Jo....un dia....ja fa dies...Hi!
Doncs, si, si jo trobo q passa molt i molt depressa...tornem a ser cap de setmana...
.
I això que aquesta q ha passat no ha stat massa gloriosa per mi si us he de ser sincera del tot, més aviat gens gloriosa, el meu passat proper m'ha tornat a encalçar i jo q no estic en gaires condicions físiques, vull dir que estic feta pols...l'esquena em té una mica tocada i sóc mala malalta!!!
.Això ha fet q els petits entrebancs que puguin anar apareixent doncs jo q ja no sóc espeicalment hàbil alhora d'esquivar-los i força "patosa", he ensopegat força vegades...i repetidament tot i que me'ls conec, eh!!!! imagineu-vos i no em conegués.... això se'n diu ser un mica ruqueta!!!! jo en dic estar cansada... concretament aquests dies ho he atribuïet al meu etern mal d'esquena, a que el dia q camino 15 minuts, només per anar a buscar el diari i que a fotut mal temps tota la setmana i a que le meu cervellet és força autònom i que sóc una mica "malcriada" i vull q estiguin per mi molt i molt (com tots els mortals, suposo), tot i que ja hi estan, eh, no us penseu, soc força privilegiada...xo quan estem "en el lado oscuro" costa més de veure-ho!!!!!
Federica Costa, miliusnldleisursldkjf.
Peró bé, deixem la cançoneta de sempre, q amb la primavera ja passarà i amb algún viatget a Menorca, q ja toca i si l'escola de parapent es decideixen a obr¡r o fer alguna cosa de bo i acabar alguna assignatura de l'escola, cosa q ja veig més difícil de fer, xq aquest any no he fotut res de bó sino, només taller que és l'únic q m'agrada....al final corre-m'hi tots!!!! xo tampoc tinc cap pressa!!!
.Ahhhh!!! Ahir uns colegues van fer un concert a la Sala Sidecar de bcn, espero q els anés molt bé, jo vaig assabentar-me'n massa tard...sempre estic a la parra...començo a pensar que és el meu estat permanent...si mai he de començar a portar una vida "anomedada: normal" no sé com ho faré, quines ósties hi hauran,deu meu!!!!! A veure avui q expliquen...sino al blog de la Laura ja ens posarà al corrent...ja en tinc ganes!!!!!!!
.
.
Aquesta setmana he vist molt sovint els meus nebots, wwwaauuuu, kina canya!!!! flipo amb ells, són uns personatgets molt espavilats, i encantadors, bessons xo completament diferents suposo que per això em sorprenen tant, xq les meues germanes s'assemblen molt....i això em desconcerta!!
MERAVELLOSOS, FANTÀSTICS, ENCANTADORS, UNA IL.LUSIÓ....
Parlant de desconcerts, hi ha alguna altra cosa que em desconcerta xo crec q és molt personal i molt d'hora x explicar-vos-en alguna cosa, xq crec q haurà acabat abans de començar...com q no depen de mi x això no puc donar-vos massa detalls, a mi em va fer feliç uns dies i amb això de moment ja en tinc prou, la resta....la resta ja es veurà, i de fet ara, jo només em quedo amb els momnets bons, amb els petits instants agradables, q m'aporten uns moments de felicitat, de tranquilitat, de pau que és l'únic q verdaderament busco i treballo cada dia per aconseguir, i ho agraeixo a totes les persones que amb la seva infinita paciencia ho fan possible. Pero els cervellets humans son tant complicats, i si no ja ho fem nosaltres mateixos, je,je,je,je..... que ho enredem tot plegat i al final ho espatllem lamentablent, pors, egoïsmes, a perdre, a patir, .....no cal parlar-ne!!!!!
Anna S. King Collar, material: origami. ExquisitAsiau, amiguets/tes
Una gran abraçada i fins aviat, take care!
annna
;))))))
P.D. Joan, tinc ganes de saber la teua opinió sobre les meves parrafades, eh!!!!!
9 comentaris:
Nena, Anna, ara si que veig que et passen coses estranyes, jejeje!
Quin coment, el d'aquí sobre, mes estrany!!!
Tu ni caso eh, reina!! Mare de Déu quins merders que es munta la gent!
I escolta, sobre el teu Post.... estigues tranquil·la, a part de que el sol fet de tenir l'esquena inutilitzada ja fa que et deprimeixis una miqueta (si busques informació sobre les dolences d'esquena veuràs que observen la depre com una conseqüència habitual, fins i tot en una trista ciàtica), a mes has de tenir en compte l'estació en la que estem, jo no sé tu, però jo pateixo de sempre d'astènia, primaveral i tardoral, i quan mes gran em faig mes la pateixo. El que tu descrius es molt normal de les astènies.
Vinga reina, com ja et vaig dir un dia, tu no defalleixis, el que avui es ennuvolat demà serà lluminós...la vida es així, encara que mai ningú es va preocupar d'explicar-nos'ho!
Un tonet, i ja saps com trobar-me.
Hola Anna, d’entrada no escrius cap parrafade, son sentiments, problemes, dolor,...re fora de lo normal.
Ets intel•ligent la teva mirada es neta lo que crec es que no te’ns problemes, els problemes et tenen a tu, desempallegat llença’ls no valen la pena ocupen el lloc que ocuparan els bons moments que t’arribaran.
Crec que un sabí no es el que dona respostes interessants si no el que fa preguntes interessants.
El parapent et pot servir d’exemple, m’entres prepares l’enlairament, l’aterratge fen els vuits mirant la posició del vent...., això fa que pensis nomes en el PRESENT.
Fins aviat.
Joan
Hi!anneta...ho has vist oi q jo dic q em passen coses rares... I aquests "pirats" qui són?, què fan aquí, ve, és un lloc obert per tant ja se sap,xo sempre flipo amb les meves pròpies experiènces,òndia de veritat,eh!!!!
tot anés igual x lo bo,osti!!!!
mira que intento posar-m'hi bé, eh! xo no hi ha manera...ara l'astènia primaveral, ja hi havia tingut tractes,ja...i no som massa amigues...a veure si passa...buff!!! ptntet Anna!
Joan:
fa falta molta força, q crec q no tinc per desempallegar-me de coses q em pesen, estoy en ello, ara xo de veritat q costa més del què sembla....s'han anat amuntegant amb el temps em sembla...
però amb l'ajut de persones q sempre em tenen una bona paraula com l'anna, com tu les coses es converteixen en més lleugeres...i així sé q ho faig, xo puc comptar amb el reforç d'un consell en un moment de defalliment!
Moltes gràcies!Joan
Hola Anna.
Si m’ho permets et diré crec que t’aniria molt be llegir un llibre que du per nom “El Silenci”, de Gaspar Hernández (periodista de Catalunya radio), fa un programa de lo mes interessant que es diu “l’ofici de viure”.
Si vols amb molt de gust tel puc enviar al lloc que vulguis.
Joan :-))).
(The kin'Xp, ni cas es correo brossa)
Hi! Joan, merci!
Conec el el programa de radio q em comentes, molts dies estic al cas (x cert el meu psicòleg i participa en alguna ocasió...).
Ja el buscaré, em sap greu q l'hagis de comprar!!!!!!, t'agraeïxo enormement el detall i tots els comments q deixes, sempre van bé...sempre ajuda una opinió nova i fresca!
De nou moltes gràcies i ja buscaré el llibre, en cas q no el trobés, llavors si que et demanaria q q me l'enviesis!!!!
Thanks!
annna
I q vagi molt bé tot x on siguis tu!!!
Anna com vols que et recomani un llibre si no le llegit, no le de comprar ja el tinc, i dos cops que le llegit es per això que crec que t’agradaria i et pot ser molt útil.
Mira noia hi ha gent que lluita tota la vida i son bons, ni ha d’altres que lluiten un any y son millor, altres lluiten molts anys i son molt bons; Però ni d’altres que lluitant tota lavida i aquets Anna son imprescindibles.
Que tinguis un bon dia :-))
Joan :-))
Bndia Joan, pel to del teu missatge crec q estas com ofès, potser no,eh! si és així em sap greu, ho potser és una interpretació meva.
No volia pas dir q no l'haguessis llegit, al contrari, ho donava per fet!!!!
I t'afegia q el programaa de radio "l'ofici de viure", i solo estar al cas, xq el trobo interessant!!
Per tant t'agraeïxo la recomanació de llibre xq penso q serà molt interessant i ja te'n diré la opinió.
Q vagi molt bé!
annna:)))
No Anna no estic ofès, a lo millor les meves nas no escriuen amb l’accent adequat, sorry.
Joan
Publica un comentari a l'entrada