amb les putes redes sociales, la privacitat s'ha esvaït quasibé!😐
És un cas en concret, perquè s'ha escaigut fa just tres o quatre dies...i l'esperava ja feia temps... x això surt ara, sinò, deleted! Tinc memoria like a trituradora de paper!

Però, com sóc...així, l'annna! 
De tant rebre misis, al final vaig contestar, els contesto tots jo! Tard ho d'hora...😉

Ho vaig fer, molt amablement, escoltant tots els seus "grans problemes", sempre ella és la que explica...no escolta! 
Una mostra q el concepte d'amistad no el té massa clar...

Finalment, com parlava igual que no hagués passat sinó només que un parell de dies, hi han passat uns tres anys, diria... ja li vaig insinuar q no formava part de la meva vida, molt amablement, fet que no va pillar...ho no va voler pillar!

No m´importa gens, de pensar-me que era una part important a la meva vida, ara... ja no existeix!

Estic totalment tranquila i molt més alliberada i en pau.

Em salto els detalls patètics, i penosos q posen al descobert la personalitat d'una persona, quan anteposa les seves prioritats materials i sacrifica altres coses, que  per mi tenen una altre lloc en la meva escala de valors.
De fet, cadascú és ben lliure de tenir la seva, i així és van escollint o loquesigui les persones amb les que t'envoltes.

Alone.
How do him feel?!

En resum, que nosecomnique "me io por la rammaaaaa"!!!💬💭💬💭
Ahhh, siiii! Que m'ha aparegut i a anat atabalant "l'amiga"...que no era tant amiga!

Jo no creia q el temps poses les coses al seu lloc, tard o d'hora! Mho deien...
No hi creia gens ni mica, m'havien fotut massa canya, i molt temps i seguida...com per creure-ho!!!

Ara, ja n'estic convençuda!
Weeiii!! 😅
A mi també mhi ha posat, ehh! No us penseu!!! 
Q ara seré dolentota, i m'agradaria que n`hi hagi per tothom, almenys qui no sempre ha estat prou noble, i bona gent, ho a l'alçada d´una personeta way! Jo inclosa...

Parlant de personetes ways...😊😊

Innocència.

Amics.

Meus Twins 💙💙 Àlex i en Marc.

Ja que aquest parell de torpedoous surten, en aquesta foto, i em fan flipar tant amb les seves preguntesbomba 💣💣, q et fan caure de cul i posar el cervell a 5000 rpm per poder donar una resposta q els arribi, clareta, conveci i deixi ben satisfets... i que no és poc!!! 

Perquè noooo és una sola pregunta, ehh! 

És la Gestapo!!! Un non stop encantador i fascinant!

Només desitjaria q no haguessin de viure aquest món, almenys el que veig jo desde els meus 50 i un, q me n´oblido sempre...!!!!😂

Aquest món tant, individualista, competitiu, egoísta, "jo al meu rollo"... per sobre de tot, i un d'ells dos és tope sensible i gens endurit, ja pels simples jocs de nens de la seua edat...!

I que consti que tinc el gran plaer i un regal de conèixer i estimar persones precioses, q compensen, tot lo dit abans i molt més!!!

Un regal sense preu!💙

En Marc, l´Àlex.💚💚

La Bimba i en Carlot

I no sóc els seus pares, ni la seva altra tieta prefe a la que el futbolista, Àlex, li dedica els gols! I un munt el tiooo!!!⚽

Perquè en Marc es drummer...i li encanta!!!🔝 Desde fot temps que volia...al final ho varem aconseguir!👊

Sóc la tieta de les converses, de les xerradetes de coses q els intriguen, q els encurioseixen, i no us podeu imaginar lo estrafalarias, enigmàtiques, preocupants, curioses i adultes que arriben a ser a vegades!!!!💭💭

Però m'encanta aquesta "categoria" de tieta!

I com he vingut a parar aqui jo???? Vaja recorregut turístic-parlotejat, avui!!💕

Ahhh, la foto!!!!

Veieu.... sort que les biblies les hi foto al blog ara!!!

I com no el mira ni diosss, sino l'enllaço a fb😂😂😂... q hi ha dies q nosecomnidequinamanera es fa automàticament, xq abans estava configurat així crec...però pobre blog mlover, ha passat tant time en standby que debía pensar que ja l´havia oblidat... i de qui m´havia oblidat era de... MI.

La tieta Pilar, la prefe!

En Marc i la Mama!

Ara no sé si està massa bé penjar aqta entrada, no penjo ni fotejo, on direct als twins!

I ells mho tenen prohibit, mmmmeeès q prohibit!

Així, que aquí acabem avui...

Aqta entrada...l´havia començat, la vaig deixar. Però, avui he tingut una estoneta free i jaaaa, no resist!!!

He fet un petit "paki palla", però ha anat així...no sóc, ni escriptora, ni poetessa,ni paressioou, tampoc crec q em reveli ara com a alguna cosa semblant...!

Intentaré, "ordenar-me" el cervellet...!

Pero es que....mandraaaa!!! Em ve de gust teclejar...free!

No patiu...posaré remei! Sure!😉😙

Será fins la propera mirada :*

Gràcies als benaurats q el llegiu...si n´hi ha algun per ahi! 🌹